miniatura|Mapa que mostra les tres principals divisions budistes |426x426pxLes escoles del Budisme són les diverses divisions institucionals i doctrinals del budisme que han existit des de l'antiguitat fins a l'actualitat. La classificació i la naturalesa de diverses facetes doctrinals, filosòfiques o culturals de les escoles del budisme és vaga i s'ha interpretat de moltes maneres diferents. En bona part, a causa del gran nombre, potser milers, de diferents sectes, subsectes, moviments que formen actualment la totalitat de la tradició budista. Les divisions sectàries i conceptuals del pensament budista formen part del marc modern dels estudis budistes, així com la religió comparada a Àsia.
Des del punt de vista de la majoria del món acadèmic occidental el budisme se separa en dos grups en la seva fundació: Theravada, literalment "l'ensenyament dels antics" o "l'Ensenyament antic", i Mahayana, literalment, la "Gran vehicle". La classificació més habitual entre els estudiosos es triple, amb Mahāyāna dividit entre els ensenyaments tradicionals Mahāyāna i els ensenyaments vajrayāna que posen èmfasi en l'esoterisme.
Classificacions miniatura|Percentatge de budistes per país, segons el Pew Research Center. |427x427px En els estudis budistes contemporanis, el budisme modern es divideix sovint en tres grans branques, tradicions o categories:Lee Worth Bailey, Emily Taitz (2005), Introduction to the World's Major Religions: Buddhism, Greenwood Publishing Group, p. 67.Mitchell, Scott A. (2016), Buddhism in America: Global Religion, Local Contexts, Bloomsbury Publishing, p. 87.Gethin, Rupert, The Foundations of Buddhism, Oxford University Press, p. 253–266.William H. Swatos (ed.) (1998) Encyclopedia of Religion and Society, Altamira Press, p. 66.
Theravāda ("Ensenyament dels antics"), també anomenat "budisme sud", dominant principalment a Sri Lanka i el sud-est asiàtic. Aquesta tradició se centra generalment en l'estudi de la seva col·lecció textual principal, el cànon de Pali, així com d'altres formes de la literatura pali. La llengua pali és, per tant, la seva llengua franca i llengua sagrada. A vegades, aquesta tradició es denomina com a part del budisme Nikaya, fent referència a les tradicions budistes conservadores de l'Índia que no acceptaven els sutres Mahāyāna a la seva col·lecció d'escriptures Tripitaka. De vegades també és vista com l'única escola supervivent de les primeres escoles budistes, derivada de la Sthavira Nikāya mitjançant la tradició del Mahavihara de Sri Lanka. Mahayāna de l'est asiàtic ("Gran vehicle"), budisme asiàtic de l'est o "budisme oriental", destacat a l'Àsia Oriental i derivat de les tradicions budistes xineses que van començar a desenvolupar-se durant la dinastia Han. Aquesta tradició se centra en els ensenyaments que es troben en els Mahāyāna sutras (que no es consideren canònics ni autoritaris a Theravāda), conservats al cànon budista xinès, en la llengua xinesa clàssica. Hi ha moltes escoles i tradicions, amb diferents textos i focus, com ara Zen (Chan) i Terra Sagrada (vegeu més avall). Vajrayāna ("Vehicle Vajra "), també conegut com a Mantrayāna, budisme tàntric i budisme esotèric. Aquesta categoria es representa principalment al "budisme del nord", també anomenat " budisme indo-tibetà " (o simplement "budisme tibetà"), però també es solapa amb algunes formes de budisme asiàtic de l'est (vegeu: Shingon). És destacat al Tibet, Bhutan i la regió de l'Himàlaia, així com a Mongòlia i a la república russa de Calmúquia. De vegades es considera que forma part de la categoria més àmplia del budisme Mahāyāna en lloc d'una tradició separada. Els principals textos del budisme indo-tibetà es troben al Kanjur i al Tenjur. A més de l'estudi dels principals textos de Mahāyāna, aquesta branca posa l'accent en l'estudi de materials tàntrics budistes, principalment els relacionats amb els textos tàntrics budistes.
Una altra forma de classificar les diferents formes de budisme és mitjançant les diferents tradicions d'ordenació monàstica. Hi ha tres tradicions principals de la llei monàstica (Vinaya), cadascuna de les quals es corresponen a les categories esmentades anteriorment:
Theravāda Vinaya Dharmaguptaka Vinaya Mūlasarvāstivāda Vinaya
Terminologia La terminologia per a les principals divisions del budisme pot ser confusa, ja que el budisme es divideix de manera diversa entre estudiosos i professionals segons criteris geogràfics, històrics i filosòfics, amb termes diferents sovint utilitzats en diferents contextos. Es poden trobar els termes següents en les descripcions de les principals divisions budistes:
"Budisme conservador" un nom alternatiu per a les primeres escoles budistes. " primeres escoles budistes " les escoles en què es va dividir el budisme durant els seus primers segles; només un d'aquests sobreviu com a escola independent, Theravāda " Budisme d'Àsia Oriental " terme que utilitzen els estudiososB & G, Gethin, R & J, P & K per cobrir les tradicions budistes del Japó, Corea i la major part de la Xina i el sud-est asiàtic "Budisme oriental" un nom alternatiu utilitzat per alguns estudiososPenguin, Harvey per al budisme d'Àsia Oriental; de vegades també s'utilitza per referir-se a totes les formes tradicionals de budisme, diferents de les formes occidentals. " Ekayāna (una yana) Textos mahayana com el Lotus Sutra i el Avatamsaka Sutra pretenien unir tots els diferents ensenyaments en una sola manera. Aquests textos serveixen d'inspiració per utilitzar el terme Ekayāna en el sentit de "un vehicle". Aquest "vehicle únic" es va convertir en un aspecte clau de les doctrines i pràctiques de les sectes budistes Tiantai i Tendai, que posteriorment van influir en les doctrines i pràctiques de Chán i Zen. Al Japó, l'ensenyament d'"un sol vehicle" del Lotus Sutra també va inspirar la formació de la secta Nichiren. "Budisme Esotèric" normalment es considera sinònim de "Vajrayāna".Encyclopedia of Religion, Macmillan, New York, volume 2, p. 440 Alguns estudiosos han aplicat el terme a algunes pràctiques trobades a Theravāda, particularment a Cambodja.Indian Insights, Luzac, London, 1997 "Hīnayāna" literalment significa "vehicle menor". Es considera un terme controvertit quan el Mahāyāna l'aplica per referir-se erròniament a l'escola Theravāda, i com a tal es considera àmpliament condescendent i pejoratiu."Hinayana (literally, 'inferior way') is a polemical term, which self-described Mahāyāna (literally, 'great way') Buddhist literature uses to denigrate its opponents", p. 840, MacMillan Library Reference Encyclopedia of Buddhism, 2004 A més, Hīnayāna es refereix a les escoles que actualment no existeixen, amb un conjunt limitat de punts de vista, pràctiques i resultats, abans del desenvolupament de les tradicions Mahāyāna. Actualment, el terme s'utilitza més sovint com a manera de descriure una etapa del camí del budisme tibetà, però sovint es confon equivocadament amb la tradició contemporània de Theravāda, molt més complexa, diversificada i profunda que la definició literal i limitant atribuïda a Hīnayāna.Ray, Reginald A (2000) Indestructible Truth: The Living Spirituality of Tibetan Buddhism, p. 240 El seu ús en publicacions acadèmiques ara també es considera controvertit."The supposed Mahayana-Hinayana dichotomy is so prevalent in Buddhist literature that it has yet fully to loosen its hold over scholarly representations of the religion", p. 840, MacMillan Library Reference Encyclopedia of Buddhism, 2004
"Lamaisme" un terme antic, encara de vegades usat, sinònim de budisme tibetà; àmpliament considerat despectiu. " Mahāyāna " un moviment sorgit de les primeres escoles budistes, juntament amb els seus posteriors descendents, el budisme asiàtic i tibetà. Les tradicions de Vajrayāna a vegades es mostren per separat. L'ús principal del terme en les tradicions d'Àsia Oriental i Tibetana fa referència als nivells espirituals,'Akira, Hirakawa (translated and edited by Paul Groner) (1993. A History of Indian Buddhism. Delhi: Motilal Banarsidass: p. 253, 263, 268 independentment de l'escola. "Budisme principal" terme utilitzat per alguns estudiosos per a les primeres escoles budistes. "Mantrayāna" normalment es considera sinònim de "Vajrayāna".Harvey, p. 153ff L'escola Tendai al Japó ha estat descrita com influenciada per Mantrayana. " Budisme de Newar " un budisme no monàstic, basat en castes, amb descendència patrilineal i textos sànscrits. " Budisme de Nikāya " o "escoles" un terme alternatiu per a les primeres escoles budistes. "No Mahāyāna" un terme alternatiu per a les primeres escoles budistes. "Budisme del Nord" un terme alternatiu utilitzat per alguns estudiososPenguin, Harvey per al budisme tibetà. A més, de vegades es feia servir un terme més antic per abastar les tradicions asiàtiques i tibetanes. Fins i tot s'ha fet servir només per referir-se al budisme d'Àsia Oriental, sense budisme tibetà. "Mantra Secret" Una representació alternativa de Mantrayāna, una traducció més literal del terme que utilitzen les escoles del budisme tibetà quan es refereixen a ells mateixos.Hopkins, Jeffrey (1985) The Ultimate Deity in Action Tantra and Jung's Warning against Identifying with the Deity Buddhist-Christian Studies, Vol. 5, (1985), p. 159–172 "Budisme sectorial" un nom alternatiu per a les primeres escoles budistes. "Budisme del sud-est asiàtic" un nom alternatiu usat per alguns estudiososR & J, P & K per a Theravāda. "Budisme del Sud" un nom alternatiu utilitzat per alguns estudiosos per a Theravāda. "Śravakayāna" un terme alternatiu de vegades usat per a les primeres escoles budistes. "Tantrayāna" o "budisme tàntric" normalment es considera sinònim de "Vajrayāna". Tot i això, un estudiós descriu les divisions de tantra d'algunes edicions de les escriptures tibetanes com ara els textos Śravakayāna, Mahāyāna i VajrayānaSkilling, Mahasutras, volume II, Parts I & II, 1997, Pali Text Society, Lancaster, p. 78 (vegeu textos budistes). Alguns estudiosos,Indian Insights, loc. cit. particularment François Bizot,Crosby, Kate(2000)Tantric Theravada: A bibliographic essay on the writings of François Bizot and others on the yogvacara Tradition. In Contemporary Buddhism, 1:2, 141–198 han utilitzat el terme " Tantra Theravada " per referir-se a algunes pràctiques que es troben especialment a Cambodja. " Theravāda " el budisme de Sri Lanka, Bangladesh, Birmània, Tailàndia, Laos, Cambodja i algunes parts del Vietnam, Xina, Índia i Malàisia. És l'únic representant supervivent de les històriques primeres escoles budistes. El terme "Theravāda" també s'utilitza de vegades per referir-se a totes les primeres escoles budistes.Encyclopedia of Religion, volume 2, Macmillan, New York, 1987, p. 440ff; Cambridge Dictionary of Philosophy, sv Buddhism " Budisme Tibetà " S'entén generalment que inclou el budisme del Tibet, Mongòlia, Bhutan i algunes parts de la Xina, l'Índia i Rússia, que segueixen la tradició tibetana. " Vajrayāna " un moviment que es va desenvolupar a partir de l'Índia Mahāyāna, junt amb els seus posteriors descendents. Hi ha cert desacord sobre exactament quines tradicions entren en aquesta categoria. El budisme tibetà és reconegut universalment com a aquest grup; molts també inclouen l'escola japonesa de Shingon. Alguns estudiososHarvey també aplicar el terme a la tradició milgyo de Corea, que no és una escola separada. Un erudit diu, "Malgrat els esforços de les generacions de pensadors budistes, és extremadament difícil identificar amb exactitud què és el que diferencia la Vajrayana".Lopez, Buddhism in Practice, Princeton University Press, 1995, p. 6
Cronografia àéÍÍéÇ‹›–—ḌḌḌ
<!-42155 - 300 dC (200 anys) --> <table cellspacing=0 cellpadding=0 style="color:black; border-top:1px solid dimgray; border-bottom:1px solid dimgray; margin-top:10pt; margin-bottom:10pt">
Cronología: desenvolupament i propagació de les tradicions budistes. (ca. 450 aC – ca. 1300 dC)