El papa Gregori X (en llatí: Gregorius X; vers 1210 – 10 de gener de 1276), nascut Teobaldo Visconti, va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de l'1 de setembre de 1271 fins a la seva mort i va ser membre de l'Orde Franciscà Seglar. Va ser elegit al final d'una elecció papal que va tenir lloc des de 1268 fins a 1271, l'elecció papal més llarga de la història de l'Església Catòlica.
Va convocar el Segon Concili de Lió i també va fer nous reglaments pel que fa al conclave papal. Gregori va ser beatificat per Climent XI el 1713 després de la confirmació del seu culte.
Pel que fa als reglaments de Gregori sobre la conducta del conclave, encara que breument anul·lats per Adrià V i Joan XXI, van romandre en vigor fins al . El 1798, Pius VI, en consideració de l'ocupació de Roma pels francesos, va dispensar els cardenals de molts dels reglaments del conclave, inclosos els de Gregori X,(Pietro Baldassari, Relazione delle aversita e patimenti del glorioso Papa Pio VI negli ultimi tre anni del suo pontificato (Roma: Tipografia poliglotta del S.C. di Propaganda Fide, 1889) II, p. 297-302) mentre que el 1878, Pius IX, tement que els italians poguessin envair el Vaticà a la seva mort i tractar d'impedir o dominar un conclave, va donar als cardenals una gran latitud en la regulació del següent conclave.Agostino Ceccaroni, Il conclavo (Torino-Roma 1901), p. 85-129.
Les profecies de sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Anguineus vir (L'home de la serp), citació que fa referència a l'escut d'armes de la seva família, els Visconti, en el qual apareix una serp devorant un home.
Biografia Teobaldo Visconti, membre de la família Visconti de Piacenza, va néixer a Piacenza cap al 1210.
Es diu que va començar la seva carrera vinculant-se a la casa del cardenal cistercenc Giacomo di Pecorari, bisbe de Palestrina (1231-1244), també de Piacenza. Es va sentir atret per la reputació de santedat de la qual gaudia el cardenal; havia estat elegit abat del monestir de Trois-Fontaines a Champagne. Teobaldo esdevingué l'Economus o Majordom del cardenal i, per tant, l'assistia constantment.Pietro Maria Campi Dell' historia ecclesiastica di Piacenza II (Piacenza 1651), p. 155, quoting from manuscripts in the Cathedral library at Piacenza and at the Church of S. Antonino. Campi was a Canon of the Cathedral. El cardenal va ser llegat del papa Gregori IX a la Toscana el 1235, a Llombardia el 1236-1237 i a la Provença, França i Alemanya el 1239-1241. Probablement va ser durant l'assignació a la Provença quan Teobaldo va ser conegut per importants clergues i laics francesos.Campi, p. 163. Ja era canonge de la basílica de Sant Antonino a Piacenza quan va tornar a Piacenza per afers del cardenal el 1239.Campi. p. 167. La data de nomenament com a canonge és desconeguda, com ho és el patró. Podria haver estar per influència familiar, la influència del seu oncle l'Arquebisbe de Milà o la del cardenal Giacomo de Pecorari. El setembre de 1239 apareix entre els signataris d'un contracte fet pels canonges de la basílica.
Després va tornar amb el cardenal, la nova missió del qual a França era en realitat predicar una croada contra Frederic II, l'emperador Hohenstaufen, que era de nou en guerra amb el papa Gregori IX. A principi de 1239, el papa havia tornat a excomunicar l'emperador. Cadascun havia exigit un Concili Ecumènic per resoldre les seves diferències. El papa estava disposat, però va planejar que el concili es reunís sota els seus auspicis i al seu territori. També va portar a Roma tots els enemics de Frederic Hohenstaufen. Va ser en aquest moment l'any 1240 quan Teobaldo també es va convertir en canonge de la catedral de Lió, a petició dels canonges feta al cardenal Giacomo de Pecorari quan es va produir una vacant.Campi, p. 169; P. Clerion, Histoire de Lyon Tome troisieme (Lyon 1830), p. 276-277. Giuseppe de Novaes, Elementi della storia de'sommi pontefici da San Pietro, sino al Pio papa VII III (Roma 1821), p. 249. El concili ecumènic del papa Gregori mai va tenir lloc, i va morir el 22 d'agost de 1241.
La recerca d'un successor de Gregori IX va durar més de dos mesos. El nou papa, Celestí IV, vell i malalt, va sobreviure a la seva elecció només 17 dies, i va morir el 10 de novembre de 1241. La segona assemblea electoral de 1241 no va tenir lloc, però, durant un temps. Els cardenals que s'estaven a Roma a la mort del papa, després d'haver patit maltractaments considerables durant la vacant del 22 d'agost de 1241 al 25 d'octubre de 1241, que no volien tornar a patir, es van dispersar immediatament. Només sis dels dotze cardenals romanien a la ciutat. No va ser fins al juny de 1243 que tots els cardenals, reunits a Anagni i no a Roma, van elegir el cardenal Sinibaldo Fieschi de Gènova com a papa Innocenci IV. L'any 1243, quan va morir el bisbe de Piacenza, Innocenci IV va oferir el càrrec a l'ardiaca Teobaldo, que va declinar, preferint continuar en companyia del cardenal Giacomo.Muratori, p. 600. El cardenal Giacomo, però, va morir a Roma el 25 de juny de 1244.
França A la mort del seu mecenes i model espiritual, Teobaldo va decidir no romandre més temps a la Cúria, planejant viatjar a París, on volia estudiar teologia. Quan va arribar a Lió, però, va ser rebut per l'arquebisbe electe, Philippe, que li va demanar que fos el dominus i el magister de la casa. Teobaldo inicialment es va negar, però l'arquebisbe va insistir i finalment Teobaldo va acceptar el càrrec.
El juliol de 1244, el papa Innocenci IV va ser obligat per Frederic II August a fugir de Roma. Primer va viatjar a la seva Gènova natal, i després es va dirigir a Lió, on va prendre forma la idea d'un concili ecumènic. Teobaldo va ajudar a organitzar el Concili Ecumènic que es va reunir a Lió els mesos de juny i juliol de 1245.Baldwin, Pope Gregory X and the Crusades, p. 25. Durant aquest període, Visconti va conèixer gent com Bonaventura, Tomàs d'Aquino, Guiu Foucois, Pierre de Tarentaise i Matteo Rubeo Orsini, que tots van participar en el concili. Visconti va ser nomenat ardiaca d'Hainault a la diòcesi de Lieja el 9 de setembre de 1246, potser com a recompensa pels seus serveis.Émile Schoolmeesters, "Tableau des archdiacres de Liége pendant le XIIIe siècle," Leodium II (Liège 1903), p. 5. Berger, Les registres d' Innocent IV Volume I (Paris 1884), p. 334 no. 2260, shows that Pope Innocent IV approved the grant on 19 September 1246 by allowing Teobaldo to hold multiple benefices. Cf. Baldwin, p. 24 and n. 50. He held the archdeaconry until 8 March 1271. Innocenci IV (1243–1254) li va encarregar de predicar la croada per a la recuperació de Terra Santa. Aquesta predicació tenia un caràcter més financer del que es podria pensar, ja que tant els croats com el papat estaven desesperats per recaptar fons.Judith Bronstein, The Hospitallers and the Holy Land: Financing the Latin East, 1187-1274 (Woodbridge, Suffolk, UK: Boydell Press 2005), p. 24-25; 115-121. Teobaldo no va poder fer molt més que predicar, ja que encara no era sacerdot.
L'elecció papal
Visconti va ser elegit per succeir a Climent IV l'1 de setembre de 1271 després que la càtedra papal estigués vacant durant dos anys i nou mesos, a causa de les divisions entre els cardenals. El Col·legi de Cardenals, reunit a Viterbo on havia mort Climent IV (1265–1268), es va dividir a parts iguals entre els cardenals francesos i italians. Els francesos volien un papa del seu propi país, influenciat per Carles d'Anjou, el germà petit del rei Lluís IX de França, que havia estat investit amb el tron de Sicília pel papa Climent IV (1265–1268). Carles també havia intrigat amb èxit per ser elegit senador de Roma, i va intervenir repetidament en els afers polítics de tota la península italiana. Havia entrat a Roma el 23 de maig de 1265 on va ser nomenat senador i va ser proclamat rei de Sicília. El 6 de gener de 1266 va ser coronat a la basílica de Sant Pere pels cardenals Riccardo Annibaldi, Raoul de Grosparmy, Ancher Pantaleoni, Matteo Orsini i Goffredo da Alatri, amb permís del papa Climent IV, que no es va atrevir a apropar-se a Roma per culpa de l'hostilitat del govern gibel·lí cap a ell.A. Tomassetti, Bullarium Romanum III (Turin 1858), p. 748-763. F. Gregorovius, History of Rome in the Middle Ages, Volume V.2 second edition, revised (London: George Bell, 1906), p. 381-382.
La situació d'estancament va arribar a un tal extrem que els ciutadans de Viterbo, exasperats per la càrrega que suposava la reunió dels electors per a la vila, van confinar «amb pany i clau» (clausi cum clavi) els cardenals, donant-los només pa i aigua per menjar, i van llevar el sostre del palau en el qual es trobaven reunits perquè «les influències del cel descendissin de forma més directa sobre les seves deliberacions», tot per obligar-los a prendre una ràpida decisió. Finalment, l'agost de 1271, els cardenals van decidir nomenar un comitè, tres dels seus per cada bàndol, per negociar un acord (Elecció per Compromís). Quan els sis no es van poder posar d'acord, però, sobre l'elecció d'un dels cardenals, van decidir mirar fora de les seves files. Es van fixar en Teobaldo Visconti, l'ardiaca de Lieja. La seva decisió va ser ratificada per tots els cardenals el 1r de setembre de 1271.F. Gregorovius, p. 457-460. H. D. Sedgwick, Italy in the Thirteenth Century Volume II (Boston-New York 1912) 71-80. F. Cristofori, Il conclave del MCCLXX in Viterbo (Roma-Siena-Viterbo 1888) p. 9-42; 337-348. Aquesta va ser, de fet, una victòria per a la facció de tendència francesa, ja que Teobaldo tenia connexions íntimes amb França, i el seu nebot, Vicedomino de Vicedomini, nadiu de Piacenza però arquebisbe d'Ais de Provença, havia estat seguidor i conseller de Carles d'Anjou des que va arribar a Itàlia.
L'elecció de Visconti, després d'una lluita de dos anys i nou mesos, va ser una sorpresa per a ell, ja que va tenir lloc mentre estava compromès a la Novena Croada a Acre a Palestina amb el rei Eduard I d'Anglaterra. No volent abandonar la missió, la primera acció després de saber la seva elecció, va ser enviar crides d'ajuda als croats. En el seu darrer sermó a Acre just abans d'embarcar cap a Itàlia, va comentar famosament, citant el Salm 137, «Si m'oblido de tu, Jerusalem, que la meva mà dreta oblidi la seva astúcia». No obstant això, va haver de tornar immediatament a Itàlia, ja que havia estat convocat pels cardenals per acceptar l'elecció a les seves mans. L'1 de gener de 1272, el papa electe va arribar a Bríndisi, i va arribar a Viterbo, lloc de l'elecció, on l'esperaven els cardenals, a principi de febrer de 1272. En una data desconeguda va completar l'elecció acceptant el papat; va ser a Viterbo on va assumir el mantell papal. Però encara va tenir cura d'anomenar-se Episcopus-electus. El 13 de març de 1272 va entrar a Roma amb tota la cúria romana. Com que no estava consagrat, va haver de ser ordenat sacerdot, fet que va tenir lloc el 19 de març de 1272. Va ser consagrat bisbe i coronat el 27 de març de 1272 a la basílica de Sant Pere.
Papat Comunicacions diplomàtiques amb mongols miniatura|Niccolò i Maffeo Polo enviant una carta de Kublai Khan al papa Gregori X el 1271.