L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls. A finals del 2021 encara és una pandèmia activa amb múltiples variants i es mantenen moltes de les mesures de seguretat adoptades el 2020.
El 6 de març es confirmà l'existència d'una primera víctima mortal de la pandèmia, una dona de 87 anys amb patologia prèvia, a Catalunya. A partir del dia 12, la Conca d'Òdena, i més particularment Igualada, es trobà impactada molt durament per l'epidèmia.
L'endemà, arran de l'expansió ràpida del virus a tot l'Estat Espanyol i més marcadament a Madrid, el president de la Generalitat Quim Torra demanà al govern espanyol el confinament de Catalunya per a frenar la propagació de la malaltia, i va promulgar el decret de confinament de Catalunya.
El 17 del mateix mes, confrontat a la negativa del president del govern espanyol Pedro Sánchez de posar en confinament qualsevol part de l'estat, el president Torra, un dia després de tenir notícia de la seva pròpia infecció per coronavirus, va reiterar per carta la seva demanda al govern espanyol i declarà arran d'acusacions que li feren: «M'importa un rave les fronteres i les banderes, m'importen la salut i la vida de les persones».
El 2 de maig, es va iniciar el pla de «desescalada asimètrica» a tot l'Estat espanyol, que, en una primera fase, permetia la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris.
L'octubre de 2020, el Govern de la Generalitat certificà l'inici de la segona onada de COVID, amb noves restriccions, com la limitació de l'entrada i sortida de persones de Catalunya. Les millores de les dades van permetre relaxar aquestes restriccions. Per als dies assenyalats com Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any es van permetre les trobades d'un màxim deu persones de dues bombolles de convivència. El tozinameran, la primera vacuna, produïda per Pfizer-BioNTech es va començar a administrar a Catalunya el diumenge 27 de desembre de 2020.
Però els casos d'infeccions seguien creixent desmesuradament i el gener de 2021 Catalunya ja es trobava de ple en la tercera onada, fet que obligà el Govern a endurir les restriccions un cop més. Malgrat que el Govern demanà de posposar les Eleccions al Parlament de Catalunya al maig, el TSJC rebutjar-ne l'ajornament i se celebraren el 14 de febrer. Per Setmana Santa s'entrava de ple en la quarta onada, menys dura que les anteriors gràcies a les restriccions i al bon ritme de vaccinació. El 9 de maig es va aixecar l'estat d'alarma a l'estat espanyol, i amb ell, el toc de queda nocturn. A principis de juliol la cinquena onada s'estenia per Catalunya, majoritàriament amb la nova variant Delta, afectant sobretot les persones joves i les no vacunades. A finals de novembre, amb gairebé el 75% de la població vaccinada, la nova variant Òmicron va fer pujar de cop, altra vegada, el nombre de casos, i va començar la sisena onada, fins almenys el gener del 2022. Davant de la gravetat de la situació, el Govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, va anunciar noves restriccions, com el tancament de l'oci nocturn i el toc de queda d'1 a 6 de la matinada, mesures que van entrar en vigor la nit del 23 al 24 de desembre del 2021, i que van afecta, un any més, dies assenyalats com Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any.
A 25 de maig de 2022, Catalunya comptava amb 2.521.242 de casos acumulats de persones infectades i 27.386 defuncions.
El 5 de maig del 2023, l'OMS va decretar la fi de l'emergència sanitària internacional provocada per la pandèmia, després de més de 3 anys, 20 milions de morts i 765 milions de persones infectades. Tanmateix, la darrera setmana d'abril encara havia comunicat 360.000 casos i 3.500 morts, quan al gener encara superaven els 1,3 milions i 14.000 víctimes, quan un grup d'experts de l'OMS encara havia considerat que la Covid-19 seguia sent una amenaça global.
Cronologia 2020 Febrer miniatura|Cartell del Mobile World Congress a Barcelona el 2018 El 12 de febrer del 2020, arran de l'expansió ràpida de la pandèmia de coronavirus, els organitzadors del Mobile World Congress, que havia de tenir lloc entre el 24 i el 27 de febrer a Barcelona, van anul·lar l'esdeveniment.
L'endemà, moria a València un home que havia tornat d'un viatge a Nepal, a conseqüència d'una pneumònia greu. Es determinà posteriorment que havia estat la primera víctima mortal de la pandèmia a Europa.
El primer cas confirmat de COVID-19 al Principat es feu públic el 25 de febrer. S'anuncià durant una conferència de premsa de dos representants del Departament de Salut, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix i la gerent de processos integrals, Assumpta Ricard. Guix informà aleshores que la primera persona infectada del país era una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia viatjat recentment (entre el 12 i el 22 de febrer) al nord d'Itàlia. Després de tornar a la capital catalana, va començar a sentir diversos símptomes de la malaltia. S'afegí que ja havia passat una primera prova i que després d'algunes hores n'havia de fer una segona.
Com a mesura preventiva s'havia aïllat inicialment un grup de 25 persones que havien estat en contacte amb la primera pacient i la xifra de persones en quarantena pujà després a 33, segons revelà el secretari de Salut el 26 de febrer. Aquell mateix dia es va informar que s'havia confirmat un segon cas de persona infectada, Nil Monró, un estudiant de 22 anys que havia participat a la Fashion Week a Milà. Uns quants dies després, el jove decidí de compartir la seva experiència de convalescent a Twitter i Instagram per a assabentar els seus seguidors sobre el coronavirus i les conseqüències de la malaltia.
Març miniatura|Consells de seguretat a un supermercat Bonpreu
El 2 de març, la propagació de la malaltia es confirmava a Andorra. El govern del país informà aleshores del primer cas de coronavirus, un jove de 20 anys que provenia de Milà.
El 6 de març s'anuncià la primera víctima mortal de COVID-19 a Catalunya. Es tractava d'una dona de 87 anys que patia el dia anterior d'insuficiència respiratòria greu, concretament una pneumònia. A conseqüència d'un resultat positiu a la prova de la infecció va ser admesa a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Amb tot, la pacient no va sobreviure i finà a primera hora de la tarda.
L'epidèmia de COVID-19 que s'estenia per Catalunya va tenir un impacte més important i greu a la Conca d'Òdena. Així, a partir del 12 de març la situació mèdica es feu molt tensa a l'hospital d'Igualada. Aquella mateixa mitjanit, el Govern de la Generalitat de Catalunya es veié obligat a confinar els municipis d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui.
El mateix dia, l'epidemiòleg català Oriol Mitjà estimava que només s'havia diagnosticat un 20% dels infectats a Catalunya, tot insistint sobre la necessitat de mesures més dràstiques i de fer proves a tota la població. Alertava aleshores que l'índex de transmissió hi era de 2,6 mentre que durant el mateix període se situava a 1,7 a Itàlia.
El 14 de març de 2020 el Govern d'Espanya declara l'estat d'alarma en tot el territori espanyol per afrontar la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19. miniatura|Text de la compareixença del president de Catalunya
A partir de mitjans de març, es va saber que la malaltia s'havia escampat entre membres del Govern. El dia 16, el president Quim Torra informà la premsa des de la Casa dels Canonges dels seus resultats positius a la prova de la COVID-19, mentre que el dia anterior fou el vicepresident del govern, Pere Aragonès, qui havia anunciat, mitjançant el seu compte Twitter, que també s'havia contagiat.
El 26 de març, el Conselh Generau d'Aran informava de la primera víctima mortal a la vall occitana, una persona gran de 90 anys amb patologia prèvia.
El dia 28, el Departament de Salut de la Generalitat va posar en funcionament un mapa interactiu de Catalunya per a que tothom pugui esbrinar la distribució geogràfica dels casos de COVID-19. S'hi podien distingir aleshores sis focus importants de brot de malaltia, entre els quals es destacaven el de la Conca d'Òdena, la Conca del Llobregat, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i Vic.
Abril El 4 d'abril, el batlle d'Igualada, Marc Castells, rebutjà les dades del Departament de Salut declarant que, en lloc de cap víctima mortal com s'havia anunciat, havien mort 11 persones a la conca el dia anterior. L'endemà, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, informà a mitja tarda mitjançant el seu compte Twitter que tenia la COVID-19.
El 8 d'abril, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, anuncià que el Departament de Salut assumiria la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya, que fins llavors gestionava Afers Socials.
El 15 d'abril, la consella del Departament de Salut Alba Vergés va anunciar el nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d'arreu de Catalunya.
A partir del diumenge 26 d'abril, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de nens i nenes menors de 14 anys, acompanyats per un adult, un màxim d'una hora al dia i acompanyats per un adult. A Catalunya, gairebé un milió d'infants pogueren sortir, després de 43 dies de confinament. Les aglomeracions que tingueren lloc el primer dia foren criticades a les xarxes socials. Dos dies després, Catalunya ja superava els 10.000 morts per coronavirus.
Maig El dissabte, 2 de maig, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris, amb l'inici del pla de desescalada progressiva a tot l'Estat.
El secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix i Oliver, anuncia que deixa el seu càrrec al juny al·legant motius de salut.
Juny
El Govern d'Espanya prorrogà l'estat d'alarma fins a les 00:00 hores del dia 21 de juny de 2020. El govern de la Generalitat anuncià la creació d'un grup de treball, Catalunya 2022, amb l'objectiu d'analitzar la situació derivada de la pandèmia i dissenyar les estratègies de futur per a la reconstrucció i transformació econòmica i social del país a mitjà i llarg termini.
Juliol Arran del fort creixement de nombre de positius i per les recomanacions del Procicat el Govern de la Generalitat de Catalunya des del 4 de juliol al migdia decideix confinar perimetralment la comarca del Segrià, permetent-se només la mobilitat per motius laborals i el trànsit de passada per autovies i autopistes. El dia 15 de juliol a mitjanit entra en vigor l'enduriment de les mesures de confinament a Lleida i altres municipis del Baix Segrià (Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres del Segre). El 5 de juliol seria l'únic dia sense morts fins al 27 de maig de 2021 des que la pandèmia va arrencar.
Es fa públic el divendres 17 de juliol que a partir del 18 de juliol i almenys durant un període de 15 dies s'apliquen noves restriccions i es recomana la reducció de la mobilitat a diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, en concret: Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Les mateixes mesures s'apliquen l'endemà també a Sant Feliu de Llobregat.