miniatura|Vasili Súrikov, El matí de l'execució dels streltsí, 1881. La revolta dels streltsí de 1698 () va ser una revolta dels regiments de streltsí de Moscou durant l'absència de Pere I el Gran per la seva Gran Ambaixada de 1698. Quatre dels regiments, liderats per Fiódor Kolzakov, Ivan Txorni (Txamorsa), Afanassi Txubàrov i Tikhon Gundertmark (en total uns 2.200 soldats), es van rebel·lar després de ser traslladats el 1697 a Velíkie Luki –en lloc de Moscou–, a la frontera nord-occidental, després de la seva participació en les Campanyes d'Azov de 1695-1696. Les causes de la rebel·lió suggerides usualment pels historiadors han estat la duresa de les marxes (passant gana i havent de portar a coll als oficials davant l'absència de cavalls), l'escàs salari, l'allunyament de les famílies i la promoció d'oficials estrangers als graus militars superiors.
No obstant això, la revolta no només era motivada pels aspectes socioeconòmics, sinó que tenia un caire polític: d'acord amb diversos certificats i documents, els streltsí pretenien entronitzar a Sofia Alekséievna Romànovna, germana i germanastra, respectivament, d'Ivan V i Pere I, que havia governat com regent durant la seva minoria d'edat.Víktor Bugánov, Московские восстания конца XVII века. Moscou: Naúka, 1969.
La insurrecció va ser aixafada per l'exèrcit governamental sota el comandament de Franz Lefort i Patrick Gordon. Els espernetecs de la rebel·lió van durar fins a 1707 i, com a conseqüència, van ser ajusticiades més de mil persones. Sofia, que havia participat ja en la revolta de 1682, va ser definitivament destituïda del poder i forçada a prendre els hàbits de monja al monestir de Novodévitxi.
Antecedents miniatura|Octavie Rossignon, El tsar Pere Alekséievitx en els temps de la revolta dels Streltsí al Kremlin de Moscou, 15 de maig de 1682, 1839. Crisi dinàstica La lluita entre els clans de boiars i la intervenció dels estaments militars en la política de l'Estat el 1682 després de la mort del jove tsar Teodor III va conduir a una crisi dinàstica. El tron havia de passar a un dels germans de Teodor: a Ivan, de 16 anys –fill de la tsarina Maria–, o Pere, de 10 anys –fill de la tsarina vídua Natàlia. En la Duma dels Boiars, que va veure reforçada la seva influència, competien dos partits: els partidaris de Maria i els partidaris de Natàlia.Nikolái Kostomárov, История России в жизнеописаниях ее главнейших деятелей. Глава 15. Петр Великий
En la proclamació com a tsar d'un dels germans va influir el patriarca Ioakim, que va donar suport als partidaris de Natàlia i va declarar a Pere com a futur governant. Per a María, l'elecció de Pere podia significar la pèrdua de privilegis i poder. La filla del tsar, Sofia Alekséyevna, germanastra de Pere per part de pare, es va aprofitar del descontentament dels streltsí (arcabussers) per la demora en el pagament dels salaris i l'arbitrarietat dels comandaments, va donar suport als partidaris de María i Ivan al costat dels boiars Vasili Golitsin i Ivan Jovanski, i va exercir un paper actiu en la revolta dels Streltsí de 1682, també coneguda com a Jovánshchina.
Com a resultat d'aquesta revolta en Moscou es van confirmar els drets dels descendents de María, declarant-se a Sofia com a regent per la feble salut d'Ivan i la minoria d'edat de Pere, que juntament amb la seva mare Natàlia, va haver de traslladar-se a Preobrazhénskoye, a l'est de Moscou, residència de camp del tsar Alexandre I. Sofia era auxiliada en l'exercici del govern pel seu soci en la revolta, el cap del prikaz dels strelstsí, Fiódor Shakloviti. La regència de Sofia en el regnat nominal d'Ivan V i Pere I es va mantenir durant set anys, fins al 1689. El matrimoni de Pere amb Eudoxia Lopujiná el 27 de gener d'aquest any va privar a Sofia el dret a la custòdia legal sobre el seu germà menor, i per això va ser destituïda del poder.Serguéi Soloviov, История России с древнейших времен. Том 14. Глава 3
Situació dels regiments de streltsí miniatura|Streltsí en una il·lustració del segle XIX L'exèrcit de streltsí o arcabussers estava compost per unitats de infanteria i formava el primer exèrcit regular de Rússia des de mitjan . Els streltsí de Moscou es trobaven en una posició privilegiada -eren comparats amb els geníssers otomans-, com a unitat especial de les forces armades del tsar. En les últimes dècades del , els streltsí van participar activament en els processos polítics i es van enfrontar amb freqüència a les decisions del govern. La revolta dels streltsí de 1698 va ser l'última d'aquest tipus del segle, i està relacionada amb altres episodis protagonitzats pels streltsí (revolta de 1682) i els esdeveniments de la política interior russa de finals del i inicis del . Aquests fets van influir en la decisió de Pere I de dissoldre el regiment de streltsí i començar a formar forces regulars militars subordinades per complet al sobirà.Aleksandr Lávrentiev, Стрелецкие бунты
Els streltsí vivien en ravals especials (slobodá), principalment en Zamoskvorechie, i constituïen una categoria social molt acomodada. A més de rebre un salari, tenien dret a ocupar-se en l'artesania i el comerç, sense les obligacions dels habitants d'un posad. Les transformacions que va dur a terme Pere I estaven enfocades cap a l'eliminació dels privilegis anteriors dels streltsí, aspirant a convertir als "geníssers russos"Andréi Petróvich Bogdánov, Царевна Софья и Петр. Moscou: Veche, 2008 en soldats obedients al poder estatal.Alexander Brückner, Глава XIII. Стрелецкий бунт 1698 г. en Иллюстрированная история Петра Великого. Moscou, 2000,
Participació dels streltsí de Moscou en les Campanyes d'Azov esquerra|miniatura|Batalla d'Azov, gravat. Adriaan Schoonebeek. El tsar Pere I i el voivoda Alekséi Shein, 1699. En les files de l'exèrcit governamental que va ser enviat sota el comandament de Franz Lefort i Patrick Gordon a les campanyes d'Azov hi havia dotze regiments de streltsí (en la de 1695), i tretze en la de 1696. Es van queixar davant el generalíssim Alekséi Shein que en la campanya de 1695 Lefort els col·locava en els llocs més perillosos de les batalles.
Després de la captura de la ciutat, quatre dels regiments van ser deixats com guarnició en la fortalesa. Es va encarregar als strelstsí defensar la zona dels contraatacs otomans, treballs de restauració de les instal·lacions destruïdes durant el setge i la construcció de noves fortificacions.M. N. Diomkina, Эпоха Петра I. Moscou: 2007 A l'estiu de 1697, els quatre regiments, sota el comandament de Fiódor Kolzakov, Iván Chorni (Chamorsa), Afanasi Chubárov i Tijón Gundertmark, en lloc de tornar a Moscou van ser enviats a Velíkiye Luki per defensar la frontera amb Polònia-Lituània. El trasllat dels soldats va ser enormement penós, havent de carregar els canons i remar en el pas de rius. El Tresor de l'Estat estava exhaust i els salaris eren pagats irregularment, malgrat ser-los exigit un servei dur i pràcticament sense descans.Kazimierz Waliszewski, Петр Великий. Moscou: Kvadrat, 1993
Molts streltsí estaven molests amb el servei, llarg i lluny de casa. No van poder tornar en diversos anys a Moscou, havent deixat allí famílies i negocis. Especialment causava molèstia el nomenament d'oficials estrangers en els més alts rangs militars.Com afirma l'historiador soviètic Viktor Buganov,
La revolta miniatura|Serguéi Ivanov, Streltsí. 1907. Esdeveniments principals miniatura|Vista del Monestir de la Nova Jerusalem des del riu Istra. miniatura|A. G. Afonasiev, Alekséi Shein, 1821. El descontentament va créixer entre les files dels regiments de streltsí enviats al nord-oest. L'absència en l'Estat de Pere I, que el 1697-1698 va viatjar a l'estranger com a part de la seva Gran Ambaixada, va agreujar la situació. En el seu lloc, Pere va deixar al càrrec de la situació al príncep-césar Fiódor Romodánovski.
Al març de 1698 van arribar a Moscou 175 streltsí que havien desertat dels regiments de Velíkiye Luki. Van al·legar davant les autoritats de Moscou que molts dels seus companys d'armes patien escassetat d'aliments i que havien estat enviats per reclamar el pagament dels salaris. Van presentar la seva reclamació a l'encarregat del prikaz dels streltsí, el boiar Iván Troyekúrov. De la carta que Romodánovski va enviar al tsar informant-li de les reclamacions dels streltsí es dedueix que els salaris endarrerits van ser pagats, però els streltsí es van negar a abandonar Moscou fins que s'haguessin assecat els camins, queixant-se de les càrregues del servei, l'opressió a la qual se'ls sotmetia i la mendicitat a la qual es veien abocats.
El boyardo Troyekúrov va ordenar als streltsí seleccionar a quatre representants per a les negociacions. Durant les mateixes, Troyekúrov va ordenar arrestar als representants, però una munió partidària dels arcabussers ho va impedir al pati de la casa del boiar. Els streltsí van respondre donant un termini de dos dies a Troyekúrov per al pagament dels salaris de pa, afirmant que si no es complia traurien al carrer als boiars i els maltractarien. L'episodi revela l'animadversió dels streltsí cap a alguns boiars de Moscou.
Els streltsí es van atrinxerar en els seus slobodas, intentant establir contactes amb la zarevna Sofia, tancada en el Monestir Novodévichi. El 4 d'abril de 1608 es va enviar contra els streltsí a soldats del regiment Semiónovski, que amb ajuda dels habitants del posad van forçar als primers a abandonar la capital. Entre ells van començar a circular dues cartes escrites per Sofia en les quals cridava als regiments a la revolta i al derrocament del tsar Pere. L'autenticitat de les mateixes mai va ser confirmada. Així mateix, entre l'exèrcit va començar a estendre's el rumor que Pere s'hi havia germanitzat, renunciant a la fe ortodoxa, o que havia mort a Europa.Vladímir Naúmov, Царевна Софья. Moscou: Molodaya gvardiya, 2015.
A finals de maig, quatre dels regiments de streltsí van ser traslladats de Velíkiye Luki a Toropets, on es trobava la residència del voivoda Mijaíl Rodománovski. Davant la negativa dels streltsí de lliurar als fugitius, el voivoda va fer sortir al regiment de palau en formació de combat i ho va instal·lar en el camí a Moscou. El 6 de juny, tots els regiments de streltsí es van reunir a la vora del Dvina i Artemi Maslov, del regiment de Chubárov, va llegir a tots la carta de Sofia Alekséyevna que els instava a acudir a Moscou. El 9 de juny, el diplomàtic alemany Johann Korb, que residia a Moscou, reflecteix en les seves anotacions que havia arribat a la ciutat el rumor de la revolta dels streltsí, causant un terror generalitzat.Johann Korb, Иоганн Корб. Дневник путешествия в Московское государство. Sedmitsa.ru