A la Roma antiga, un librarius (en llatí plural librarii) podia ser un copista, un secretari o una persona que mantenia al dia els llibres de l'administració imperial. Es tractava generalment d'esclaus de l'emperador.
Trobem inscripcions epigràfiques testimonis de l'existència de librarii a les grans ciutats de l'antiguitat com Roma, Cartago, etc, així com a qualques stationes: cas de Cularo, a la Gàl·lia.
També s'anomenaven librarii els lectors en veu alta o recitadors (anagnostes). Cal distingir els librarii dels escribes públics (scribae), que eren sempre homes lliures i que també s'anomenaven així.
Entre els esclaus librarii es podien distingir tres tipus: Els que copiaven els llibres, anomenats scriptores librarii per HoraciHoraci. Ars poetica, 354 Aquests librarii també eren anomenats antiquarii, o, més correctament, els antiquarii eren una classe especial de librarii hàbils en la lectura i la còpia d'antics manuscrits. També es donava el nom de librarii als esclaus que s'encarregaven de les biblioteques, i als que confeccionaven els rotlles de llibres, més pròpiament anomenats glutinatores, diu Ciceró.Ciceró. Epistulae ad Atticum, IV, 4 Librarii a studiis eren els esclaus que els seus amos utilitzaven al treballar per fer extractes de llibres, etc. A aquesta classe pertanyien els notarii, o escriptors taquigràfics, que podien escriure ràpidament tot allò que els dictaven els seus mestres. Librarii ab epistolis, que tenien com a ocupació principal escriure les cartes que els dictava el seu amo. A aquesta classe pertanyien els esclaus anomenats ad munum, a manu o amanuenses.
Referències
Categoria:Administració romana Categoria:Antiga Roma Categoria:Oficis romans