Polycarpon tetraphyllum és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les cariofil·làcies. En català rep alguns noms populars compartits amb moltes altres altres plantes com són herba de mil granes, herba granària, herba menuda o policarp.
P. tetraphyllum és una espècie d'àmplia distribució, nadiua potser de les illes Canàries, on es troba representada per la subespècie diphyllum (Cav.) O.Bolós & Font Quer. Polycarpon tetraphyllum va ser descrita per Carl von Linné i publicada a Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759. El seu nom genèric procedeix del grec antic polys que significa "molts" i karpos, que significa "fruits", fent referència a una abundant fructificació.En Flora de Canarias L'epítet tetraphylon deriva igualment del grec de tetra, que significa "quatre" i phyllon, que significa "fulla", fent referència al número de fulles per verticil. Floreix de gener a abril.
Es tracta una planta anual de fins a 35 cm d'altura, que es diferencia dins del gènere per les seves flors, que posseeixen 3-4 estams i per les seves llavors tuberculades. És una planta glabra, anual. Les tiges prostrades a ascendents, generalment ramificades seguidament. Fulles de 5-15 x 0,2-0,6 cm, en parelles oposades o en falsos verticils de 4 o 6 fulles, obovades a el·líptiques o ovades, en general s'estreta en un pecíol. Estípules i bràctees escarioses. Les inflorescències són simples o diverses cops bifurcades, amb moltes flors, soltes o denses. Pedicels igual o més llargs que el calze. Sèpals d'uns 2 mm, Ovato-lanceolades, agudes o mucronades, de color blanc amb marge i amb una quilla escabrosa. Pètals la meitat de llarg que els sèpals, blancs, oblongs, més o menys emarginats. Càpsula una mica més curta que el calze, ovoide. Llavors diminutes, triangular-reniformes, tuberculades.
Notes
Bibliografia CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1-1881. The University of Texas at Dallas, Richardson. Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1-656. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1-152(pt. 1), 1–270(pt. 2). Gómez P., L. D. & J. Gómez-Laurito. 1982. Plantae mesoamericanae novae. VII. Phytologia 52: 227–229. View in Biodiversity Heritage Library Gutte, G., K. Müller & C. Müller. 1986. Neufunde für die peruanishe Flora und Wiederfunde seltener Arten: Ranunculaceae bis Primulaceae. Willdenowia 16(1): 187–210. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1-1400. University of California Press, Berkeley. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
Enllaços externs
Jepson Manual Treatment Flora of North America Photo gallery
Categoria:Cariofil·làcies