Exemple de dimorfisme fúngic, dues formes d'un fong. El dimorfisme fúngic o dimorfisme en fongs és el fenomen reversible pel qual un fong pot passar d'una forma micelial a unes formes de llevats. Un fong dimòrfic sol proliferar a manera de llevats o grans estructures esfèriques en els teixits, però assumeixen formes filamentoses a temperatura ambient en l'entorn. Dins d'aquest grup hi ha els microorganismes que causen: esporotricosi, coccidiomicosi, paracoccidiomicosi, histoplasmosi i blastomicosi.
Els fongs poden presentar dimorfisme en funció de: Nutrients. Com Candida albicans , que en medis de cultiu pobres dona una fase filamentosa i en mitjans rics, una forma de llevat. Temperatura. Com Penicillium marneffei , que en el mateix mitjà, però a temperatura diferent canvia de forma (de 25 a 28° C és filamentós i de 35 a 37, llevats. Temperatura i nutrients. És una barreja dels dos anteriors. Entre ells trobem Sporothrix schenckii , Histoplasma capsulatum , Paracoccidioides brasiliensis , Blastomyces dermatitides
Vegeu també Micosi Micologia Blastomicosi
Referències
Enllaços externs Generalitats de micologia. Departament de Microbiologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Definició de Fong dimòrfic en www.definicionesdemedicina.com
Categoria:Morfologia dels fongs