François Dupeyron (Tartàs, 14 d'agost de 1950 - 25 de febrer de 2016) va ser un escriptor i director de cinema francès.
Biografia És diplomat per l'IDHEC.28a promoció, sortida el 1975. Va ser cofundador, amb Mireille Abramovici, Jean-Denis Bonan, Richard Copans i Guy-Patrick Sainderichin, del col·lectiu de cinema militant d'extrema esquerra Cinélutte (1973-1976).
Al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2009 va rebre el « prix France Culture Cinéma », atorgat a una personalitat cinematogràfica per la qualitat del seu treball o la força del seu compromís. Cinc d'ells l'han rebut: Alain Cavalier (2006), Rithy Panh (2007), Sandrine Bonnaire (2008), François Dupeyron (2009) i Ronit Elkabetz (2010).RIP François Dupeyron (1950-2016) a www.profession-spectacle.com.
Ha estat company de Dominique Faysse, actriu d'algunes de les seves pel·lícules, després editora dels seus llargmetratges des de La Chambre des officiers i coguionista de Drôle d'endroit pour une rencontre.
François Dupeyron també és el guionista de totes les seves pel·lícules, tret de la pel·lícula Trésor de la que en va assumir la direcció després de la mort de Claude Berri.
També és coguionista de tres pel·lícules: amb Nicole Garcia el 1994 per Le Fils préféré, amb Frédéric Auburtin i Gérard Depardieu el 1999 per Un pont entre deux rives, i amb Yves Angelo el 2015 per Au plus près du soleil.
És autor de diverses novel·les, entre les quals Inguélézi (Actes Sud, 2004) i Chacun pour soi, Dieu fout (Editions Léo Scheer, 2009), que va adoptar al cinema el 2013 sota el títol Mon âme par toi guérie.
François Dupeyron va morir arran d'una llarga malaltia el 25 de febrer de 2016 als 65 anys.« Décès de François Dupeyron, réalisateur de La Chambre des officiers» , Le Monde, 25 février 2016.
Filmografia Director Curtmetratges 1978: L'ornière (nominat al César al millor curtmetratge) 1982: On est toujours trop bonne 1982 : La Dragonne (Grand Prix ex-aequo ambc Au fin porcelet de Roy Lekus al Festival Internacional del Curtmetratge de Clarmont 1983) 1984: La Nuit du hibou (César al millor curtmetratge documental) 1988: Lamento (César al millor curtmetratge de ficció) 1996: L'@mour est à réinventer, episodi : Et alors 2002: Pas d'histoire ! Regards sur le racisme au quotidien, episodi : Poitiers, voiture 11
Llargmetratges 1988: Drôle d'endroit pour une rencontre 1991: Un cor que batega 1994: La màquina, sobre la novel·la de René Belletto 1999: C'est quoi la vie ? 2001: La Chambre des officiers 2003: Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2004: Inguélézi 2008: Aide-toi, le ciel t'aidera 2009: Trésor (succeix Claude Berri a la seva mort) 2013: Mon âme par toi guérie (prix du Syndicat français de la critique de cinéma.)
Guionista François Dupeyron és guionista de totes les seves pel·lícules, llevat Trésor. 1994: Le Fils préféré de Nicole Garcia - coguionista 1998: Un pont entre deux rives de Fred Auburtin i Gérard Depardieu - coguionista 2015: Au plus près du soleil de Yves Angelo - coguionista, amb el director i Gilles Legrand Teatre 1976: La Nuit, les clowns d'Yves Heurté, Petit Odéon 2009: Conversations à Rechlin, llibret de François Dupeyron, música de Franz Schubert, Robert Schumann, Ernst Wilhelm Wolf, Comédie de Genève
Publicacions Jean qui dort, Fayard, 2002 Inguélézi, Actes Sud, 2004 Le Grand Soir, Actes Sud, 2006 (réimp. 2009) récit sur Gustave Courbet et la Commune de Paris (1871) Chacun pour soi, Dieu fout, Éditions Léo Scheer, 2009 Où cours-tu Juliette ?, Éditions Léo Scheer, 2010
Distincions Premis 1990: Premi de l'Ajuda a la Creació de la Fondation Gan pour le cinéma per Un cor que batega Césars 1985: César al millor curtmetratge documental per La Nuit du hibou Césars 1989: César al millor curtmetratge de ficció per Lamento Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1999: Conquilla d'Or per C'est quoi la vie ?
Nominacions Césars 1979: millor curtmetratge de ficció per L'Ornière Césars 1989: millor òpera prima per Drôle d'endroit pour une rencontre Césars 1989 : millor guió original o adaptació pour Drôle d'endroit pour une rencontre Césars 2002: millor pel·lícula per La Chambre des officiers Césars 2002 : millor director per La Chambre des officiers Césars 2002 : millor guió original o adaptació per La Chambre des officiers
Referències
Enllaços externs Entrevista amb François Dupeyron al web d'éditions Léo Scheer
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Persones de les Landes Categoria:Alumnes de l'Instituto de Altos Estudios de Cinematografía Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors de la Nova Aquitània Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1950