Cabezas cortadas és una pel·lícula filmada pel cineasta brasiler Glauber Rocha exiliat a Espanya l'any 1970, i que no fou estrenada al Brasil fins al 1979. El rodatge es va dur a terme a la comarca de l'Alt Empordà. És una de les pel·lícules menys conegudes de la filmografia de Rocha i el cas és singular, ja que el film tracta sobre la bogeria decadent d'un dictador, tot això sota el context franquista de l'època.Cabezas cortadas (Glauber Rocha, 1970) a otroscineseuropa.com miniatura|Escenari principal de la pel·lícula 44 anys després.
Argument Des del seu exili a Espanya, Rocha filma aquesta al·legoria contra les dictadures inspirada en Buñuel, la seva pròpia versió de la història de la interacció entre Espanya i Amèrica, sense estalviar en metàfores visuals. En el fons d'un castell de conte, l'exiliat manaia d'El Dorado (Francisco Rabal) crida a les seves terres, nostàlgic, i planeja el retorn. Pels camins caminen els captaires, els miracles i els exèrcits. Va dir el propi Glauber Rocha: "Cabezas cortadas desmunta tots els esquemes dramàtics del teatre i del cinema. El cinema del futur serà so, llum, deliri, aquella línia interrompuda des de L'Âge d'or".
Crítiques
Repartiment Pierre Clémenti - Pastor; Francisco Rabal - Díaz II; Marta May - D. Soledad; Rosa María Penna - Dulcinea; Emma Cohen - prostituta; Luis Ciges - captaire; Telesforo Sánchez - pare; Víctor Israel – metge
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1970 Categoria:Pel·lícules del Brasil de la dècada del 1970 Categoria:Pel·lícules dramàtiques del Brasil