El Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana és un guardó atorgat a una traducció al català d'una obra de creació literària escrita originàriament en qualsevol llengua i publicada per una editorial de Barcelona o de la seva regió metropolitana durant l'any en què que s'atorga. L'import del premi correspon a l'autor de la traducció premiada. El premi el lliura l'Ajuntament de Barcelona i el guardonat és escollit per un jurat integrat per un màxim de sis persones: un president o presidenta, fins a un màxim de quatre vocals i un/a representant de l'Institut de Cultura de Barcelona que té veu però no vot. Forma part del Premi Ciutat de Barcelona que recull guardons anuals a diferents disciplines, i aquesta categoria fou instaurada l'any 1995.
Guardonats 2024 - Xavier Pàmies i Giménez. Middlemarch, de George Eliot.
2023 - Marta Pera Cucurell. Orlando, de Virginia Woolf. 2022 - Josefina Caball i Guerrero. El color porpra, d'Alice Walker. 2021 - Miquel Cabal Guarro. Crim i càstig de Fiódor Dostoievski. 2020 no convocat 2019 - Arnau Barios. Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin. 2018 - Anna Soler Horta. Austerlitz, de W. G. Sebald. 2017 - Dolors Udina. Els dimonis de Loudun, d'Aldous Huxley. 2016 - Miquel Desclot. Cançoner, de Francesco Petrarca. 2015 - Ramon Monton i Lara. Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel. 2014 - Jordi Vintró. Noves impressions d'Àfrica, de Raymond Roussel. 2013 - Jordi Martín Lloret. L'escuma dels dies, de Boris Vian. 2012 - Miquel Casacuberta. Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens. 2011 - Núria Mirabet i Cucala. De la meva vida. Poesia i vertitat, de Johann Wolfgang Goethe. 2010 - Joan Fontcuberta i Gel. La impaciència del cor, de Stefan Zweig. 2009 - Josep Rius-Camps i Jenny Read Heimerdinger. Demostració a Teòfil: Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, de Lluc. 2008 - Vicent Alonso. Assaigs, de Michel de Montaigne. 2007 - Jordi Llovet. Les flors del mal, de Charles Baudelaire. 2006 - Joan Sellent i Arús. Panorama des del pont, d'Arthur Miller. 2005 - Albert Nolla. Tòquio Blues, d'Haruki Murakami. 2004 - Narcís Comadira. Cants, de Giacomo Leopardi. 2003 - Xavier Pàmies. Relat personal d'un pelegrinatge a Medina i la Meca, de Richard Francis Burton. 2002 - Salvador Oliva i Llinàs. Sonets, de William Shakespeare. 2001 - Mikel de Epalza. Alcorà. 2000 - Francesc Parcerisas. Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound 1999 - Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. Dietari (1953-1956), de Witold Gombrowicz 1998 - Annie Bats i Ramon Lladó. La vida, manual d'ús, de Georges Perec. Menció especial: Xavier Benguerel, Les flors del mal de Baudelaire. 1997 - Manuel Balasch. Ilíada d'Homer. 1996 - Margarida Castells, Dolors Cinca i Jaume Creus. Les mil i una nits. 1995 - Monika Zgustová. Les aventures del bon soldat Švejk de Jaroslav Hašek.
Referències