El sopar dels idiotes (en francès Le Dîner de cons) és una obra de teatre del dramaturg francès Francis Veber, estrenada el 1993. Ha estat traduïda al català per Joan Ramon Borràs i editada per Bromera.El sopar dels idiotes a bromera.com
Argument Pierre Brochant, un editor parisenc, celebra cada dimecres amb els seus amics, importants homes de negocis de París, la qual cosa ells diuen «el sopar dels idiotes», una trobada en el qual cadascun dels assistents ha d'anar acompanyat d'un personatge estrany o esperpèntic, del qual tots puguin riure's. Aquell que hagi presentat al convidat més idiota del sopar rep el reconeixement dels companys al final de la vetllada.
Amb l'ajuda d'un «observador d'idiotes», Brochant troba el seu convidat perfecte, François Pignon, un empleat del Ministeri d'Hisenda que el seu hobby és construir maquetes d'edificis famosos amb llumins. La tarda abans del sopar, Brochant sofreix un atac de lumbàlgia, i la seva esposa, Christine, se'n va de casa abans que Pignon arribi. Al no trobar-se en condicions d'acudir al sopar, Brochant demana a Pignon que se'n vagi, però a causa del seu dolor d'esquena li es menester d'ajuda i Pignon resta. Brochant rep una trucada de Christine que li comunica que ha decidit abandonar-lo, i sol·licita l'ajuda de Pignon perquè faci una sèrie de crides per a intentar esbrinar on trobar la seva dona. Però l'única cosa que fa Pignon és ficar la pota una vegada i una altra, i fa que Christine descobreixi que Brochant té una amant, Marlène Sasseur.
Brochant demana ajuda també a un antic amic, Juste Leblanc, antic promès de Christine, que ha anat a veure Pascal Meneaux, un conegut seductor. Brochant no sap com localitzar Meneaux, i Pignon intenta ajudar-lo portant un amic seu, Lucien Cheval, un funcionari públic que té totes les dades de Meneaux als seus arxius. Cheval arriba, però resulta ser un inspector fiscal que està investigant Meneaux, la qual cosa suposa un disgust més per a l'acabalat Brochant, que ha evadit impostos, i es veu forçat a amagar tots els seus objectes de valor. Quan Pignon truca Meneaux per telèfon, Cheval fa un desagradable descobriment sobre la seva pròpia esposa i se'n va ràpidament amenaçant amb sotmetre Meneaux a una severa inspecció i Brochant també.
Finalment, Pignon descobreix la veritat sobre el sopar al qual Brochant l'ha convidat, i se sent dolgut però, tan benintencionat com sempre, intenta arreglar les coses i truca Christine, que és a l'hospital després de sofrir un accident de cotxe en anar-se de casa per segona vegada, quan Pignon la va tirar en confondre-la amb l'amant de Brochant. Per una vegada, Pignon no comet cap error en la conversa, parlant de manera sincera i emotiva de la fi del seu propi matrimoni, i aconseguint convèncer Christine que la idea de trucar-la ha estat seva i no de Brochant.
No obstant això, després de convèncer Chrsitine que torni a casa, Pignon torna a ficar-hi la pota en agafar el telèfon quan ella vol parlar amb el seu marit, després d'haver-li dit que trucava des d'una cabina, i fent-li creure que només repetia el que Brochant li indicava, com havia fet en les trucades anteriors.
Representacions destacades Théâtre des Variétés, París, 18 de setembre de 1993. Estrena mundial.Le Dîner de cons a lesarchivesduspectacle.net Direcció: Pierre Mondy. Intèrprets: Jacques Villeret, Claude Brasseur, Michel Robbe, Cécile Pallas. Teatro Infanta Isabel, Madrid, 2001.Paco Mir, de Tricicle, dirige 'La cena de los idiotas', El País, 26 de gener de 2001 Direcció: Paco Mir. Intèrprets: Pepón Nieto, Luis Tosar, Fermín Herrero, Fernando Huesca. Teatre de la Porte Saint-Martin, París, 2007. Adreça: Francis Veber. Intèrprets: Dany Boon, Arthur, Stéphane Bierry. Teatro Infanta Isabel, Madrid, 2010.“EL SOPAR DELS IDIOTES” de Francis Veber, vilaweb, 25 de desembre de 2007‘La cena de los idiotas' aterriza en el Teatro La Latina de Madrid Direcció': Juan José Alfonso. Intèrprets: Josema Yuste (posteriorment substituït per Edu Soto), Félix Álvarez, Agustín Jiménez (posteriorment substituït per David Fernández). Teatre Apolo, Barcelona, 2011, versió en català Direcció: Juan José Alfonso Intèrprets: Edu Soto, Santi Ibáñez i David Fernández.El sopar dels idiotes a tres.cat
Versions cinematogràfiques
El 1998 el mateix autor va adaptar i va en dirigir una versió cinematogràfica, protagonitzada per Jacques Villeret i Thierry Lhermitte. El 2010 es va estrenar un nova versió nord-americana, Dinner for Schmucks'', dirigit per Jay Roach i protagonitzat per Steve Carell i Paul Rudd.
Referències
Categoria:Obres de teatre en francès