era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki. Fou líder del Partit dels Treballadors d'Unificació Marxista (POUM).
Biografia Primers passos en política D'origen molt modest, va ser en les condicions més dures que va aprendre sobre literatura, història i política, mentre vivia amb el seu oncle, a Aragó. De ben jove es va implicar en les lluites socials, revoltat per les profundes injustícies que va veure a l'Espanya de l'època. Tenia disset anys quan va ser nomenat secretari de Joventut Socialista a la seva ciutat natal. Als vint-i-un anys va fundar la Federació Comunista de la regió i es va convertir en el seu secretari general.
Primer exili Durant la guerra del Rif, que va començar el 1921, es va negar a ser reclutat a l'exèrcit per a una guerra que va qualificar de colonialista; un judici per antimilitarisme i lesa majestat el va obligar a l'exili. Es va refugiar a França, canviant sovint de lloc de residència mentre continuava les seves activitats polítiques. Va ser en aquesta època que va conèixer Louise Vuistaz i que va néixer el seu primer fill a París. : Claude Gomez Vuistaz. Durant vuit anys va portar la vida d'un revolucionari professional... Oficial de la Komintern », segons les seves pròpies paraules — a través d'Europa i era amic d'Henri Barbusse.
El 1929, durant un viatge a l'URSS, va descobrir la terrible realitat dels camps de concentració soviètics i en va quedar tan sorprès que va trencar amb Moscou i la Internacional Comunista. Aleshores, la GPU va intentar assassinar-lo quan va sortir del país. Tanmateix, aconseguí tornar a França, on s'embarca en una obra literària centrada en el teatre i la novel·la social.Michel Christ, Le POUM : histoire d'un parti révolutionnaire espagnol, 1935-1952, Paris, L'harmattan 2005. La revelació del que havia observat a la Unió Soviètica l'allunyava dels dirigents del Partit Comunista d'Espanya (PCE), sota ordres de Moscou. Traductor de Trockij, proper a l'Oposició d'Esquerra, finalment trenca amb el PCE i s'incorpora al Bloc Obrer i Camperol (BOC) fundat per Joaquín Maurín l'any 1931.
Naixement del POUM i Guerra Civil Espanyola Tornat a Espanya amb la proclamació de la República (1931), va ser un dels fundadors del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el .Cf. Affiche annonçant le meeting fondateur du POUM, en illustration. Gorkin est l'un des cinq orateurs. Aquest partit es va constituir a Barcelona, a partir del reagrupament del BOC de Joaquín Maurín i Julian Gorkin i d'Esquerra Comunista d'Espanya, de tendència trotskista, d'Andreu Nin.; aquests dos moviments estaven formats per antics militants del PCE que van lluitar contra el seu estalinisme.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), Gorkin va dirigir el diari La Batalla, òrgan del POUM, i va ser nomenat membre del Comitè Central de Milícies Antisfeixistes de Catalunya. El POUM va ser un dels moviments republicans més actius en la lluita contra el feixisme, pagant un preu molt alt al front d'Aragó, com testimonia l'escriptor britànic George Orwell, que per cert era amic de Gorkin.Cf. le témoignage de George Orwell Hommage à la Catalogne, qui décrit son parcours au sein du POUM et la terrible trahison commise par le Parti communiste d'Espagne qui liquida ce parti alors qu'il était en pleine bataille contre le fascisme, évènements dont Orwell fut un témoin direct. Arran dels dies de maig de 1937 a Barcelona, la GPU va detenir a Gorkin en aquella ciutat i el va arrossegar de calabós en calabós.Andreu Nin avait également été arrêté peu de temps avant par les policiers staliniens. Il disparut, exécuté par eux à Madrid après avoir subi de terribles tortures. Après cet assassinat, le PCE poussa le cynisme jusqu'à faire courir sur les ondes radiophoniques sous son contrôle le slogan « Où se trouve Andreu Nin ? À Salamanque ou à Berlin ! », suggérant ainsi que, s'il avait disparu, c'était peut-être qu'il avait pu passer chez l'ennemi. El seu judici, muntat des de zero per ordre de Moscou, va provocar un escàndol internacional.
L'assalt a la presó comunista on va ser empresonat amb desenes d'altres esquerrans no estalinistes, per part d'elements poumistes i anarquistes que intentaven alliberar els seus companys empresonats, molts dels quals malauradament ja havien estat executats sumàriament i altres torturats, li va permetre escapar amb molts altres activistes condemnats a mort.
Segon exili Refugiat a París, on s'hi van unir la seva parella i el seu fill Claude, gràcies a l'ajuda dels seus amics Victor Serge i Marceau Pivert, el 1939 esdevingué secretari del Centre Marxista Revolucionari Internacional.
Aquest mateix any, va anar a Londres per representar el POUM dins del Centre Marxista Revolucionari Internacional, creat vuit anys abans amb l'objectiu de representar a tots els partits membres a nivell internacional, en particular per fer front a la propaganda de la Komintern, així com l'auge dels feixismes. En ella va suplicar que Gran Bretanya estigués vigilant contra l'Alemanya nazi i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, però també perquè no reconegués el llavors victoriós règim franquista a Espanya.
Interludi mexicà A principis de 1940 va arribar a Mèxic, país que no havia reconegut el franquisme i on es van reunir molts republicans espanyols decidits a continuar la lluita (de fet era l'únic estat on l'ambaixada espanyola encara tenia hissada la bandera de la República). Volia, un cop establert, portar-hi la seva parella i el seu fill. Però els tràgics esdeveniments ocorreguts a França al maig de 1940, amb la invasió del país per part dels alemanys, els separarien els uns dels altres i impedirien la seva realització.
Gorkin simplement va poder enviar-los un missatge que si aconseguien sortir de França, els esperaria a Veracruz. El 1941, la seua companya i el seu fill (aleshores de tretze anys) van fugir, van creuar a la zona de Petain, van aconseguir embarcar cap a Tànger i, després d'una llarga espera en aquest port marroquí, van poder embarcar en un vaixell neutral (portuguès) cap a Mèxic. Hi van arribar després d'haver estat abordats per la marina britànica. Julian Gorkin s'hi va unir i a través de companys exiliats van poder trobar allotjament a la Ciutat de Mèxic. Aleshores Gorkin va prendre la nacionalitat mexicana, d'una banda perquè ja no podia seguir sent espanyol i, d'altra banda, com a gratitud per la lleialtat de Mèxic a la causa republicana.
També va ser amic del president mexicà Lázaro Cárdenas (que va exercir el seu mandat de 1934 a 1940), que el va ajudar a promoure l'acollida dels exiliats republicans que pretenien continuar la lluita i no volien caure en mans dels alemanys (que els haurien lliurat a Franco). Després del seu mandat presidencial, Lázaro Cárdenas va esdevenir ministre de Defensa Nacional durant la guerra (de 1942 a 1945) i va comprometre Mèxic al costat dels Aliats, contra l'Eix.; diverses vegades va demanar consell a Gorkin, especialment sobre l'internament de nacionals dels països de l'Eix. Llavors Gorkin es va adonar que fins i tot els exiliats antifeixistes i antinazis eren internats i Cárdenas els va fer alliberar. ; un d'ells, el socialista austríac Adolf Kozlik, es casaria amb la germana de Gorkin. En efecte, a part de la seva parella i el seu fill, Gorkin havia aconseguit reunir a altres membres de la seva família a Mèxic per evitar un destí tràgic, en particular la seva mare i la seva germana Lolita, que era ballarina de flamenc de renom internacional i activista republicana, que havia realitzat una gira per diversos països, en benefici de la República.
A Mèxic, Julian Gorkin va ser víctima de cinc atacs organitzats per la GPU, un dels quals, molt greu, gairebé li va costar la vida i va requerir trepanació. Va ser durant aquest període mexicà quan va participar en la investigació sobre l'assassinat de Trotski (), que va descriure al llibre Así asesinaron a Trotski,Publié en France en 1948 sous le titre Ainsi fut assassiné Trotsky, aux éditions Self (Paris) puis en 1970, aux éditions Julliard, sous le titre L'assassinat de Trotsky. que va escrit conjuntamen amb el general Sánchez Salazar.
A Mèxic, va assumir la direcció de la revisió del POUM a l'exili, va fundar les revistes Análisis (Revista de Hechos e Ideas) i Mundo (Socialismo y Libertad) així com editorials amb Bartomeu Costa Amic. També va escriure diverses obres durant aquest període, com Caníbales politicos (Hitler y Stalin en España) el 1941, La GPU prepara un nuevo crimen el 1942, en col·laboració amb l'antinazi i antiestalinista alemany exiliat Gustav Regler.Charles Jacquier, Présentation de Julian Gorkin, Histoire radicale, Revue Agone, 37, 2007. http://revueagone.revues.org/index703.html També era amic, aleshores, de l'escriptor John Dos Passos, que a més a més refaria un dels seus llibres uns anys més tard, com havia fet Henri Barbusse abans de la guerra. Molts dels seus antics camarades, supervivents de la Guerra Civil, estaven amb ell a la Ciutat de Mèxic, entre ells Victor Serge i Marceau Pivert, fet que li va permetre continuar la lluita amb una certa eficàcia.
A França El 1948 va tornar a Europa on va participar en el Moviment pels Estats Socialistes d'Europa, i també va ser un dels fundadors del Moviment Europeu i va romandre durant gairebé trenta anys sent membre del Consell Federal Espanyol,representant l'oposició al règim franquista i aconseguint convèncer els líders europeus perquè els acceptessin com representació dels exiliats republicans.
Considerava, en tornar a França, que la seva presència allà seria més necessària que a Mèxic per lluitar millor tant contra la dictadura franquista a Espanya (que estava en procés de recuperar la seva màcula amb els occidentals, intentant fer oblidar la seva antiga aliança amb els països de l'Eix) i contra l'estalinisme, que aleshores es trobava al màxim del seu poder i es dedicava a fer una intensa propaganda amb mitjans considerables, procedents en gran part de la Unió Soviètica (com el que, posteriorment, van confirmar àmpliament els arxius soviètics després del caiguda de l'URSS). Tanmateix, no pensava quedar-se permanentment a Europa i pensava a tornar a Mèxical cap d'un temps, ja que s'hi havien quedat tots els membres de la seva família.
Però el destí modificaría els plans inicials de Gorkin, perquè va a trobar a França un nova companya amb qui va decidir compartir la seva vida. De la seva unió amb Rita H. Régnier (que esdevindria indianista al CNRS, autora de diversos treballs sobre la civilització índia) va néixer un fill el desembre de 1950: Fabien Régnier. Llavors el seu pare va decidir quedar-se amb ell i així va decidir establir-se definitivament a França. El 1951, va fer un darrer viatge a Mèxic per informar la seua primera companya i el seu fill, Claude, que mentrestant s'havia nacionalitzat mexicà i havia començat a estudiar enginyeria. Gorkin li va explicar que ja era adult (tenia 24 anys) i que podia afrontar sol la seva vida, mentre que el seu segon fill, que només tenia un any, necessitava tenir el seu pare al seu costat. Els dos germanastres no es coneixerien fins a l'any 1963 però es van fer molt propers i les dues branques descendents de Gorkin, la mexicana i la francesa, creixerien tot mantenint uns vincles estrets, units per la memòria del seu pare.