Bany a Asnières (en francès: Une baignade à Asnières) és un quadre del pintor francès Georges Pierre Seurat realitzat el 1884 i exhibit a la National Gallery de Londres.
És el primer dels seus quadres de gran dimensió, que Seurat va intentar sense èxit exposar al Saló de París, i va refusar fer-ho com a alternativa al Saló dels Independents, en aquest moment recentment fundat. Per a aquesta obra va preparar una sèrie de 14 dibuixos a l'oli i dibuixos preparatoris.
L'obra presenta ja els trets fonamentals l'estil de Seurat: vegetació, aigua i llunyania vibren i els seus contorns es banyen en una atmosfera impressionista, però les figures humanes es dibuixen amb un perfil net (reforçat pel nimbe de to oposat que les envolta), com un baix relleu i en postures res casuals.
L'obra representa una instantània de la vida en els suburbis de París; de fet Asnières era una àrea on els parisencs concorrien únicament en els dies estivals per navegar en barca o banyar-se en les aigües de Sena. L'escena se situa en un lloc d'esbarjo a la perifèria de París, fins on acudien els qui no podien pagar un bitllet de tren fins a altres llocs d'esbarjo en els quals es necessitava arribar en aquesta forma com Argenteuil.
La pintura evoca el sopor d'una calorosa tarda de sol, sense deixar de banda detalls urbans com les xemeneies i les vies ferroviàries. No obstant això, no aconsegueix transmetre l'ambient festiu a les ribes del riu, ja que amb el seu mètode puntillista les persones queden «desposseïdes de la seva individualitat.» El delineat dels personatges plasmats davant l'aigua no es va realitzar mitjançant línies sinó amb petits tocs de pinzell, atorgant una mena de luminescència al voltant d'ells. Tota l'escena posseeix una mena de boirina o vapor. Seurat reprèn en aquesta obra un tema plenament impressionista, però la reprèn amb perfils menys refinats i basant-se plenament en l'estil puntillista mitjançant l'aplicació directa de l'oli amb colors clarament dividits.
Emplaçament esquerra|321px|miniatura|Possible lloc del barranc sorrenc del quadre. Els ponts d'Asnières són a la dreta. L'indret representat és a pocs quilòmetres del centre de París. De fet, les xifres de la riba del riu no es troben a la comuna d'Asnières, sinó a Courbevoie, la comuna que voreja Asnières a l'oest. Els banyistes són al riu Sena. El pendent que formava la major part del quadre esquerre es coneixia com la Côte des Ajoux, a prop del final de la rue des Ajoux, a la riba nord del riu. En oposició es troba l'illa de la Grande Jatte, la punta de l'est es mostra com el talús i els arbres a la dreta, i que Seurat s'ha estès pictòricament més enllà de la longitud real. El pont ferroviari d'Asnières i els edificis industrials de Clichy-sur-Seine es troben en segon pla. A vegades, llocs com aquest es van mostrar en mapes francesos del com a Baignade (o, "zona de bany")
Molts artistes van pintar teles d'aquest tram del Sena durant la dècada de 1880. A més dels banyistes, algunes de les obres més conegudes de Seurat provinents de les proximitats inclouen el Sena a Courbevoie, Tarda de diumenge a l'illa de la Grande Jatte i el pont a Courbevoie.
Estètica Seurat utilitza diversos mitjans per suggerir la calor del forn d'un dia d'estiu a la vora del riu. Una ombra fosca suavitza les vores dels arbres a la mitja distància i elimina el color dels ponts i les fàbriques del fons: el blau del cel a l'horitzó es posa gairebé a la blancor. Un aspecte brillant a la superfície de Bany a Asnières reforça subtilment aquesta calor i la llum saturades. Escrivint sobre aquests efectes, l'historiador de l'art Roger Fry va dir que, "ningú no podia representar això amb una sensibilitat més exquisidament tremolosa, una observació més penetrant o una coherència més infreqüent que Seurat". miniatura|Home assentat al centre-esquerra A les figures aïllades se'ls proporciona un tractament, una estàtua, però en gran manera sense modelar, i la pell i la roba estan netes, amb un acabat cerós. Apareixen desconeguts, en un entorn fàcil i, amb la possible excepció del noi a la part inferior dreta, queden tancats en una reverència pensativa i solitària. Línies horitzontals i verticals i la distància contrasten amb l'esquena arquejada i les postures relaxades de les figures cap a la part davantera. Aquestes postures, angles del cos, indicacions de mirada i posicions de les extremitats es repeteixen entre les figures, donant al grup una unitat rítmica. Les formes són de colors distingits en les seves proximitats, l'agrupació de taronges dels nois a l'aigua, s'afegeixen a l'estabilitat del treball –efecte reforçat en el cúmul d'ombres a l'esquerra-.a la riba i el joc de llum al voltant de les figures de bany. miniatura|Balayé i pinzellades fines horitzontals Seurat va descriure una de les tècniques de pinzellada que va desenvolupar en aquest llenç com la tècnica balayé, en la qual es fa servir un raspall pla per aplicar colors mats mitjançant traços en una formació de creueria. Aquests cops es fan més petits a mesura que s'acosten a l'horitzó. La tècnica balayé no es desplega de manera coherent a través del quadre, però s'adapta allà on Seurat ho creia adequat. El primer pla, per exemple, consisteix en una xarxa de cops balayé sobre una capa de més sòlida, cosa que suggereix el joc de la llum del sol sobre les fulles de l'herba. Aquest patró de pinzellada de traça contrasta amb els traços gairebé horitzontals i molt més prims que s'utilitzen per a representar l'aigua i contrasta encara més amb la pell de les figures.
El barri de Seurat En el moment d'aquest quadre, el desenvolupament urbà de París avançava a un ritme molt ràpid. La població de París s'havia doblat d'un milió el 1850 a dos milions el 1877, i la població d'Asnières gairebé s'havia doblat en només deu anys fins a arribar als 14.778 el 1886. La realitat sovint estava condicionada per les desagradables o perilloses condicions en què treballaven els treballadors industrials. Els pintors ja havien assumit completament aquesta realitat, com per exemple, en la pintura de Monet de 1875, Homes descarregant carbó, que de fet mostra els ponts d'Asnières, i que eren gairebé una dècada abans que Seurat els pintés. miniatura|Monet, Home desacarregant carbó (1875) No obstant això, Seurat va optar per no plantejar la preocupació real dels treballadors suburbans i, en canvi va retratar la classe obrera i la petita burgesia d'Asnières i Courbevoie en un escenari d'oci mandrós.
Seurat es va negar a deixar clar l'estat social de les figures majors que apareixen a Bany a Asnières, i tampoc les va mostrar exercint un paper públic de cap tipus. Les seves cares es mostren en la seva majoria de perfil, i no de cara a l'espectador. L'anonimat i l'ambigüitat amb què es pinten aquestes figures no va tornar a aparèixer de manera tan destacada en cap quadre major de Seurat.
La composició està formada per la infraestructura industrial de ponts i fàbriques a la part posterior. Malgrat l'aspecte descuidat d'aquestes del Paris suburbà, estan pintades com a masses subtilment sanejades i una mica ordenades, vetllades per la boira de la calor i envoltades d'arbres a cada costat. La seva aparença es veu marcada per veles de velers i pel cap de la figura central. Aquestes fàbriques i trens eren sorolloses i pudents, però Seurat no permet que això domini la pintura.
Treballs previs i influències El 1878 i el 1879, només uns quants anys abans de pintar els banyistes, Seurat havia estat estudiant a l'École des Beaux-Arts. L'École va ordenar als seus estudiants que abans de començar els treballs en qualsevol pintura a gran escala, primer haurien de fer grans esforços amb pintures i dibuixos preparatoris. Sembla que Seurat va completar el seu primer petit estudi a l'oli en aquesta fase preparatòria per a la pintura dels banyistes fins al 1882. miniatura|Estudi Final, 1883, ara a Institut d'Art de Chicago El catàleg de César de Hauke de les obres de Seurat enumera catorze obres d'estudi a l'oli per als banyistes, la majoria de les quals van ser pintades a l'aire lliure, i en les quals es pot observar que la composició de la peça final va prenent forma gradualment. El darrer d'aquests estudis, que actualment es troba a l'Art Institute of Chicago, va ser pintat el 1883 i es troba molt a prop de l'obra final, excepte, òbviament, pel que fa a la seva mida; fa només 25 cm de llarg per 16 cm d'alçada. A Seurat li agradaven aquests petits estudis, anomenant-los els seus croquetons (una paraula no traduïda i que s'entén com a "croquis") i penjar-los a les parets del seu estudi.
Mentre que, majoritàriament, Seurat va utilitzar aquests estudis a l'oli per treballar els seus problemes de composició, hi ha nou dibuixos existents en llapis conté que el mostren centrant-se individualment en cadascuna de les cinc figures principals del quadre. Els dibuixos mostren a Seurat la manera de desplegar llum i ombra per implicar espai i plasticitat. Molts dels detalls que va treballar el pintor en aquests dibuixos monocromàtics van ser per trobar la seva realització final quan es van traduir en els colors de la pintura a l'oli acabada. miniatura|Pierro della Francesca, Resurrecció (1460) Aquests mètodes de preparació concordaven amb els valors generals que s'expressaven a l'École. Però un professor d'aquesta institució tenia un impacte més particular i extens en la imaginació de Seurat, que comportava efectes directament discernibles en els banyistes. Charles Blanc havia estat professor i director a l'École i havia disposat de la còpia de quadres frescos del Quattrocento d'Arezzo per a ser mostrats a la capella de l'École. Les enormes figures senyorials i dignes d'aquests frescos i la regularitat de la seva separació tenen ressò evident en els banyistes. Entre aquests pintors de frescos hi havia Piero della Francesca. La Resurrecció representa un guàrdia dormint a la part inferior esquerra que compartia diverses característiques amb l'home assegut a Bathers at Asnières. La curvatura de les esveltes cames doblades s'ajusta clarament a ambdues figures i, efectivament, la postura també apareix al Jeune homme nu assis au bord de la mer (1836) de Jean-Hippolyte Flandrin, un quadre amb el qual qualsevol alumne de l'École hauria estat familiaritzat. Els contorns esculpits de la capa del soldat de Piero troben un ressò en els contorns agrests dels pantalons de la pintura de Seurat, i el parpelleig de la part del darrere del barret de la guàrdia es converteix en un motiu rítmic que apareix amb barrets, cabells i puntes d'arrencada a Bathers.
Més endavant, Blanc havia escrit un llibre el 1867, que Seurat va llegir l'any que va començar els seus estudis a l'École, i que va influir fortament durant els seus anys de formació: la Grammaire des arts du dessin. A prop del començament d'aquest llibre, Blanc havia afirmat que La troballa de Moisès de Nicolas Poussin era un cas exemplar de com l'art hauria d'idealitzar la naturalesa, concloent: “Així és com una escena de la vida quotidiana s'eleva de sobte a la dignitat d'una història". Aquesta observació sembla pertinent per als banyistes, que comparteix certament diversos elements compositius amb l'obra mestra de Poussin de 1638. Ambdues obres mostren a la dreta una figura masculina rebaixada, i a l'esquerra una figura masculina reclinada pintada per darrere. L'horitzó de les dues pintures està perforat només fora del centre amb una capçalera, i en ambdues pintures el riu està envoltat d'un pont llunyà, amb edificis semblants a un bloc a la riba esquerra i arbres a l'altra. I les dues imatges tenen un vaixell de fons pla al centre-dret. miniatura|Poussin, La Trobada de Moisés (1638) miniatura|Puvis de Chavannes, Dolç País (1882) miniatura|Modelat i contrast en primer pla miniatura|Retocs de Puntillisme aplicats cap al 1887