El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes. Obra mestra de l'escultura grega clàssica, està realitzat en baix relleu amb marbre pentèlic en estil jònic, tot i que en un edifici dòric. Representa probablement la processó de les Panatenees, que es feia cada quatre anys en honor de la dea Atena.
Fou esculpit entre els anys 443 i 438 ae,438 fou l'any de la dedicatòria del Partenó i normalment es pren com a límit inferior per a l'acabament del fris; vegeu I. Jenkins, The Parthenon Frieze and Perikles' cavalry of 1000, p. 149-150, en Periklean Athens and Its Legacy: Problems and Perspectives, 2005, per a una discussió sobre la seua datació. molt probablement sota la direcció de Fídies. Sobreviuen uns 128 m del fris original, al voltant del 94%, i se'n coneix la resta només pels dibuixos que en feu l'artista flamenc Jacques Carrey al 1674. Els seus fragments es troben dispersos en alguns museus, sobretot al Museu de l'Acròpoli d'Atenes i al Museu Britànic de Londres. En l'actualitat, el 37,5% del fris es troba al Museu Britànic; la resta (48%) és al Museu de l'Acròpoli d'Atenes i el restant 14% es reparteix entre altres museus. L'estat grec ha demanat repetidament la restitució dels Marbres d'Elgin que són a Londres, així com altres elements de l'escultura que decorava el Partenó. Gran part del material atenés no està exposat, i hi ha fragments en altres nou museus internacionals. Alguns motles del fris es poden trobar en l'arxiu Beazley del Museu Ashmolean d'Oxford, al Skulpturhalle de Basilea, a l'Architecture Hall de la Universitat de Washington, Seattle; i al Hammerwood Park, prop d'East Grinstead, a Sussex (Anglaterra).
Construcció La Vida de Pèricles, de Plutarc, 13.4-9, informa que «la persona que en dirigí tots els projectes i en fou supervisor [episkopos] per a Pèricles fou Fídies... Quasi tot estava sota la seua supervisió i, com hem dit, estava a càrrec, a causa de la seua amistat amb Pèricles, de tots els altres artistes». Cal ressaltar que la descripció no en fou architekton, terme que se solia donar a la influència creativa d'un projecte arquitectònic, sinó episkopos. Però per això i per l'evidència de l'obra coneguda de Fídies en l'Atena Pàrtenos i el seu paper central en el programa edificador de Pèricles se sol deduir la seua autoria sobre el fris. esquerra|miniatura|Reconstrucció victoriana imaginada del color del fris del Partenó El marbre, provinent del Pentèlic, fou transportat 19 km fins a l'acròpoli d'Atenes. Una altra qüestió ha estat si s'esculpí in situ. Just sota la motllura hi ha un canal de disset mil·límetres d'alt que podia haver servit per proporcionar accés al cisell de l'escultor quan acabara els caps o els peus del relleu; aquesta franja guia és la millor evidència que es té que els blocs s'esculpiren sobre la paret. No n'hi ha informació sobre el nombre de persones que podrien haver format part del taller, i les estimacions en van de tres a vuitanta escultors, considerant-ne l'estil. Jenifer Neils, però, en suggereix nou, perquè aquest és el nombre mínim necessari per a produir l'obra en el temps pactat.J Neils, The Parthenon Frieze, 2001, p.87 Fou acabada amb detalls de metall i pintada, sense que n'haja sobreviscut cap color, per això se n'ha d'argumentar per analogia. El fons en podria ser blau jutjant per comparació amb esteles funeràries i les restes de pintura del fris del temple d'Hefest. És possible que les figures sostingueren objectes, com ara el trident de Posidó i el llorer a la mà d'Apol·lo. Els molts forats que s'han trobat als caps d'Apol·lo i Hera indiquen que durien una corona de bronze daurat. També, de vegades, era d'or i argent.
Dimensions El fris, el formen 378 figures, 245 animals; té 160 m de llarg, 1m d'alt i sobresurt 5,6 cm en els llocs de màxima profunditat. Està compost per 114 blocs de longitud variable, amb 1,22 m d'alt i 60 cm d'ample; representa dues fileres paral·leles en processó. Era una novetat particular del Partenó que la cel·la tingués un fris jònic sobre la prónaos hexàstila més que mètopes dòriques que es podrien esperar d'un temple dòric. Està esculpida en baix relleu, a diferència dels frontons, en què les figures estan exemptes, i les mètopes, que estan en relleu.
El sistema de numerar els blocs del fris s'inicià a partir de l'obra d'Adolf Michaelis (1871) Der Parthenon, des de llavors Ian Jenkins ha revisat aquest esquema arran dels descobriments recents.Particularmente el manuscrito de Francis Vernon de 1675, describiendo el friso antes del bombardeo veneciano que ha arrojado nueva luz sobre los dibujos de Carrey de 1674, véase T. Bowie, D. Thimme, The Carrey Drawings of the Parthenon Sculptures, 1971, y BD Meritt, The Epigraphic notes of Francis Vernon, en Commemorative Studies in Honor of Theodore Leslie Shear (Hesperia Suppl. 8, Princeton 1949) La convenció, ací conservada, és que els blocs es numeren en romans i les figures en nombres aràbics; les figures es numeren d'esquerra a dreta en contra de la direcció de la processó al nord i oest, i a favor d'ella al sud. miniatura|400x400px|Cavalleria del fris del Partenó, Oest II, 2-3. Museu Britànic
Tema Pot considerar-se l'escena així: conduït per magistrats, avança un seguici en què figuren cavallers i soldats armats, ciutadans, músics i portadors d'ofrenes seguits pels animals de sacrifici. El seguici es dirigeix cap a l'Acròpoli i l'assemblea dels déus. Ciutadans i dones participen en la processó, acompanyats de metecs i representants dels aliats d'Atenes.
La marxa se situa al costat oest del temple. Es divideix en dos grups, un que va cap al costat nord, i l'altre cap al costat sud. Els dos grups s'uneixen al costat de l'entrada de la banda est, sota la mirada dels déus que observen el seguici.
Descripció alt=Friso norte XLVII, 132-136, Museo Británico|esquerra|miniatura|Fris oest XLVII, 132-136, Museu Britànic La narració del fris comença al cantó sud-oest, en què la processó es divideix en dues fileres separades. El primer terç del fris occidental no forma part de la processó sinó que sembla que representa les etapes preparatòries per als participants. La primera figura ací és un estrateg vestint-se, W30, seguit d'uns homes que preparen els cavalls, W28-23, fins a la figura W22, que podria estar ocupada en la docimàsia, la prova o allistament dels cavallers.W = Oest.M. Robertson i A. Frantz, The Parthenon Frieze, 1975, notes de la làmina 9. W24 és una figura ambigua que podia ser el propietari d'un cavall rebutjat, protestant, o un cerice la mà del qual sostenia un salpinx (trompeta) perdut: aquest punt marca el començament de la processó en si.
Les següents fileres W21-1 juntament amb N75-136 i S1-61 són totes de cavallers i formen un 46% del fris total.N = Nord.S = Sud. Es divideix en dues línies de deu fileres: significativament, el mateix nombre que les tribus àtiques.La cavalleria atenesa s'organitzava per tribus o filai i la dominaven deu oficials anomenats filarques. Tots són joves —efebs— tret de dues, W8 i W15, que juntament amb S2-7 porten vestits tracis amb gorra de pell, una capa estampada i botes altes; aquests, els ha identificat Martin Robertson com a hiparcs.M Robertson, A Frantz, The Parthenon Frieze, p.46, 1975. Després hi ha carros de quatre cavalls, cadascú amb el seu conductor i un passatger armat, n'hi ha deu al fris meridional i onze al septentrional. Com que aquests passatgers són de vegades representats desmuntant podria ser que representaren apòbates, participants en una cursa cerimonial d'Àtica i Beòcia.
A l'alçada de N42 i S89 la desfilada eqüestre acaba i les següents setze figures del nord i divuit del sud es considera que són els ancians d'Atenes, si s'ha de jutjar pel cabell trenat, un atribut d'edat distingida en l'art clàssic. Quatre d'aquestes figures alcen la mà dreta amb el puny tancat; això suggereix una postura relacionada amb els ancians amb branques d'olivera (els talòfors), ancians triats pel seu bon aspecte en competició. No tenen, però, cap forat per inserir-hi una branca a les mans. Després en la línia N107-114, N20-28 estan els músics: quatre tocadors de cítara (o gran lira) i quatre daulos (oboè). N16-19 i S115-118 podrien ser els portadors d'hídries (hidriàfors), ací homes més que xiques meteques esmentades en la literatura sobre les Panatenees. N13-15, S119-121 són els skafeforoi, els portadors de safates de bresques i pastissos usats per atraure els animals del sacrifici cap a l'altar. N1-12, S122-149 són les deu vaques al sud i quatre vaques i quatre ovelles al nord, que se sacrificaran en l'Acròpoli, segurament una forma abreujada de l'hecatombe usualment oferta en aquesta ocasió. Crida l'atenció que ací hi ha un ritme a-b-a de vaques plàcides i impacients. miniatura|Secció de teixidores del fris, Fris est VII, 49-56, Louvre (MR 825) Conforme les fileres convergeixen al fris oriental trobem les primeres dones festejants I2-27, I50-51, I53-63.E = Est. Porten instruments i parafernàlia per al sacrifici, incloent-hi gerres, enòcoes per al vi, cremadors d'encens, i en el cas d'I50-51 és evident que acaben de donar-li a l'estrateg I49 una cistella, és a dir, la jove és una canèfora.LJ Roccos, The Kanephoros and her Festival Mantle in Greek Art, AJA 99, p.641-66. Els següents grups I18-23, I43-46, són molt problemàtics. Sis de l'esquerra i quatre de la dreta, si no es tenen en compte les altres dues figures que poden ser o no estrategs, llavors aquest grup podria considerar-se els deu herois epònims que van donar el nom a les deu tribus.Aristòtil, Constitució dels atenencs, 21. Certament la seua proximitat als déus n'indica la importància, però mirant-ho de manera diferent llavors nou en podrien ser els arconts de la polis o atlotetes, magistrats que dirigien la processó; l'evidència iconogràfica és insuficient per determinar quina interpretació n'és correcta. Els dotze déus asseguts es considera que són els Olímpics: són un terç més alts que qualsevol altra figura del fris i estan col·locats en dos grups de sis sobre tamborets, amb l'excepció de Zeus, que està entronitzat. Es gira cap al que ha de ser l'esdeveniment culminant de la processó E31-35: cinc figures (tres nens i dos adults; tot i que molt corroïts, els xiquets de l'esquerra són possiblement xiquetes); les joves porten objectes al cap mentre que un tercer, possiblement un xic, ajuda un adult (potser un arcont) a doblegar una tela.Potser cistells, Wesenberg, Panathenaische Peplosdedikation und Arrhephorie. Zur Thematik des Parthenonfrieses JdI 110, p.149-78, 1995, o tamborets, Boardman, The Parthenon Frieze: a closer look, RA 99:2, p.305-330, 1999.F.Brommer, Der Parthenonfries,1977,269-70 identifica la existencia de un chico del templo de Atenea en Atenas, véase también E. Harrison, The Web of History: A conservative reading of the Parthenon Frieze en Worshipping Athena ed. J.Neils, 1996, p.204
Estil esquerra|miniatura|Cavalcada, Fris sud X XI, 26-28, Museu Britànic