La crepis capil·lar (Crepis capillaris) és una espècie de la família de les asteràcies oriünda del mediterrani.
Etimologia Crepis: prové del grec κρηπίς (krepís, base, fonament, calçat). Després va passar al llatí com crepis. Aquest nom el va posar Teofrast i Plini d'una planta de la qual només diuen que té les fulles en la tija. capillaris: adjectiu llatí que significa pilós.
Hàbitat i distribució Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, vores de bosc, llocs humits no salins (rambles, basses, torrents, canals, fonts i séquies). Praderies amb abundància de teròfits calcícoles. Herbassars oberts i, sovint nitrificats. Creix entre 0-2000 m.
Presenta una distribució eurosiberiana mediterrània. Es troba a Euràsia, Nord d'Àfrica i Macaronèsia, a més s'ha naturalitzat a Amèrica, Austràlia i en altres parts del món. Es dona en quasi tota la península Ibèrica, encara que és més estranya al sud-est. Als Països Catalans es troba només als territoris peninsulars, mancant a les Illes.
Descripció Hemicriptòfit de 15-60 cm, caulescent, glabre o híspid, amb pèls glandulosos, a vegades amb alguns tricomes en els peduncles i involucres. L'arrel és axonomorfa, prima, rares vegades gruixuda i llenyosa en l'àpex. Tiges folioses, generalment erectes, rares vegades ascendents, més o menys estriades, híspides en la base i a vegades en tota la seua longitud, rares vegades glabres, ramificades en el terç superior o quasi des de la base. Les fulles són dentades, lobades, pinnatífides o pinnatisectes, glabres o hispídules per totes dues cares, a vegades només en el nervi mitjà del revers. Les basals de 4-35 x 1-5 cm, atenuades en un pecíol ample, mentre que les caulinars sèssils, auriculades, amplexicaules, amb les aurícules agudes i generalment laciniades, i les més superiors i axil·lars són bracteïformes.
Els seus capítols amb molts botons florals, erectes abans de l'antesi, pedunculats, agrupats en un cima o panícula corimbiforme, rares vegades solitàries. Els peduncles de 0,5-6,5 cm, glabres o sovint hispíduls, amb pèls glandulífers més o menys d'1 mm. L'involucre és ovoide en la fructificació, cònic i turbinat després de la dispersió. Les bràctees estan disposades en dues sèries, generalment tomentoses, a vegades amb pèls glandulífers en la base i en el nervi mitjà, escarioses en el marge. El receptacle és feblement alveolat, amb els alvèols glabres. La corol·la de 6-12 mm, amb la meitat superior del tub i la meitat inferior dels limbes densament pubescents, grocs, els més externes sovint amb el dors porpra, a vegades només les dents. El tub mesura entre 2-3 mm, i els limbes 4-9 mm. L'androceu està compost per anteres grogues d'uns 2-4 mm. Floreix i fructifica de maig a setembre.
El fruit és un aqueni homomorf, de 1,5-2,5 x 0,3-0,6 mm, més o menys fusiformes, amb els externs més o menys arquejats, els interns rectes, sense pic, amb 10-11 costelles més o menys cobertes d'espícules, d'un marró clar o fosc, amb un vil·là de 2,5-4 mm. El seu nombre cromosòmic és 2n = 6.
Biologia Sol presentar els fongs Puccinia crepidicola, i ocasionalment, Albugo tragopogonis.
Usos En medicina popular es consumeixen les fulles bullides i assaonades com a laxant suau.
S'ha estudiat aquesta espècie per atraure a Chrysoperla carnea, gran depredador a les zones mediterrànies d'àfids i altres insectes xicotets. Per aquesta raó és una de les plantes recomanades per formar part de les cobertures dels cultius llenyosos com ara l'olivera.
Galeria
Referències
Categoria:Cicòries