Vaccaria hispanica és la única espècie del gènere monotípic Vaccaria, pertanyent a la família de les cariofil·làcies. És originària d'Euràsia i Macaronèsia. miniatura|IL·LUSTRACIÓ miniatura|Antic dibuix de la planta

Descripció És una planta glauca, glabra. Té tiges que atenyen 14-65(70) cm d'altura, simples o ramificats -sobretot en la inflorescència-, ± engrossits en els nusos, fistulosos. Fulles (30)40-90(160) x (3)5-20(40) mm -de grandària progressivament menor de baix a dalt, fins a transformar-se en petites bràctees en la inflorescència-, uninèrvies, amb el nervi ben marcat, agudes; les inferiors, oblongues, quelcom atenuades a la base; les superiors, ovado-lanceolades, sèssils, subcordades a la base. Les inflorescències amb pedicels florals de fins a 40(60) mm, fins. Calze 12-17 x 5-10(13) mm, amb ales de c. 1 mm d'amplària i de color verda més intensa que el de la resta del calze. Pètals rosats, amb làmina de (3)6-8 x 5-7 mm, obovada, emarginada, i ungla de 15 mm. Llavors 2-2,5 mm, negres.Vaccaria hispanica en Flora Vascular

Distribució i hàbitat N'hi ha a les terres conreades o terrenys incults circumdants, preferentment calcícola; a una altitud de 0-1800 metres a Europa, C i SW d'Àsia, Nord d'Àfrica, Madeira, Canàries; introduïda a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Està present en tota la península Ibèrica i Mallorca, essent més rara a les regions amb clima humit; cada vegada més escassa per causa dels herbicides, pot haver desaparegut d'algunes províncies.

Taxonomia Vaccaria hispanica fou descrita per (Mill.) Rauschert i publicat en Feddes Repertorium 73(1): 52. 1966.

Citologia Nombre de cromosomes de Vaccaria hispanica (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=30Cromosomas somáticos de plantas espontáneas en la estepa de Aragón. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anales Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63

Etimologia Vaccaria: nom genèric que deriva del latin vacca, -ae = vaca; i arius, -ària, -arium = sufix que indica relació de semblança, parentiu, etc., que es refereix al fet que la planta es considerava apetitosa per a les vaques.

hispanica: epítet geogràfic llatí que al·ludeix a la seva localització a Hispània.

Sinonímia Gypsophila vaccaria Sm. Gypsophila vaccaria Clarke exTowns. Lychnis vaccaria Scop. Saponaria amplissima Mill. Saponaria hispanica Mill. Saponaria oxydonta (Boiss.) Boiss. Saponaria pentagona Steud. Saponaria perfoliata Gilib. Saponaria rubra Lam. Saponaria segetalis Neck. Saponaria vaccaria L. Saponaria vaccaria var. grandiflora Fisch. ExDC. Silene vaccaria I.H.L.Krause Vaccaria arvensis Link Vaccaria grandiflora Jaub. & Spach Vaccaria inclusa Ledeb. Vaccaria oxydonta Boiss. Vaccaria parviflora Moench Vaccaria perfoliata Sweet Vaccaria pyramidalis Prahl Vaccaria pyramidata Medik. Vaccaria pyramidata subsp. grandiflora Hayek Vaccaria pyramidata var. grandiflora Cullen Vaccaria segetalis Garcke exAsch. Vaccaria sessilifolia Sweet Vaccaria vaccaria (L.) Huth Vaccaria vaccaria (L.) Britton Vaccaria vulgaris HostVaccaria hispanica en PlantList

Nom comú colera, colet, coleta de sembrat, cabonera de vaca, vacària

Vegeu també Història de la botànica Cariofil·làcies

Referències

Bibliografia AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1-669. NRC Research Press, Ottawa. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1-656. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1-1400. University of California Press, Berkeley. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Categoria:Cariofil·làcies