Joan Beauchamp Procter

Joan Beauchamp Procter FZS, FLS (5 d'agost de 1897 - 20 de setembre de 1931) va ser una destacada zoòloga britànica. Reconeguda internacionalment pels seus treballs com a herpetòloga, disciplina en la qual va destacar. Va treballar inicialment al Museu d'Història Natural de Londres i després a la Zoological Society of London, i com a primera dona comissària en rèptils del Zoo de Londres. La seva vida va ser curta, condicionada per una mala salut crònica. No obstant, va realitzar un treball taxonòmic important, i va fer importants contribucions innovadores a la pràctica veterinària i a les exhibicions en els zoològics. També va escriure articles científics sobre zoologia i de divulgació, incloent uns primers relats sobre el comportament dels Dragons de Komodo en captivitat.

Joventut Joan Procter va néixer a Londres el 5 d'agost de 1897, a la 11 de la plaça de Kensington.Cambridge, UK. GCPP Procter 5/1/8 (former reference: MSS 7), Girton College Archive. Index and summary online at http://janus.lib.cam.ac.uk/db/node.xsp?id=EAD%2FGBR%2F0271%2FGCPP%20Procter%205%2F1%2F8 Era filla de Joseph Procter, agrupador de borsa, i Elizabeth Procter, artista (nascuda Brockbank). El seu avi William Brockbank era un amant de l'art i també un botànic i geòleg aficionat. Els interessos familiars en les arts i les ciències van influir tant en Joan com en la seva germana Chrystabel Prudence Goldsmith Procter (1894–1982). La casa familiar disposava de grans jardins, cosa que facilitava la recerca infantil de les germanes en la història natural.

Mentre es trobava a l'escola Norland Place (1904–1908), Joan Procter va desenvolupar un especial interès pels amfibis i els rèptils. Des dels deu anys va mantenir diverses serps i sargantanes com a mascotes. Es va familiaritzar amb totes les espècies de rèptils britàniques. Tenia com a mascota una sargantana de dalmàcia (Podarcis melisellensis), que viatjava amb ella a tot arreu i s'asseia a la taula al seu costat a l'hora de menjar.Anon. 1931. Obituary: Miss Joan Procter – A zoologist of genius, The Times, London, 21 September, page 14. Available at http://archive.timesonline.co.uk/ Era un nena malalta, però, de dotze anys, va passar sis mesos a Suïssa gaudint del ball, baixada en trineu i la botànica. Aquest va ser l'únic moment en què va estar relativament lliure de la malaltia intestinal crònica que la va afectar durant la resta de la seva vida.

La seva fascinació pels rèptils es va desenvolupar durant la seva etapa a la St Paul's Girls School, Hammersmith (1908-1916). Quan tenia setze anys, va adquirir un jove cocodril com a mascota i el va portar a l'escola, provocant l'estupefacció en la classe de matemàtiques.Bailes, Howard. 2004. Procter, Joan Beauchamp (1897–1931), Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. . Also available at http://www.oxforddnb.com/view/article/73713 Es deia que era una estudiant "brillant", però la seva educació es va trobar sovint interrompuda a causa de la seva mala salut crònica. Tot i que es mostrava com una gran promesa, la malaltia la va portar a abandonar la idea d'anar a la Universitat de Cambridge.

Museu d'Història Natural de Londres Les indagacions de Joan Procter sobre els rèptils van atreure a l'atenció de George Albert Boulenger, llavors conservador de rèptils i peixos al Museu d'Història Natural i va fomentar el seu interès. Quan va abandonar el col·legi, Boulenger la va convidar a treballar sota la seva direcció i el 1916 es va convertir en la seva assistent, treballant al museu de South Kensington com a voluntària.Anon. 1923. Woman Curator of Reptiles: Appointments at the Zoo, The Times, London, 19 July, page 9. Available at http://archive.timesonline.co.uk/ Boulenger va esdevenir el seu mentor, la qual cosa li va permetre dedicar-se a la zoologia acadèmica, tot i que no disposava de títols universitaris. A l'edat de dinou anys, va presentar la seva primera ponència científica, sobre variacions d'una espècie central i sud-americana d'escurçons, a la Zoological Society of London (ZSL).Procter, J. B. (August 1918). On the variations of the pit-viper Lachesis atria. Proc. Zool. Soc. London, 1918: p. 163–182 L'agost de 1917 va ser elegida com a fellow de la Zoological Society (FZS). Quan 1920 va retirar-se Boulenger, va assumir l'única responsabilitat en els rèptils del museu i va rebre una petita remuneració pel seu treballStearn, William T. 1981. The Natural History Museum at South Kensington: a history of the British Museum (Natural History) 1753–1980. Chapter 12, pages 171 – 172. Heinemann, London.

Entre 1917 i 1923 va realitzar investigacions i va escriure una sèrie de treballs científics sobre l'anatomia, la classificació i els hàbits de rèptils i amfibis. Destaca entre ells l'estudiBellairs, Angus d'A., and D. J. Ball, in Solly Zuckerman, (ed.). 1976. The Zoological Society of London 1826–1976 and Beyond : Proceedings of a symposium held at the Zoological Society of London, 25–26 març 1976 (Symposia of the Zoological Society of London, No. 40), page 120. Academic Press, London. d'una tortuga oriental africana, ara coneguda com a Malacochersus tornieri, que és capaç d'ocultar-se a les fissures rocoses a causa de la seva closca flexible.Procter, J. B. 1922. A study of the remarkable tortoise Testudo Loveridgii Blgr., and the morphology of the Chelonian carapace. Proc. Zool. Soc. London, 1922: No 34 Procter va portar a terme una àmplia activitat de correspondència,Procter, J. B., et al. 1912–1925. Joan Procter correspondence: Personal and professional letters, in Zoological Society of London Archives, ZSL Library, London. Ref. GB 0814 ZBB. Index of correspondents listed at http://library.zsl.org/GLASOPAC/TitleView/BibInfo.asp?BrowseCode=3F800000&BrowseIndex=4 consolidant la seva reputació amb científics de tot el món, i va descriure formalment molts animals recollits per altres. El 1923, William Bateson va demanar el seu suport per a la seva crítica a la controvertida obra de Paul Kammerer sobre l'tòtil (Alytes obstetricans). Tot i que Procter "no s'oposova al conflicte amb Kammerer", va creure que no hi havia material suficient per ajudar Bateson en aquest tema.Koestler, Arthur. 1971. The Case of the Midwife Toad, page 78, Pan Books (1974 edition), London. Bona part del seu treball al museu va comportar descriure formalment animals recollits per altres.Smith, M. A., and J. B. Procter. 1921. On a collection of reptiles and batrachians from the island of Ceram, Indo–Australian Archipelago. Annals and Magazine of Natural History Series, 940: p. 352–355 Va ser elegida Fellow de la Linnean Society of London (FLS), en reconeixement de la gran qualitat d'aquest treball taxonòmic.Smith Woodward, Dr. A. (Chair) 1923. Proceedings of the Linnean Society of London, 3 maig 1923. Available at https://archive.org/stream/proceedingsoflin191923linn/proceedingsoflin191923linn_djvu.txt També va ser membre de la Bombay Natural History Socienty.Anon. 1923. Evening Post, volume CVI, Issue 86, page 9, Wellington, New Zealand. (National Library of New Zealand, National Newspapers Collection) Available online at http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&d=EP19231009.2.113 Joan Procter va ser també una dibuixant i modista reconeguda. Al museu, va fabricar models per a vitrines i va combinar el seu estil artístic amb precisió científica en una sèrie de pintures d'amfibis i rèptils que es reproduïen en color com a postals.

Zoological Society de Londres Les habilitats artístiques i tècniques de Joan Procter es van difondre a la Zoological Society, gràcies a l'amistat amb el fill de George Boulenger, Edward G. Boulenger, que havia estat el comissari de rèptils de la societat des del 1911.Anon. 1946. Mr E. G. Boulenger: The Aquarium at the Zoo, The Times, London, 2 maig 1946, page 7. Available at http://archive.timesonline.co.uk/ A principis de 1923 tenia la responsabilitat de desenvolupar el nou aquari al zoològic de Londres. Tot i que continuava treballant al British Museum (Natural History), Procter el va ajudar durant diversos mesos, construint maquetes dels nous dipòsits d'aigua i aplicant la seva vessant artística amb dissenys amb fons rocosos.Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 178. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YAAnon. 1924. The London Zoological Society’s Aquarium, Nature, Volume 113, Number 2842 (19 abril 1924), pp 571 – 572. Available at http://www.nature.com/nature/journal/v113/n2842/abs/113571a0.html Va conèixer a Sir Compton Mackenzie, que va subministrar grans quantitats de sorra de closca per a l'Aquari de les illes anglonormandes de Herm.Anon. 1925. The Zoological Gardens: Progress with the new Aquarium, The Times, London, 15 June, page 17. Available at http://archive.timesonline.co.uk/ Més tard, aquell any, Edward Boulenger va ser nomenat director de l'aquari i Joan Procter la seva successora com a conservador de rèptils.Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 82. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA En una correspondència amb Karl Patterson Schmidt a Chicago, Procter li va confiar que es va esta contenta d'abandonar el Museu d'Història Natural perquè les condicions no eren favorables per a les dones.Greene, Harry W., and M. Fogden. 2000. Snakes: The Evolution of Mystery in Nature. p. 297–298. University of California Press.

Treballs de disseny al Zoo de Londres