Vanuatu té tres llengües oficials, l'anglès, el francès, i el bislama, un pidgin derivat de l'anglès. El bislama és la primera llengua a l'àmbit urbà, és a dir a Port Vila i Luganville. A la resta de les illes és la segona llengua més comuna. És similar al Tok Pisin de Papua Nova Guinea, i a d'altres pidgins propers.

A més a més, n'hi ha sobre un centenar més de llengües locals esteses per tot l'arxipèlag. Vanuatu és el país amb més alta densitat de llengües per capita del món: de mitja hi ha uns 1760 parlants de cada llengua indígena;.See François et al. (2015:8-9); and also Crowley (2000:50); François (2012:86). Algunes d'aquestes llengües s'hi troben en greu perill de desaparició, amb només un grapat de parlants, i de fet, diverses d'elles han desaparegut recentment. Tot i així, en genral, malgrat el baix nombre de parlants de llengües indígenes, no són considerades especialment vulnerables.

En els darrers anys, l'ús del del bislama com a primera llengua ha perjudicat considerablement les llengües indígenes, el qual ús ha abaixat des del 73.1 fins al 63.2 per cent entre 1999 i 2009.François (2012:104).

De les tres llengües oficials, el bislama és la més parlada a Vanuatu, seguida de l'anglès i el francès.

Anglès i francès Des dels temps en què Vanuatu era un condomini anglès-francès, es manté encara una lìnia de separació no oficial entre regions on s'ensenya a l'escola una o altra de les llengües. L'anglès és la primera llengua aproximadament d'un 2% de la població, https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nh.html més del 1% en 1995. https://web.archive.org/web/20130421035933/http://www.ethnologue.com/country/VU/languagesNote: the current Ethnologue figure for English first language speakers is sourced from the World Factbook. Més o menys un 62% de la població és capaç de parlar-lo, tenint-lo com a segona llengua.David Crystal, The Cambridge Encyclopedia of the English Language, 2003David Crystal, English as a Global Language, 2003Note: Both books are by the same author and use the same source data. Either way, this is the reference Ethnologue uses. Note that Ethnologue arrives at a total figure by adding estimates for L1 and L2 speakers from different years, even though these figures are incomparable due to significant population growth in the intervening period. El francès és la primera llengua d'un 0.6% de la població. Sobre el 31% de la població és capaç de llegir i escriure frases simples en francès.<ref>Estimation des francophones dans le monde en 2015.Note: the figures don't quite seem to match, but this is Ethnologue's source.</ref>

La majoria d'habitants del país (63.2% en 2009) té com a primera llengua una llengua indígena, amb el bislama com a segona llengua.

Llengües indígenes Vanuatu és la llar de més d'un centenar de llengües. Un recent recompte indica que són 138.See François et al. (2015). D'elles tres han desaparegut en les darreres dècades. Moltes porten el nom de l'illa on es parla, tot i que a algunes de les illes més grans s'hi parlen diverses llengües. Espiritu Santo i Malakula són llingüísticament les més diverses, amb aproximadament una dotzena de llengües parlades a cada una.

Alguns noms de llengües fan referència a continus dialectas més que a llengües unificades. Per exemple, Uripiv, és un continu dialectal parlat al llarg de diverses illes a la província de Malapa. En aquests casos la decisió sobre com diverses llengües han de ser comtades esdevé considerablement difícil, i sovint és objecte de controvèrsies. La llista de 112 següent pot diferir d'altres recomptes proposats en d'altres estudis degut a aquestes dificultats.Thus while Tryon (1976) lists 113 separate languages, Lynch & Crowley (2001), using different criteria, propose a lower figure of 88 languages, many of which are dialect continua. See the discussion in François et al. (2015:4-7).

Totes les llengües indígenes de Vanuatu són llengües oceàniques. N'hi ha llengües polinèsies: emae, mele-fila i futuna-aniwa. La resta pertanyen a algun d'aquests tres grups de les llengües oceàniques meridionals branca de les llengües oceàniques: llengües del nord de Vanuatu llengües centrals de Vanuatu llengües meridionals de Vanuatu

Ethnologue A continuació hi figura la llista Ethnologue de la majoria de llengües indígenes de Vanuatu que encara es parlen o que han estat parlades fins fa poc.This table lists 112 languages. See François et al. (2015:18-21) for a list of 138 items. S'inclouen vincles a la corresponent entrada a Ethnologue, així com a la llista d'OLAC de recursos per a cada llengua.The bibliographical references that underlie this table can be found with each individual language entry.

Tip: Click on the column title to change the sort order.

Llengua Ethn. OLAC Altres noms Parlants% del total de la població Regió Família Notes akei tsr tsr Tasiriki 650 0.2404Espiritu Santo NCV amblong alm alm 300 0.1109Espiritu Santo NCV anejom̃ aty aty Aneityum 900 0.3328Aneityum SV aore aor aor Extinct 0.0000Espiritu Santo, Aore NCV apma app app 2.8846Pentecost NCV araki akr akr 8 0.0030Araki NCV Moribund aulua aul aul 750 0.2774Malekula NCV avava tmb tmb Katbol 700 0.2589Malekula NCV axamb ahb ahb Ahamb 750 0.2774Malekula NCV baetora btr btr 0.4919Maewo NCV baki bki bki Burumba, Paki 350 0.1294Epi NCV bierebo bnk bnk Bonkovia-yevali 800 0.2959Epi NCV bieria brj brj Bieri, Vovo, Wowo 70 0.0259Epi NCV Endangered burmbar vrt vrt Banan Bay, Vartavo 900 0.3328Malekula NCV butmas-tur bnr bnr Ati 520 0.1923Espiritu Santo NCV maewo central mwo mwo 0.5177Maewo NCV daakie ptv ptv Port-Vato 0.4808Ambrym NCV daakaka bpa bpa Baiap, South Ambrym 0.4438Ambrym NCV dixon reef dix dix 50 0.0185Malekula NCV Shifting dorig wwo wwo Wetamut 300 0.1109Banks Islands (Gaua) NCV emae mmw mmw 400 0.1479Shepherd Islands (Emae) Polynesian eton etn etn 500 0.1849Efate NCV fortsenal frt frt Kiai 450 0.1664Espiritu Santo NCV futuna-aniwa fut fut West Futuna 0.5547Futuna, Aniwa Polynesian hano lml lml Raga 2.4038Pentecost NCV hiw hiw hiw Hiu 280 0.1035Torres Islands (Hiw) NCV ifo iff iff Extinct 0.0000Erromango SV kwamera tnk tnk 1.2944Tanna SV koro krf krf 250 0.0925Banks Islands (Gaua) NCV lamenu lmu lmu Lamen, Varmali 850 0.3143Epi, Lamen NCV lakon lkn lkn Lakona; Vurē 800 0.2959Banks Islands (Gaua) NCV lamap psw psw Port Sandwich 0.4438Malekula NCV larevat lrv lrv Laravat 680 0.2515Malekula NCV lehali tql tql 200 0.0740Banks Islands (Ureparapara) NCV lelepa lpa lpa Havannah Harbour 400 0.1479Lelepa, Efate NCV lemerig lrz lrz Sasar 2 0.0007Banks Islands (Vanua Lava) NCV Moribund lenakel tnl tnl 4.2529Tanna SV letemboi nms nms Small Nambas 800 0.2959Malekula NCV lewo lww lww Varsu 0.8136Epi NCV lonwolwol crc crc West Ambrym 0.4438Ambrym NCV lorediakarkar lnn lnn 850 0.3143Espiritu Santo NCV lo-toga lht lht Loh, Toga 580 0.2145Torres Islands (Lo, Toga, Tegua) NCV löyöp urr urr Lehalurup 240 0.0888Banks Islands (Ureparapara) NCV mae mme mme Dirak 0.3698Malekula NCV maii mmm mmm 180 0.0666Epi NCV malfaxal mlx mlx Na’ahai 600 0.2219Malekula NCV malua bay mll mll Middle Nambas 500 0.1849Malekula NCV maragus mrs mrs 15 0.0055Malekula NCV maskelynes klv klv 0.4068Malekula, Maskelynes Islands NCV mavea mkv mkv Mav̋ea, Mafea 34 0.0126Mavea NCV mele-fila mxe mxe Ifira-Mele 1.2944Efate, Mele, Ifira Polynesian merei lmb lmb 400 0.1479Espiritu Santo NCV morouas mrp mrp 150 0.0555Espiritu Santo NCV mota mtt mtt 750 0.2774Banks Islands (Mota) NCV mpotovoro mvt mvt 430 0.1590Malekula NCV mwerlap mrm mrm Merlav 0.4068Banks Islands (Merelava) NCV mwesen msn msn Mosina 10 0.0037Banks Islands (Vanua Lava) NCV mwotlap mlv mlv Motlav 0.7766Banks Islands (Motalava) NCV nahavaq sns sns South West Bay 700 0.2589Malekula NCV nakanamanga llp llp 3.5133Efate, Shepherd Islands (Nguna, Tongoa) NCV namakura nmk nmk Makura 1.3868Efate, Shepherd Islands (Tongoa, Tongariki) NCV naman lzl lzl Litzlitz 15 0.0055Malekula NCV narango nrg nrg 160 0.0592Espiritu Santo NCV nasarian nvh nvh 5 0.0018Malekula NCV navut nsw nsw 520 0.1923Espiritu Santo NCV nese 160 0.0592Malekula NCV neverver lgk lgk Lingarak 0.4623Malekula NCV ninde mwi mwi Labo 0.4068Malekula NCV nisvai – Vetbon 0.0518Malekula NCV Unesco nokuku nkk nkk 160 0.0592Espiritu Santo NCV tanna del nord tnn tnn 1.8491Tanna SV ambryn del nord mmg mmg 1.9416Ambrym NCV ambae del nord-est omb omb Lolovoli; Aoba 1.8491Ambae NCV nume tgs tgs Tarasag 0.2589Banks Islands (Gaua) NCV olrat olr olr 3 0.0011Banks Islands (Gaua) NCV paama paa paa Paamese 2.2189Paama NCV piamatsina ptr ptr 150 0.0555Espiritu Santo NCV polonombauk plb plb 220 0.0814Espiritu Santo NCV repanbitip rpn rpn 90 0.0333Malekula NCV rerep pgk pgk Pangkumu, Tisman 380 0.1405Malekula NCV roria rga rga Mores 75 0.0277Espiritu Santo NCV saa sax sax Sa 0.9245Pentecost NCV sakao sku sku Hog Harbour, N'kep 1.4793Espiritu Santo, Sakao NCV shark bay ssv ssv 450 0.1664Espiritu Santo, Litaro NCV sie erg erg Se, Erromanga 0.7027Erromango SV ske ske ske Seke 300 0.1109Pentecost NCV efate del sud erk erk Erakor 2.2189Efate NCV ambryn del sud-est tvk tvk 1.3683Ambrym NCV tanna del sud-oest nwi nwi 1.8491Tanna SV sowa sww sww 0 0.0000Pentecost NCV sungwadia mrb mrb Marino; North Maewo 0.1849Maewo NCV tamambo mla mla Malo; Tamabo 1.4793Malo NCV tambotalo tls tls 50 0.0185Espiritu Santo NCV tangoa tgp tgp 800 0.2959Tangoa NCV tasmate tmt tmt 150 0.0555Espiritu Santo NCV tiale mnl mnl 400 0.1479Espiritu Santo NCV tolomako tlm tlm 900 0.3328Espiritu Santo NCV tutuba tmi tmi 500 0.1849Espiritu Santo, Tutuba NCV unua onu onu Onua 520 0.1923Malekula NCV ura uur uur 6 0.0022Erromango SV uripiv-wala-wano-atchin upv upv Uripiv 3.3284Malekula NCV valpei vlp vlp 300 0.1109Espiritu Santo NCV vao vao vao 0.7027Vao, Malekula NCV v’ënen taut nmb nmb Big Nambas 1.2389Malekula NCV vera’a vra vra Vatrata 500 0.1849Banks Islands (Vanua Lava) NCV vinmavis vnm vnm Neve’ei 500 0.1849Malekula NCV volow mlv mlv Valuwa 0 0.0000Banks Islands (Mota Lava) NCV vunapu vnp vnp 380 0.1405Espiritu Santo NCV vurës msn msn Vureas, Mosina 0.7396Banks Islands (Vanua Lava) NCV wailapa wlr wlr 100 0.0370Espiritu Santo NCV ambae de l'oest nnd nnd Duidui 3.2174Ambae NCV whitesands tnp tnp 2.7736Tanna SV wusi wsi wsi 300 0.1109Espiritu Santo NCV

Notes

Referències

. . Lynch, John; Crowley, Terry (2001). Languages of Vanuatu: A new survey and bibliography''. Research School of Pacific and Asian Studies.

Enllaços externs Ethnologue report for Vanuatu, including maps The language situation in Vanuatu by Terry Crowley

Vanuatu Categoria:Vanuatu