miniatura|Una pàgina il·lustrada del Lapidari miniatura|Gemmes: turquesa, hematita, crisocol·la i ull de tigre (primera fila), quars, turmalina, cornalina, pirita i sugilita (segona fila), malaquita, quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila). Un lapidari és un tractat sobre pedres precioses o pedres notables i preuades per les seves propietats. Els lapidaris exposen les propietats físiques de les pedres (color, duresa, ...), n'indiquen les suposades virtuds i enumeren els usos possibles. En les obres sobre aquest tema la definició de pedra inclou materials no minerals que poden ser assimilats a les pedres veritables.
Hi ha dues menes de lapidaris: els científics i els esotèrics. Els primers poden ser mineralógics, geogràfics o mèdics. Els segons es poden classificar en màgics, astrològics o simbòlics.
Terminologia La designació genèrica dels lapidaris en grec i llatí és : Περί λίθων, Λιθικά, De lapidibus, De mineralibus.
Antecedents
Molt abans de la invenció de l'escriptura els humans coneixien algunes pedres amb certa profunditat. En fabricaven armes, eines i estris, i objectes decoratius. Els tractats lapidaris no podien existir físicament però eren ben presents – necessàriament- en la memòria dels experts i es transmetien per la via oral i dels exemples.
Un exemple proper de pedres decoratives aprofitades pels antics és el de la variscita, explotada amb afany a les mines de Gavà.
Història Seguint una classificació arbitrària, la història dels tractats lapidaris pot presentarse en grups diferenciats més utilitaris que homogenis. Definits amb una lògica geogràfica i temporal que permeti la seva presentació per separat i, eventualment, fer referència a possibles “escoles” associades a cultures determinades.
Lapidaris orientals Simplificant molt és possible fer referència, únicament, als lapidaris xinesos i als escrits en sànscrit.
Sànscrit Un antic tractat és l'anomenat « Ratna-Pariksha » (« Ratna » és el terme que designa « gemma » en sànscrit) de Buddhabhatta.
Segons aquesta obra hi ha 84 gemmes, dividides entre les « majors » (« Maha-Ratna ») i les « menors (« Upa-Ratna »). Entre les 22 primeres n'hi ha 9 que són les més importants (« Nav-Ratna », literalment « Nou gemmes »). Entre altres noms hi ha els següents : vajra (diamant), indranila (safir), marakata (maragda), karketana (crisoberil), padmaraga (robí), palaka (granat), ...
Xinès Vegeu llista de tractats més avall. Hi ha estudis molt llargs, impossibles de resumir sense una anàlisi molt laboriosa, i alguna pàgina web que ofereix una versió resumida.
Lapidaris del proper orient Aquest grup inclou els lapidaris sumeris, caldeus, perses i, en principi, àrabs.
Lapidaris europeus Lapidaris en grec, en llatí i, després de l'expansió islàmica, en àrab.
Lapidaris americans primitius Tot i que no hi ha lapidaris escrits, moltes cultures natives americanes dominaven la fabricació d'armes, estris i objectes decoratius de pedra. La qual cosa implica un coneixement implícit de la matèria i unes tradicions transmeses oralment. Un dels exemples possibles és el de la indústria asteca de l'obsidiana.
Relació de tractats A més dels lapidaris específics hi ha obres generals que inclouen una part sobre les pedres. També hi ha tractats d'alquímia, medicina, farmacologia i altres que esmenten esporàdicament característiques de pedres determinades. Una mostra de tots aquests tractats, ordenada cronològicament, segueix a continuació.
Teofrast, 372 aC-287 aC miniatura|Bust de Teofrast Escrigué el primer tractat occidental sobre les pedres : De les pedres.
Plini el Vell, 23-79 dC Plini el Vell va tractar de les pedres en l'obra Naturalis Historia, en el llibre XXXVIè.
Lapidari òrfic (c 150 dC ?) Orphei lithica. Damigeron de lapidibus. Recensuit Eugenius Abel.On the text of the Orphic lithica. Giuseppe Giangrande.
Buddhabhatta (any 500 ?) Autor del lapidari anomenat « Ratna-parihsa ».
Varahamihira (505-587) Autor del tractat Brhatsamhita.Les lapidaires indiens. Louis Finot.
Isidor de Sevilla (~560 - 636) Liber XVI. De lapidibus et metallis.
Els capítols que parlen de pedres precioses i semiprecioses s'indiquen a continuació. 6. De gemmis (Gemmes) 7. De viridioribus gemmis (Gemmes verdes) 8. De rubris gemmis (Gemmes rosades) 9. De purpureis (Gemmes porpres) 10. De candidid (Gemmes blanques) 11. De nigris (Gemmes negres) 12. De variis (Gemmes de colors variats) 13. De crystallinis (Gemmes cristalines) 14. De ignitis (Gemmes de color de foc) 15. De aureis (Gemmes daurades) 16. De vitro (Sobre el vidre)
El nombre de pedres recollit és important. La descripció és precisa i austera, científica en certa manera. Les referències a les propietats màgiques són escasses i citades com a falses.
Al-Kindí (c. 801–873 dC) Autor d'un lapidari i un tractat sobre pedres.Llibre de les propietats de les pedres precioses. Al-Kindí.
Al-Biruní (973 - 1048)
Lapidari de Marbode de Rennes (c 1090)
Theophilus Presbyter (c 1100) Autor de l'obra Schedula diversarum artium, que inclou tècniques de lapidari.
Du Wan 杜綰 (c. 1125) Autor de l'obra Yunlin shipu 雲林石譜 (Catàleg de pedres del bosc boirós).
Hildegarda de Bingen La seva obra Subtilitates diversaron naturarum creaturarum (Subtileses de la diversa naturalesa de les coses creades), que va escriure entre 1151 i 1158, conté una petita part sobre terres i metalls. La llista dels elements enumerats és la següent (en llatí): terra, calamino, creta, auro, argento, plumbo, cupro, aurichalco, stanno, ferro, chalybe.
Lapidari d'al-Tifashi(1242) Aquest tractat es pot consultar en traducció italiana.
Lapidari d'Alfons X de Castella (c 1250) miniatura|Lapidari d'Alfons X de Castella. Edició de 1881. Es tracta d'un tractat sobre les propietats de moltes pedres atribuït a un tal Abolays, savi musulmà d'origen caldeu del que no se'n sap res. La traducció, per compte de Yehudà ben Moixè, la va ordenar el rei Alfons l'any 1243 i es devia acabar el 1250. En la traducció hi va participar el clergue Garci Pérez.
És considerada, amb raó, una obra molt notable. Fou el primer tractat sobre el tema traduït a una llengua romanç (el castellà). El manuscrit conservat, amb independència d'altres consideracions, està profusament il·luminat amb caplletres i altres imatges. En conjunt es tracta d'una obra de les més antigues que destaca entre altres lapidaris conservats per la qualitat i quantitat del seu contingut.
Contingut
Una manera senzilla d'explicar i resumir el contingut del present lapidari és oferir, a manera de mostra, la descripció d'una pedra concreta. La pedra escollida és l'esmeril, la pedra que s'emprava per a polir les altres pedres.
El Lapidario consta de quatre llibres diferents, el primer dels quals és atribuït a Abolays: según los grados de los signos del zodíaco, las fases de los signos, la conjunción de las planetas y ordenadas por el ABC (ordenades alfabèticamente).
Lapidari de Jehan de Mandeville (c 1350?) Segons la transcripció i impressió de 1561, el lapidari de Mandeville fou traduït del llatí al francès a instàncies del rei René, el bon rei René.
Lapidari català anònim (finals segle XIV?) Sciència.cat DB: Anònim. Lapidari Gili [Català]- Lapidari català – Tractat de pedres precioses.
Lapidari anònim català del Llibre de les propietats de les pedres: lapidari.
Hortus Sanitatis (1485) Obra enciclopèdica que conté un tractat lapidari. Vegeu la llista dels tractats inclosos a continuació Tractatus De Herbis ("Tractat de Herbes") Tractatus De Animalibus ("Tractat d'Animals") Tractatus De Avibus ("Tractat d'Ocells") Tractatus De Piscibus ("Tractat de Peixos") Tractatus De Lapidibus ("Tractat de Pedres") Tractatus De Urinis ("Tractat sobre l'Orina") Tabula super tractatu (Un índex alfabètic d'usos medicinals per espècies en cada secció) Tabula Generis (Una llista alfabètica de les espècies incorporades)
Lapidari de Jaume Ferrer de Blanes (c 1476) Jaume Ferrer era un lapidari expert de professió. Només parla de set gemmes i justifica la seva decisió. Les pedres esmentades són: carboncle (o robí), granat, maragda, diamant, balaix, topaci i safir. La seva explicació sobre la ruptura fràgil del diamant és molt acurada i demostra la capacitat d'observació i deducció de l'autor.
Lapidari persa (1478) Escrit per Muhammad ibn Mansur i dedicat al soldà Khalil Bahadur Khan, fill d'Uzun Hasan.
Georgius Agricola De Natura Fossilium (1546).
François La Rue (1547) Tractat sobre les pedres precioses de l'Apocalipsi.
Conrad Gessner (1565) miniatura|Portada d'un lapidari imprès per Conrad Gessner el 1565. Autor de l'obra De omni rerum fossilium genere, gemmis, lapidibus, metallis, et huiusmodi, libri aliquot, plerique nunc primum editi.
Lodovico Dolce. Trattato delle gemme (1565)
Francisco Vallés (1587) Autor de l'obra De sacra philosophia. Inclogué al final del seu llibre l'obra de François La Rue (citada més amunt).
Li Shizhen (1518 - 1593) Autor del compendi de matèria mèdica titulat Bencao Gangmu. En aquesta obra hi ha referències a gemmes i altres pedres.
"Tratado del carbunco y de otras piedras" (1637)
Nicholas Culpeper (1678)
Faustino Corsi (1833)
Th. Chriten (1868) Traité scientifique de l'art du lapidaire: avec planches, dessins, ustensiles et outils relatifs and cet art.
José Ignacio Miró (1871)
Referències
Vegeu també Picapedrer Marques de picapedrer Francmaçoneria
Categoria:Astrologia
Categoria:Gemmes