Oda Nobunaga (, Oda Nobunaga; 1534-1582) va ser un destacat dàimio (senyor feudal) del període Sengoku al període Azuchi-Momoyama de la història del Japó. Va nàixer el 23 de juliol de 1534 a la Província d'Owari, però hi ha dubtes sobre el lloc exacte. La teoria més difosa defén que va nàixer al Castell Hara (a l'actual ciutat de Inazawa), tot i que també es parla del Castell Furano (a Nagoya). Fill d'un dàimio menor de la província d'Owari, a la mort del seu pare va lluitar contra altres membres de la seva família pel control del clan, i va matar un dels seus germans en el procés. El 1560, durant la batalla d'Okehazama s'enfrontà amb només 3.000 soldats contra un nombrós exèrcit estimat en 40.000 samurais, comandat per Imagawa Yoshimoto. Gràcies a un atac sorpresa en va sortir victoriós i se situà al cim del poder militar del país.
El 1568 va ajudar Ashikaga Yoshiaki a ser nomenat shōgun per l'emperador del Japó entrant a la capital, Kyoto, amb el seu exèrcit i prenent el control de la ciutat. Yoshiaki va voler nomenar-lo kanrei però ell s'hi va negar i en comptes d'això va dictar una sèrie de regulacions, les quals limitaven l'activitat del shogun, reduïda pràcticament als assumptes cerimonials. Yoshiaki va contactar amb diversos dàimios i monjos guerrers per formar una coalició contra Nobunaga, que els va fer front entre 1570 i 1573, any en què la rivalitat entre el shogun i Nobunaga es va fer pública i oberta. Nobunaga es va enfrontar a Yoshiaki i el va derrotar fàcilment, fet que representà el final del shogunat Ashikaga.
El 1575, a la famosa batalla de Nagashino, es va enfrontar al clan Takeda, i els seus arcabussers derrotaren la llegendària cavalleria del clan mitjançant l'ús d'acció en rotació i no simultàniament com s'havia fet fins aleshores.
El 1582 Nobunaga dominava tota la part central del Japó així com els seus dos principals camins, el Tokaido i el Nakasendō, de manera que va voler estendre el seu domini cap a l'oest. Mentre els seus generals eren enviats a diferents regions per prosseguir les conquestes militars, Nobunaga va anar a descansar al temple de Honnō. Akechi Mitsuhide, un dels seus principals generals, va decidir trair-lo, fent marxa enrere en la seva ruta i assetjant el temple, en el que es coneix com a «Incident de Honnō-ji». Nobunaga va morir allà mateix al cometre seppuku, tot i que les seves restes no van poder ser trobades pel fet que el temple va cremar completament.
Les conquestes militars de Nobunaga van iniciar un procés d'unificació del país, el qual havia estat sumit en contínues lluites per les terres i el poder entre els diferents terratinents locals. Toyotomi Hideyoshi, un altre dels principals generals de Nobunaga, continuà el procés de pacificació del país obtenint l'autoritat aconseguida per Nobunaga gràcies al fet que va ser ell qui va venjar la seva mort derrotant Mitushide. Finalment, la unificació del país va concloure quan Tokugawa Ieyasu, aliat de Nobunaga, va establir el shogunat Tokugawa l'any 1603. Per això, Nobunaga és considerat com el primer dels «tres grans unificadors del Japó».
A més, alguns esdeveniments de la seva vida van ser determinants en la història del Japó: la seva entrada a Kyoto el 1568 marcà el final del període Sengoku i consegüentment dona inici al període Azuchi-Momoyama, que pren el seu nom parcialment del castell que va fer construir, el castell Azuchi. L'expulsió de l'últim shogun Ashikaga va marcar el final del segon shogunat de la història del Japó, el shogunat Ashikaga, i també va marcar l'inici de l'era japonesa de «Tenshō».
Biografia Orígens miniatura|Ubicació de la província d'Owari, lloc on va néixer Nobunaga. Nobunaga va néixer el 1534, sent el segon fill d'Oda Nobuhide, un dàimio menor de la província d'Owari, a la regió de Nagoya. La localització de la província era estratègica: estava a una distància curta de la capital, Kyoto, però prou allunyada com per evitar les contínues lluites de les províncies centrals del país. El yōmei, o nom infantil, que va rebre va ser el de Kippōshi (吉 法师).
Nobuhide va ser dàimio del clan Oda; tot i que pertanyia a una de les branques menors, gràcies a les seves habilitats militars i diplomàtiques va fer que el clan fos gairebé tan poderós com la família principal. El 1541 i el 1544 va donar certa quantitat en monedes de coure a la cort imperial, diners que es van emprar per a la reparació del Santuari d'Ise i les muralles del Palau Imperial de Kyoto. Ja que aquestes atencions poques vegades provenien d'homes de guerra, l'emperador Go-Nara va enviar una carta personal agraint el gest, per mostrar «respecte a l'emperador» i «lleialtat cap al tron».
Nobuhide va lluitar en contra dels dàimios de les províncies de Mikawa i Mino. El 1542 Imagawa Yoshimoto, dàimio de Suruga, es va endinsar a Owari i es va enfrontar amb les tropes de Nobuhide en la batalla d'Azukizaka. El clan Oda va resultar victoriós i Nobuhide va decidir prosseguir la lluita, de manera que alguns mesos després va atacar la fortalesa d'Imagawa a Ueno, però no va poder prendre-la.
El 1547 i el 1548 va atacar a Saito Dosan, dàimio de Mino, però posteriorment van arribar a un acord de pau en el qual s'incloïa el matrimoni de Nobunaga amb la filla de Dosan, Nōhime.
Anys més tard Nobuhide va atacar el castell Okazaki, custodiat per Tokugawa Hirotada, pare de Tokugawa Ieyasu i aliat de Yoshimoto. Hirotada sol·licità l'auxili del seu aliat, que va acceptar ajudar-lo amb la condició que Hirotada enviés el seu fill a Sunpu com a ostatge. Hirotada va acceptar, però el seu fill va ser segrestat pels homes del clan Oda. Per tant, Hirotada va dubtar a seguir atacant al clan, encara que Yoshimoto va prosseguir amb la lluita i el 1549 va infligir severs danys a les tropes de Nobuhide, qui va morir poc després, el 1551.
Joventut Nobunaga va tenir el seu genpuku —o cerimònia de majoria d'edat— el 1546 al castell Furuwatari, on va canviar el seu nom per Saburo Nobunaga. Va comptar amb mestres que l'instruïen en els escrits clàssics xinesos i també en tàctiques de guerra, tot i que els exasperava amb la seva arrogància i irreverència. Un dels seus principals passatemps era la falconeria, i a més, practicava sovint amb l'arc, la llança, l'espasa i les armes de foc.
La seva forma de vestir era extravagant: usava mànigues curtes amb colors estranys i hakames de pell de tigre. A causa de les seves maneres i comportament, la gent li deia «baka dono» («En ximple») i creien que estava boig, tot i que l'escriptor Mark Weston creu que podria tractar-se d'una estratègia perquè no el veiessin com un rival pel poder. Es diu a més que, quan el seu pare va morir, Nobunaga es va presentar vestit informalment i en lloc de dur a terme el ritual, com s'acostumava, de posar miques d'encens al que s'està cremant al braser, va prendre el braser i el llençà contra l'altar, cap a la tauleta que tenia escrit el nom del difunt; el succés va commocionar els presents.
Dàimio
Després de la mort del seu pare, Nobunaga va mostrar poc interès a prendre el control del clan i administrar els seus dominis, de manera que un dels seus vassalls, Hirata Kiyohide, va cometre seppuku el 1553 com a protesta per fer-lo reflexionar sobre la seva forma de procedir. Pel que sembla, el sacrifici del seu vassall va tenir l'efecte desitjat (fins i tot posteriorment va construir un temple en el seu honor, el Seishū-ji) i Nobunaga va començar a lluitar contra els seus parents que volien prendre el control del clan, fins i tot matant un germà petit. El 1556 el seu germà gran Nobuhiro es va aliar amb el nou senyor de Mino, Saito Yoshitatsu, amb la intenció de fer a un costat a Nobunaga, i encara que aquest es va assabentar del complot en contra seva, va decidir perdonar el seu germà. L'any següent, el seu germà petit Nobuyuki, auxiliat per Shibata Katsuie i Hayashi Michikatsu, va planejar també d'assassinar-lo. En aquesta ocasió, quan Nobunaga es va assabentar del pla, el va matar, encara que als vassalls els va perdonar la vida.
No va ser fins al 1560 quan definitivament es va consolidar en el poder de tot el clan.
Relació amb Mino i Mikawa El 1556 Saito Yoshitatsu es va enfrontar al seu pare adoptiu, Saito Dosan, en la batalla de Nagaragawa. Nobunaga va ser incapaç d'ajudar el seu sogre, que va morir en la batalla. La relació amb la província de Mino es va trencar, ja que el fill de Dosan desconeixia l'aliança.
Per la seva part, el clan Matsudaira va començar a atacar els castells del clan Oda de la província de Mikawa el 1558.
Imagawa Yoshimoto va avançar cap a l'oest gràcies a una sèrie d'aliances per mitjà de matrimonis arreglats amb dos clans amb els quals havien tingut conflictes: la filla d'Imagawa Yoshimoto es va casar amb el fill de Takeda Shingen, del clan Takeda, i la filla de Shingen es va casar amb el fill de Hōjō Ujiyasu. La filla d'Ujiyasu es va casar amb el fill de Yoshimoto. Havent establert aquestes aliances, els Hōjō es van expandir en Kant, el clan Takeda es va moure per refermar Shinano i els Imagawa es van dirigir a atacar els Oda a Owari.
En dues ocasions, el 1554 i el 1558, Nobunaga es va enfrontar a atacs a menor escala a Owari per part de Yoshimoto. Posteriorment el clan Imagawa va ajuntar nombrosos exèrcits entre les províncies de Suruga, Totomi i Mikawa per dur a terme un atac molt més gran. Segons recomptes de l'època, l'exèrcit comptava amb 40.000 soldats.
Batalla d'Okehazama
miniatura|Representació d'Imagawa Yoshimoto. Les seves tropes van ser sorpreses durant la batalla d'Okehazama, la qual posà Nobunaga al cim del poder militar del país. Imagawa va llançar un primer atac contra una de les fortaleses de la frontera, a Washizu i Marune. Exploradors de Nobunaga li van notificar que el castell havia estat completament destruït i que l'exèrcit enemic, incloent el seu comandant, estava descansant en un lloc conegut com a Dengakuhazama. Mentre l'enemic celebrava els resultats que havien obtingut fins ara, Nobunaga va preparar el seu exèrcit, estimat en poc més de 3.000 soldats,Berry menciona que la xifra era de 2.000 per a un atac sorpresa. Els sentinelles de l'exèrcit de Yoshimoto no estaven alerta i va caure una forta tempesta mentre l'exèrcit de Nobunaga s'hi acostava. Quan els núvols es van dissipar, Nobunaga i els seus homes van atacar els enemics, i aquests, pel fet que no estaven preparats, van començar a fugir en totes les direccions. La tenda de Yoshimoto va quedar desprotegida i en sentir l'enrenou a l'exterior va pensar que els seus homes, ja ebris, estaven lluitant entre si. Quan Yoshimoto va sortir de la seva tenda, un samurai, vassall del clan Oda, li va clavar una llança al ventre. Yoshimoto va treure la seva espasa i va trencar la llança, però just en aquell moment un segon samurai va aparèixer i li va tallar el cap.
Aliances posteriors a Okehazama Gràcies a la seva victòria a Okehazama, Nobunaga va ascendir al cim del poder militar al país. A més, va formalitzar la seva aliança el 1562 amb Matsudaira Motoyasu (més conegut com a Tokugawa Ieyasu), qui va poder establir Mikawa com una província independent, i amb Takeda Shingen el 1565. A més de les aliances anteriors, Nobunaga va trobar una mica de tranquil·litat cap a l'àrea de la capital per mitjà d'una aliança amb Azai Nagamasa, de la província d'Omi, el 1564. Per tancar aquestes aliances, Nobunaga li va donar una de les seves filles al fill gran de Ieyasu, una germana a Azai Nagamasa i una filla adoptiva al fill de Takeda Shingen.
Atacs a Mino Després que Saito Yoshisatsu va trencar relacions amb el clan Oda, Nobunaga va començar una sèrie d'atacs en contra de la província de Mino, els quals van durar entre 1559 i 1567, quan finalment va caure el castell Inabayama, en gran part gràcies a les accions de Toyotomi Hideyoshi.
Tenka fubu miniatura|Tenka fubu.