miniatura|Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana. També se l'anomena "eucaristia", "sopar del Senyor", "fracció del pa", "trobada eucarística (synaxis)", el "Memorial de la Passió i de la Resurrecció del Senyor", el "Sant Sacrifici", la "Santa i Divina Litúrgia" o la "Sagrada Comunió". El terme "missa" és un dels més habituals en connexió amb els ritus litúrgics llatins. És emprat també en celebracions semblants de l'Església Catòlica Antiga, a la tradició catòlica de l'anglicanisme, a les esglésies ortodoxes de ritu occidental i en algunes esglésies luteranes. Per a la celebració de l'Eucaristia a les esglésies orientals, incloses aquelles en comunió completa amb la Santa Seu, els termes com "litúrgia divina", "santa qurbana" o "badarak" són habituals. Les denominacions occidentals que no es troben en comunió plena amb l'Església Romana també prefereixen emprar habitualment altres termes que no pas "missa".
El terme missa deriva del mot llatí missa, un dels usos del qual és en el la fórmula de comiat en acabar la reunió: "Ite, missa est" («Marxeu, és acabada (l'acció litúrgica)»).Missa ve del llatí tardà, un substantiu que correspon a la paraula missio en llatí clàssic. A l'antiguitat, "missa" simplement volia dir «comiat»; en l'àmbit cristià, però, gradualment va prendre un significat més profund. El terme "comiat" implicava una missió: aquestes breus paraules suscitaven expressament la naturalesa missionera de l'Església.papa Benet XVI, Sacramentum caritatis, 51
Missa a l'Església Catòlica Romana miniatura|Missa del segle XV El Concili de Trento reafirmà la doctrina tradicional cristiana segons la qual la Missa és el mateix Sacrifici del Gòlgota ofert en forma incruenta: «La víctima és una i la mateixa: el que ara s'ofereix pel ministeri dels sacerdots és el mateix que s'oferí a la creu; només la manera d'oferir-se és diferent. I ja que aquest sacrifici diví, que té lloc en la missa, el mateix Crist que s'oferí una vegada de manera cruenta a l'altar de la creu és contingut i immolat de manera incruenta... aquest sacrifici és veritablement propiciatori».Doctrina de ss. Missae sacrificio, c. 2, Catecisme de l'Església Catòlica, 1367 El Consell declarà que Jesús instituí la missa al seu darrer sopar: «Oferí a Déu Pare el seu propi cos i sang sota les espècies del pa i del vi; i, sota aquests mateixos símbols, es lliurà a si mateix (el seu propi cos i sang) per ser rebut pels seus apòstols, als qui Ell havia instituït sacerdots del Nou Testament; i amb aquestes paraules "Feu això en commemoració meva", els ordenà a ells i als seus successors en l'apostolat, oferir-lo; així com l'Església sempre ho ha entès i ensenyat.»
L'Església Catòlica veu la missa com la forma més perfecta que té per oferir adoració (latria) a Déu. L'Església creu que: «Els altres sagraments, així com tots els ministeris eclesials i les tasques apostòliques, estan vinculats a l'eucaristia i ordenats a ella. Perquè l'Eucaristia conté tot el tresor espiritual de l'Església, que és el Crist mateix.»Catecisme de l'Església Catòlica - 1324 L'Església Catòlica també creu en una realitat objectiva, i no merament simbòlica, que el pa i el vi es converteixen en el Cos i la Sang de Crist, una conversió referida com la transsubstanciació: «En el santíssim sagrament de l'eucaristia es contenen veritablement, realment i substancialment el Cos i la Sang juntament amb l'ànima i la divinitat de nostre Senyor Jesucrist.»Catecisme de l'Església Catòlica – 1374-1381
Texts emprats en el ritu romà de la missa El Missal Romà és el text que conté les pregàries, antífones i rúbriques de la missa. Les edicions anteriors també contenien les lectures bíbliques, les quals eren molt menors. La darrera edició del Missal Romà té la forma ordinària del ritu romà.El missal publicat per Pau VI i tornat a publicar en dues edicions posteriors per Joan Pau II, continua amb la forma ordinària de la litúrgia eucarística. Carta del papa Benet als Bisbes, 7 de juliol de 2007, paràgraf 5 Però, d'acord amb les condicions del motu proprio, Summorum Pontificum del 7 de juliol del 2007, l'edició del 1962 del Missal Romà, la darrera de les edicions que es publicà com a Missa Tridentina pot emprar-se com a forma extraordinària de celebrar la Missa de ritu romà.
El Leccionari és un altre llibre que presenta els passatges de la Bíblia arranjats en ordre per les lectures de la missa de cada dia. Comparats amb les lectures de les escriptures del Missal anterior al 1970, el Leccionari actual conté una varietat molt més àmplia de passatges, massa per a ser inclosos al Missal. Es recomana que per a la lectura dels Evangelis hi hagi un Evangeliari.Instruccions Generals del Missal Romà (IGMR), paràgraf 44 Quan no es disposa d'aquest, s'usa el Leccionari al seu lloc.
Estructura de la missa de ritu romà Per a formes anteriors, vegeu Missa Pre-Tridentina i Missa Tridentina Dins de l'estructura fixada que es descriu a continuació, les lectures de l'Escriptura, les antífones cantades o recitades durant la processó d'entrada o de comunió, i els texts de les 3 pregàries com la col·lecta, la pregària sobre les ofrenes i la pregària de postcomunió varien diàriament d'acord amb el temps litúrgic, la festivitat del dia pels successos a la vida de Crist, les festivitats i commemoracions dels sants o les misses per a circumstàncies particulars (misses de funerals, misses de confirmació, misses per la pau, d'inici de l'any acadèmic, etc.).
Ritus Introductoris El prevere entra, amb un diaca -si n'hi ha-, i els acòlits. El diaca pot portar l'Evangeliari, el qual és situat sobre l'altar; i els acòlits poden portar una creu processional, candeles i encens. Durant aquesta processó, ordinàriament, es canta el Cant d'Entrada."L'antífona amb el seu salm del Gradual romà o del Gradual simple, o un altre cant propi del dia o del temps litúrgic, el text del qual ha estat aprovat per la Conferència de Bisbes". IGMR, paràgraf 48 Si no hi ha cant, es recita una antífona, sigui un lector, tot el poble o el mateix sacerdot.IGMR, paràgraf 256 Aquest ritu se suprimeix a la Vigília Pasqual i al Divendres Sant.
Quan el sacerdot arriba a la seva cadira, es dirigeix a l'assemblea amb el senyal de la Creu, tot dient: "En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant", i el poble respon "Amén". Tot seguit, el sacerdot manifesta la presència del Senyor a la comunitat reunida per la seva Gràcia.IGMR, paràgraf 50 Acabada la salutació, el sacerdot, el diaca o un lector laic poden introduir a la missa mitjançant la Monició d'Entrada.
Acte Penitencial / Kyrie El qui presideix la missa convida els presents a prendre part a l'acte penitencial, recitant el Kyrie ("Senyor Tingueu Pietat"),IGMR, paràgraf 52 a vegades precedit del Confiteor ("Jo Pecador"). Llavors, el president fa la pregària de l'absolució, tot i que no té l'eficàcia del Sagrament de la Penitència.IGMR, paràgraf 51 Els diumenges, especialment durant el temps de Pasqua, en lloc de l'Acte Penitencial habitual, pot realitzar-se la benedicció i l'aspersió de l'aigua com a recordatori del baptisme.
El Kyrie pot ser cantat o recitat, tant en la llengua vernacla o en la seva forma original grega.
Glòria El Gloria in Excelsis Deo (glòria a Déu a dalt del cel) és un dels himnes més antics i venerables de l'Església, reunida en l'Esperit Sant, que glorifica a Déu Pare i a l'Anyell. És cantat o recitat els diumenges, llevat dels d'Advent o de la quaresma, així com a les solemnitats i festes i en les celebracions particulars de caràcter solemne.IGMR, paràgraf 53 D'acord amb aquest manament, s'omet als funerals, a les festes ordinàries dels sants, durant els dies de la setmana i en les misses votives. És opcional en misses rituals com les de matrimoni, confirmació o de professió. A la missa de la Vigília Pasqual mentre que s'entona el Glòria es produeix un repic de campanes i s'encenen els llums del temple.
Col·lecta A continuació, el prevere convida a tothom a pregar i tots, conjuntament amb el prevere, observen un breu silenci per fer-se conscients que estan en presència de Déu i poden formular les seves pregàries. Llavors, el prevere pronuncia la pregària anomenada "Col·lecta" per la que s'expressa el caràcter de la celebració.IGMR, paràgraf 54 Seguint una antiga tradició de l'Església, la Col·lecta es dirigeix a Déu Pare, mitjançant Crist i amb l'Esperit Sant.
La Litúrgia de la Paraula La Litúrgia de la Paraula comprèn les lectures preses de les Sagrades Escriptures, que són desenvolupades per l'homilia; la professió de fe, el Credo i l'Oració dels Fidels. A les lectures, Déu parla al seu poble descobrint el misteri de la redempció i la salvació. Després, el mateix Crist, mitjançant la seva paraula, es fa present enmig dels fidels.
Els diumenges i solemnitats es llegeixen 3 lectures de lEscriptura, mentre que la resta de dies només se'n llegeixen dues. Si hi ha 3 lectures: la primera és de lAntic Testament (inclosos els Llibres Deuterocanònics); i durant el temps de Pasqua els de lApocalipsi o dels Fets dels Apòstols. Aquesta lectura és seguida per un Salm Responsorial, sencer o només una part. Un cantor, un cor o un lector el canta o el recita, mentre que l'assemblea canta o recita una antífona. La segona lectura és del Nou Testament, habitualment d'una de les Epístoles Paulines. El lector habitualment conclou proclamant que la lectura és "Paraula de Déu", i la congregació respon dient "Us lloem, Senyor"
Aquestes lectures poden ser llegides per laics, tot i que en un rigor estricte li corresponen a un Lector instituït.El Lectorat és un orde menor que reben els seminaristes poc abans del diaconat No és lícit substituir les lectures bíbliques per altres textos no bíblics.
L'Al·leluia Prèviament a la lectura de l'Evangeli es fa l'aclamació de l'Al·leluia; i pot ser substituït per un altre càntic establert per la rúbrica, segons les exigències del temps litúrgic. Aquesta aclamació constitueix en si un ritu pel qual l'assemblea acull i saluda el Senyor que els parlarà a l'Evangeli, i es proclama drets. Durant el temps de Quaresma no es proclama, sinó que es canta el vers que presenta el Leccionari; i és a la Vigília Pasqual quan es proclama que és Al·leluia.
La proclamació de l'Evangeli miniatura|Si un diaca participa, és ell qui proclama l'Evangeli. Un prevere o un bisbe (o el mateix Papa) no poden proclamar l'evangeli si participa un diaca a la missa. La lectura final i punt màxim de la Litúrgia de la Paraula és la proclamació de l'Evangeli. Tots estan drets mentre que un diaca canta o llegeix l'Evangeli o, si no hi ha diaca, per un prevere. La lectura s'inicia proclamant "Lectura de l'Evangeli segons ...", i el poble respon "Glòria a Vós, Senyor", mentre que es fa el senyal de la creu al front, llavis i pit. En ser la lectura de màxima veneració, als dies de solemnitat s'encensa abans de proclamar-lo i dos acòlits porten ciris als costats de l'ambó. En concloure la lectura de l'Evangeli, el prevere o el diaca proclamen: "Paraula del Senyor"; i l'assemblea respon "Lloança a Vós, oh Crist". Finalment, el prevere o el diaca besen l'Evangeliari.
El Diumenge de Rams i el Divendres Sant l'Evangeli és proclamat per 3 persones —laics, diaques o preveres—, en llegir-se el text de la Passió.
L'Homilia Com a mínim els diumenges i els dies de precepte, qui presideix la celebració fa una homilia que gira sobre algun aspecte de les lectures o de la litúrgia del dia. En alguns casos, pot fer-la un concelebrant o un diaca, però mai un laic. La resta de dies, tot i que no és obligatòria, és recomanable.IGMR, paràgraf 66 Després de l'homilia és oportú guardar un breu espai de silenci.
El Credo