alt=Image: "Mangalore"|miniatura|Indicadors bilingües en alfabet malaiàlam i en alfabet llatí (Anglès) a Kasaragod
Lalfabet malaiàlam (; AFI:mələjɑːɭə lɪpɪ / Malaiàlam: മലയാളലിപി) és un alfabet bràmic que s'utilitza habitualment per representar la llengua malaiàlam, que és la llengua principal de Kerala, Índia, parlada per 35 milions de persones. L'alfabet malaiàlam també s'utilitza per escriure textos sànscrits. Com molts altres sistemes d'escriptura de l'Índia, és un alfasil·labari (és a dir, un abugida), un sistema d'escriptura que és parcialment “alfabètic” i parcialment basat en síl·labes. L'alfabet malaiàlam modern té 15 lletres vocals, 36 lletres consonants, i uns quants altres símbols. L'alfabet malaiàlam és una evolució de l'alfabet Vatteluttu amb símbols de l'alfabet grantha per representar manlleus de llengües indoàries. Aquest alfabet també s'utilitza per escriure diverses llengües minoritàries com Paniya, Betta Kurumba, i Ravula.Ethnologue (16th ed.): "Paniya", "Kurumba, Betta", and "Ravula". Al mateix temps, el malaiàlam també havia utilitzat altres sistemes d'escriptura diferents en el passat.
Descripció Característiques Els caràcters bàsics es poden classificar de la manera següent:
Lletres Vocals (, svaram) # Lletres vocals independents # Diacrítics vocàlics dependents Lletres consonants (, vyañjanam)
Les lletres vocals independents s'utilitzen com a primera lletra d'una paraula que comença en vocal. Les lletres consonants, malgrat el seu nom, no representen consonants pures, sinó una consonant seguida d'una vocal inherent, que per defecte és la /a/ breu. Per exemple, és la primera lletra consonant de l'alfabet malaiàlam, la qual representa /ka/, no simplement /k/. Per indicar que la consonant va seguida d'una vocal diferent de /a/ breu s'utilitza un diacrític vocàlic dependent afegit a la consonant. Quan la vocal següent és /a/, no cal cap diacrític vocàlic. El fonema /a/ que segueix una consonant per defecte és anomenat vocal inherent. En malaiàlam, el seu el valor fonètic és la vocal no arrodonida [ɐ], o el seu al·lòfon [ə].Canepari (2005), p. 396, 140. Per representar el so d'una consonant pura no seguida d'una vocal, cal un diacrític especial que indica la supressió la vocal inherent, conegut com a virama (o chandrakkala en malaiàlam). A continuació es mostren exemples on una lletra consonant s'utilitza amb diacrític o sense.
ki = ക ka + ി Signe de vocal i ku = ക ka + ു Signe de vocal u kai = ക ka + ൈ Signe de vocal ai k = ക ka + ് virama que indica supressió de la vocal inherent ക ka = lletra consonant ka, sense signe de vocal
L'alfabet malaiàlam és monocameral, és a dir, no diferencia majúscules i minúscules. S'escriu d'esquerra a dreta, però alguns signes vocàlics s'adjunten a l'esquerra (la direcció oposada) de la lletra consonant a la qual segueix lògicament. En la paraula (Keraḷa), el signe de vocal േ (ē) visualment apareix a l'esquerra de la consonant ക, encara que la vocal ē lògicament segueix la consonant k.
Història La llengua malaiàlam s'escrivia antigament en alfabet vatteluttu, un sistema d'escriptura del tàmil. Tanmateix, l'alfabet malaiàlam modern va evolucionar de l'alfabet grantha, el qual al principi s'utilitzava per escriure sànscrit. Tant el Vatteluttu com el Grantha són evolucions del Tamil-Brahmi, però independents l'un de l'altre.
Alfabet vatteluttu
L'alfabet vatteluttu o vattezhuthu (Malayalam: വട്ടെഴുത്ത്, “escriptura rodona”) és un sistema d'escriptura que havia evolucionat del Tamil-Brahmi i havia estat molt utilitzat a la part del sud de l'actual Tamil Nadu i a Kerala.
El malaiàlam s'escrivia inicialment en alfabet vatteluttu. La inscripció Vazhappally publicada per Rajashekhara Varman n'és l'exemple més antic i data del 830 dC. Entre els tàmils, l'escriptura tàmil moderna havia suplantat l'alfabet vattezhuthu al , però a la regió de Malabar, el vatteluttu va continuar essent d'ús general fins al Burnell (1874), p. 39. o el . Una variant d'aquesta escriptura, la Kolezhuthu, es va utilitzar fins al principalment a la zona de Kochi i a la zona de Malabar. Una altra variant, Malaianma, es va utilitzar al sud de Thiruvananthapuram.
Grantha
alt=Image: scripts comparison|miniatura|Escriptures grantha, tigalari i malaiàlam. Segons Arthur Coke Burnell, una forma de l'alfabet grantha, utilitzat inicialment durant la dinastia Chola, va ser importat a la costa de sud-oest d'India en el o , i va anar essent modificat al llarg del temps en aquesta zona recòndita, on la comunicació amb la costa de l'est era molt limitada.Burnell (1874), p. 35. Més tard amb l'evolució esdevindria tigalari-malaiàlam, escriptura utilitzada pels Malayalikal, els Havyaka Brahmins i els Tulu Brahmin, però que al rincipi només s'usava per escriure sànscrit. L'alfabet grantha va originar dos alfabets subsegüents: tigalari i malaiàlam. Ambdós comparteixen característiques ortogràfiques i glífiques semblants. El malaiàlam es va estendre i es va modificar per escriure llengua vernacla malaiàlam, mentre el tigalari es va usar només per escriure sànscrit. En Malabar, aquest sistema d'escriptura era denominat Arya-eluttu (, Ārya eḻuttŭ), que vol dir “escriptura ària” (el sànscrit és una llengua indoària mentre que el malaiàlam és un llengua dravídica).
L'alfabet vatteluttu era d'ús corrent, però no era adequat per a la literatura en què s'utilitzaven moltes paraules sànscrites. De manera semblant al Tamil-Brahmi, al principi s'utilitzava per escriure tàmil, i com aquest, no tenia lletres per a les consonants sonores i aspirades, que són pròpies del sànscrit però no del tàmil. Per aquesta raó, l'alfabet vatteluttu i el grantha de vegades es barrejaven, com en el Manipravalam. Un dels exemples més antics de la literatura Manipravalam, el Vaishikatantram (, Vaiśikatantram), és del ,Nampoothiri, N. M. (1999), "Cultural Traditions in Medieval Kerala" (PDF) in Cherian, P. J., Perspectives on Kerala History: The Second Millennium, Kerala Council for Historical Research, , retrieved 2009-11-20. en el qual s'utilitza la forma més arcaica de l'escriptura malaiàlam, la qual cosa sembla que es va sistematitzar fins a cert punt a la primera meitat del .
Thunchaththu Ezhuthachan, un poeta del , va utilitzar Arya-eluttu per escriure els seus poemes en malaiàlam basats en la literatura sànscrita clàssica.Burnell (1874), p. 35. Per a algunes lletres que mancaven en Arya-eluttu (ḷun, ḻun, ṟun), utilitzava l'alfabet vatteluttu. La seva obra esdevingué tan popular que els amb el temps els keralites el van començar a anomenar el pare de la llengua malaiàlam, el qual també popularitzà l'arya-eluttu com a sistema d'escriptura del malaiàlam. Tanmateix, el grantha no distingia entre e i ē, i entre o i ō, ja que era un alfabet per escriure una llengua sànscrita. L'escriptura malaiàlam tal com la coneixem avui és fruit de la reforma de mitjan quan Hermann Gundert va inventar els signes vocàlics nous per distingir-los.
Al , els antics alfabets com el kolezhuthu foren substituïts per l'alfabet arya-eluttu, que és l'actual alfabet malaiàlam. Avui dia, és àmpliament utilitzat en la premsa de Kerala.Andronov, Mikhail Sergeevich. A Grammar of the Malayalam Language in Historical Treatment. Wiesbaden : Harrassowitz, 1996.
Reforma ortogràfica El 1971, el Govern de Kerala va reformar l'ortografia del malaiàlam amb un decret del departament d'educació. L'objectiu era simplificar l'escriptura per a la impremta i la mecanografia amb la tecnologia de l'època, reduint el nombre de glifs necessaris. El 1967, el govern va nomenar un comitè presidit per Sooranad Kunjan Pillai, que era l'editor del projecte del Diccionari del malaiàlam. Va reduir nombre de glifs necessaris de 1000 aproximadament a 250 per a la impressió del malaiàlam. Posteriorment, les recomanacions del comitè van ser modificades per un altre comitè el 1969.
Aquesta proposta fou acceptada més tard pels diaris més importants el gener de 1971. La reforma ortogràfica va esdevenir efectiva el 15 d'abril de 1971 (l'Any Nou de Kerala), per un decret del govern publicat el 23 de març de 1971.
Recomanacions dels comitès Ús de signes vocàlics no lligats per a u, ū i r̥ En l'ortografia tradicional, que s'havia ensenyat en l'educació primària fins a aquell moment, qualsevol consonant o lligadura consonàntica seguida del signe vocàlic de u, ū o r es representava amb una lligadura de consonants-vocals cursives. El glif de cada consonant tenia la seva pròpia manera de lligar amb aquests signes vocàlics. Aquesta irregularitat es va simplificar amb la reforma ortogràfica.Manohar, Kavya & Thottingal, Santhosh. (2018). "Malayalam Orthographic Reforms: Impact on Language and Popular Culture". Presented at the Graphematik 2018. Segons això, un signe vocàlic o el signe de la consonant sempre tindria un símbol desconnectat que no es fusiona amb la consonant base.
Exemples:
ku: alt=<image: ku (old)> → കു kū: കൂ → കൂ kr̥: കൃ → കൃ nu: alt=<image: nu (old)> → നു śu: alt=<image: śu (old)> → ശു
Substitució de Reph per Chillu ṟa En l'ortografia tradicional, la reph està representada per un punt sobre la lletra següent. En lloc d'això, s'utilitzaria Chillu ṟa independent .
rkka: ൎക്ക → ർക്ക
Divisió de conjuncions poc freqüents amb Chandrakkala A més, la majoria de les lligadures tradicionals de consonants, especialment les menys comunes que només s'utilitzaven per escriure paraules d'origen sànscrit, es van dividir en formes no lligades amb chandrakkala explícita. Per exemple:
g + da = gda: alt=<image: gda> → ഗ്ദ l + ta = lta: alt=<image: lta> → ല്ത
Ús de signes no lligats per grup ra Qualsevol consonant o lligadura consonàntica seguida del grup ra es representava amb una cua cursiva unida a la consonant o la lligadura consonàntica. Amb la reforma ortogràfica, aquest signe s'escriu deslligat de la base i es representa de manera semblant a un parèntesi del símbol col·locat a l'esquerra del grup.
kra: ക്ര → ക്ര kru: ക്രു → ക്രു
Estat actual Actualment, l'ortografia reformada s'anomena comunament put̪iya lipi (Malayalam) I el sistema tradicional es coneix com a lipi Palaya (Malayalam). La pràctica totalitat dels mitjans impresos actuals utilitzen l'ortografia reformada. A l'educació primària s'ensenya només l'escriptura reformada i en conseqüència s'hi imprimeixen els llibres de text. Tanmateix, els suports digitals utilitzen tant les formes tradicionals com les reformades, ja que estan disponibles igualment ambdós tipus de lletra.
Lletres malaiàlam miniatura|477x477px|esquerra|Lletres malaiàlam
Vocals Lletres vocals i signes vocàlics Les taules següents mostren les lletres vocals independents i els diacrítics de vocal dependents corresponents (o virames) de l'afabet malaiàlam, amb la omanizatcióen ISO 15919, ti la ranscripcioóen Alfabet Fonètic Internacional (AFI). +Vocals BreusLlarguesIndependentDependentIndep.DependentSigne de vocalExempleSigne de vocalExemplea a /a/(Cap) pa /pa/ ā /aː/ pā /paː/i i /i/ pi /pi/ ī /iː/ pī /piː/u u /u/ pu /pu/ ū /uː/ pū /puː/r̥ r̥ /rɨ/ pr̥ /prɨ/ r̥̄ /rɨː/ pr̥̄ /prɨː/l̥ l̥ /lɨ/ pl̥ /plɨ/ l̥̄ /lɨː/ pl̥̄/plɨː/e e /e/ pe /pe/ ē /eː/ pē /peː/o o /o/ po /po/ ō /oː/ pō /poː/ alt=Image: school sign|miniatura|Un cartell malaiàlam. Observeu la paraula inicial a en akkādami, i el signe vocal ē a Kēraḷa . r̥, r̥̄, l̥, l̥̄, que s'utilitzen per escriure paraules sànscrites, es tracten com a vocals. S'anomenen semivocals i fonèticament són més properes a les vocals en malaiàlam i en sànscrit clàssic, en el qual el gramàtic sànscrit Panini (del segle IV aC) les classifica amb les vocals (vegeu llengua proto-indoeuropea i sànscrit vèdic). Les lletres i signes per a r̥̄, l̥, l̥̄ són molt rares i no es consideren com a part de l'ortografia moderna. See also the May 2001 version (PDF).