Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i .
Història Etimològicament, el terme està relacionat amb el vestiàrion, el «guarda-roba imperial». Però malgrat les provatures, ja a l'antiguitat, de vincular els vestai i el títol de vestarca (el cap dels vestai) a les funcions del vestiarion, sembla que no hi havia cap relació.
El càrrec es menciona per primera vegada durant el regnat de l'emperador Joan I Tsimiscés (969-976). Després el va portar Nicèfor Focas, fill del curopalata Lleó Focas el Jove. El títol era molt alt dins de la jerarquia imperial durant el , i sovint es combinava amb el títol de mestre i recompensava a generals d'importància entre els quals hi ha Isaac I Comnè, quan era estratopedarca d'Orient, Lleó Tornikes o Nicèfor III, quan era dux d'Edessa i Antioquia. El Taktikon de l'Escorial, una llista de títols d'oficis i càrrecs de la cort i la seva precedència, recopilada a la dècada del 970, distingeix els vestai barbuts, que també tenen els títols de patrici i de magistros, dels vestai eunucs, que ostenten el títol de Praepositus sacri cubiculi.
Com va passar amb altres títols, el de vestes es va devaluant cap al final del , quan es diu que l'ocupaven personatges de més modesta procedència. Per fer front a aquesta situació, en aquell moment va aparèixer el títol de Protovestes (πρωτοβέστης, o "primer dels vestai"), però no sembla que els dos càrrecs hagin existit més enllà del regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).
Referències
Categoria:Títols de l'Imperi Romà d'Orient