El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'Església Catòlica amb seu a la vila d'Eivissa que comprèn les Pitiüses. Compta amb vint-i-una parròquies a Eivissa i tres a Formentera. El bisbe actual és Vicent Ribas Prats.
Fou creat el 1782 per segregació de l'Arquebisbat de Tarragona i en depengué d'aquest fins a l'any 1851, en què fou suprimit i passà a dependre del de València; a partir de 1927, la demarcació anà recobrant autonomia, fins que el bisbat es restituí definitivament el 1949.
Història El cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a Sant Antoni de Portmany, les breus notícies dels bisbes Opilió i Vicent (segles i , respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles , les illes restaren sota la dominació musulmana.
El 8 d'agost de l'any 1235 foren conquistades pel sagristà de la seu de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l'infant Pere de Portugal. Es restaurà el cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, depenent de la diòcesi de Tarragona: Santa Maria (1235-1782), l'actual catedral.
El 30 d'abril de 1782 el papa Pius VI signà la butla per la qual es creà la diòcesi d'Eivissa, subjecta a l'arquebisbat de Tarragona i amb jurisdicció sobre les illes d'Eivissa i Formentera i seu a la parròquia de Santa Maria d'Eivissa, fins llavors encara única a l'illa. El 1783, Manuel Abad y Lasierra, monjo benedictí, fou elegit primer bisbe: ell havia de dur a terme tot allò que la butla de Pius VI manifestava. Així, entre ell i els bisbes següents, Eustaquio de Azara i Climent Llocer, dugueren a terme la divisió de les illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc.
El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el Govern espanyol decidí que, per qüestions econòmiques, se suprimissin alguns bisbats espanyols, entre els quals el d'Eivissa, que passaria a dependre del de Mallorca; com que el bisbat de Mallorca pertanyia a l'arquebisbat de València, les Pitiüses passaren, en conseqüència, a formar part d'aquest arquebisbat. Amb tot, l'agregació al bisbat de Mallorca no fou mai completa, i Eivissa mantengué una relativa autonomia eclesiàstica.
Primerament (1852-1855), la demarcació es regí per governadors eclesiàstics nomenats per l'arquebisbe de Tarragona, i tot seguit (1855-1927) per vicaris capitulars elegits pel capítol de Santa Maria d'Eivissa, que oficialment era col·legiata però continuava dient-se catedral. El 1927, les peticions constants dels eivissencs i formenterers, amb el suport dels bisbes de Mallorca i de l'eivissenc Jaume Cardona Tur (ja difunt), patriarca de les Índies i capellà de la reina, aconseguiren que l'antic bisbat d'Eivissa obtengués el títol d'. El 1928 arribà el primer administrador apostòlic, Salvi Huix i Miralpeix, que hagué d'ordenar la nova demarcació.
L'any 1949, gràcies als esforços d'Antoni Cardona, segon administrador apostòlic d'Eivissa, es va assolir la restauració de la diòcesi pleno iure per mandat del papa Pius XII, i així n'esdevengué el setè bisbe titular. La diòcesi romangué assignada a l'arquebisbat de València.
Episcopologi miniatura|Dalt Vila amb la catedral Bisbes d'Eivissa anteriors al domini islàmic (903-1235): Opilió (esmentat el 484) Vicent (esmentat el 595) De 1235 a 1782 les Pitiüses romangueren dins el bisbat de Tarragona; aquell any es restituí el bisbat d'Eivissa, sufragani de l'arquebisbat de Tarragona: 1783-1787: Manuel Abad y Lasierra, aragonès 1788-1794: Eustaqui de Azara y de Perera, aragonès 1795-1804: Climent Llocer, principatí 1805-1815: Blai Jacobo Beltran, aragonès 1816-1829: Felip González Abarca, asturià 1831-1851: Basili Antoni Carrasco Hernando, castellà El 1851, el bisbat fou suprimit i agregat al de Mallorca, sufragani de l'arquebisbat de València. La demarcació era administdada per: 1852-1855: governadors eclesiàstics nomenats per l'arquebisbe de Tarragona 1855-1927: vicaris capitulars elegits pel capítol d'Eivissa 1928-1949: administradors apostòlics 1928-1935: Salvi Huix i Miralpeix, principatí 1935-1949: Antoni Cardona i Riera, eivissenc El 1949, el bisbat fou restituït, ara sufragani de l'arquebisbat de València: 1949-1960: Antoni Cardona i Riera, fins llavors administrador apostòlic 1960-1976: Francesc Planas i Muntaner, mallorquí 1976-1987 Josep Gea i Escolano, valencià 1988-1992 Manuel Ureña Pastor, valencià 1992-1998 Xavier Salinas Viñals, valencià 1998-2005 Agustí Cortés Soriano, valencià 2005-2020 Vicent Juan i Segura, valencià 2021- Vicent Ribas Prats, eivissenc
Administració El bisbat d'Eivissa està subdividit en quatre arxiprestats: Eivissa, amb les parròquies següents: Catedral d'Eivissa, dedicada a Santa Maria Major o Mare de Déu de les Neus: nomenada catedral al 1782, construïda al Parròquia de Sant Pere, amb seu al convent de Sant Domènec i inicialment a la capella de Sant Pere de la Catedral: la parròquia es creà el 1785, i el temple dels dominicans és del . Parròquia de Sant Elm o de Sant Salvador: erigida al 1785, construïda al Parròquia de Santa Creu: erigida al 1933, construïda al 1948 Parròquia del Roser i Sant Ciríac: erigida al 1971, construïda al 1992 Parròquia de Sant Pau: erigida al 1991, construïda al 1961 Altres esglésies són l'església de l'Hospitalet, de 1708, actualment cedida a la comunitat ortodoxa romanesa d'Eivissa; i l'església de Sant Cristòfol del convent de les Agustines, del ; Portmany i les Salines, amb les parròquies següents: Parròquia de Sant Antoni de Portmany: erigida al 1785, construïda al Parròquia de Santa Agnès de Corona: erigida al 1785, construïda al 1785-1812 Parròquia de la Sagrada Família, a Can Bonet (Portmany): erigida al 2016, construïda al 1983 Parròquia de Sant Rafel de la Creu: erigida al 1785, construïda al 1785-1796 Parròquia de Sant Agustí del Vedrà: erigida al 1785, construïda al 1791-1819 Parròquia de Sant Josep de la Talaia: erigida al 1785, construïda al al 1727-1731 Parròquia del Carme dels Cubells: erigida al 1933, construïda al 1855, destruïda al 1936 i reconstruïda al 1941-1957 Parròquia de Sant Jordi de les Salines: erigida al 1785, construïda al Parròquia de Sant Francesc de Paula de l'Estany: erigida al 1785, construïda al 1771 Altres esglésies són la cova de Santa Agnès, ja documentada al ; la capella de la mateixa santa, del ; i la capella de la Immaculada Concepció de Forada, de 1965. Balansat i Santa Eulàlia, amb les parròquies següents: Parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera: erigida al 1785, construïda al 1785-1797 Parròquia de Sant Llorenç de Balàfia: erigida al 1785, construïda al 1785-1797 Parròquia de Sant Miquel de Balansat: erigida al 1785, construïda al Parròquia de Sant Llorenç de Balàfia: erigida al 1785, construïda al 1785-1797 Parròquia de Sant Joan de Labritja: erigida al 1785, construïda al 1720< Parròquia de Sant Vicent de la Cala: erigida al 1933, construïda al 1827-1838 Parròquia de Sant Carles de Peralta: erigida al 1785, construïda a final del Parròquia de Santa Eulàlia del Riu: erigida al 1785, construïda al , però destruïda el 1545 i reconstruïda a final del Parròquia de Jesús de les Torres: erigida al 1785, construïda al Parròquia de Santa Maria, Mare de l'Església, al Puig d'en Valls: erigida al 1977, construïda al 1967 Altres esglésies són la capella de l'Assumpció de Cala Llonga, de 1972; la capella de Sant Cristòfol del Canar, i la capella de la Mare de Déu de Lourdes, al nucli de Santa Eulàlia. Formentera, amb les parròquies següents: Parròquia de Sant Francesc Xavier: erigida al 1785, construïda al 1726-37 Parròquia del Pilar de la Mola: erigida al 1785, construïda al 1771-1784 Parròquia de Sant Ferran de les Roques: erigida i construïda al 1883-89 Existeix un quart edifici religiós, la capella de la Tanca Vella, del
Estadístiques A finals del 2004, la diòcesi tenia 100.000 batejats sobre una població de 112.730 persones, equivalent al 88,7% del total.
anypoblaciósacerdotsdiàques religiososparroquies 1950 45.000 45.000 100,0 55 53 2 818 4 70 23 1970 39.979 39.979 100,0 53 49 4 754 5 73 23 1980 56.340 57.699 97,6 41 37 4 1.374 5 77 25 1990 65.000 66.300 98,0 32 30 2 2.031 3 69 25 1999 84.000 91.000 92,3 35 32 3 2.400 6 57 26 2000 84.000 91.000 92,3 36 33 3 2.333 6 57 26 2001 84.000 91.000 92,3 36 33 3 2.333 6 57 26 2002 95.000 107.000 88,8 37 34 3 2.567 6 57 26 2003 93.000 108.000 86,1 37 33 4 2.513 7 57 26 2004 100.000 112.730 88,7 36 32 4 2.777 8 56 25
Referències