Manuel Milá de la Roca i Ráfols (Barcelona, 2 de juliol de 1848 - Ibíd., 16 de juny de 1879) va ser un advocat, polític i periodista català, fundador d'El Correo Catalán.

Biografia Era fill de Pau Milà de la Roca i Maynar, escrivà de l'Audiència que havia estat redactor d'El Áncora, i de Manuela Ráfols i Carretero, natural de Puebla (Nova Espanya), d'orígens catalans. Els seus avantpassats per via paterna procedien de Milà, des d'on el 1541 s'havien traslladat a Catalunya per establir-se a la Roca, casa pairal de Lavern (Alt Penedès).

Manuel Milá de la Roca va voler fer carrera a la Marina de guerra, però el seu pare el va convèncer perquè estudiés. El 1869 es va llicenciar en dret administratiu per la Universitat de Barcelona i en dret canònic per la Universitat Central.

Durant el Sexenni Revolucionari, es va incorporar a les files carlistes i va ser col·laborador de La Convicción, diari fundat a Barcelona en 1870 per Luis María de Llauder, fins a la seva suspensió a l'abril de 1872, després de l'inici de la tercera guerra carlista. Juntament amb altres carlistes, Milá de la Roca i Llauder es van exiliar a França, romanent tots dos als Banys i Palaldà (Vallespir). Al maig de 1873, Milá de la Roca va rebre l'ordre d'incorporar-se a la caserna general de l'exèrcit carlista, en qualitat d'assessor, i arribaria a convertir-se en el secretari personal i home de confiança de Don Carlos. En el seu diari personal de l'1 de desembre de 1874 Milá de la Roca va escriure: Estoy cansadísimo por haber perdido la noche... Ayer fui llamado con urgencia para despachar con el Rey, quien me retuvo en Palacio hasta las 6 de la madrugada. Comí con S.M., que tenía muchos convidados, entre ellos varias señoras, me distinguió mucho, haciéndome sentar a la mesa en el sitio de preferencia. He conferenciado con el Rey por espacio de nueve horas, durante las cuales me ha revelado todos sus secretos y me ha hecho su amigo y confidente. Si yo fuera ambicioso obtendría de S.M. todo lo que quisiera, pues me ha dado pruebas de muchísimo cariño; pero como no lo soy, no pido ni pediré nada. Hay secretos de estado que hoy no conoce nadie más que el Rey y yo; y me ha encargado trabajos tan delicados que prueban la inmensa confianza que ha depositado en mí, y la ventajosa idea que de mí tiene formada. Ruego a Dios que me dé fuerzas para salir airoso de la difícil situación en que he hallo colocado.

miniatura|166x166px|escut familiar Durant la campanya, Milá de la Roca va ser distingit amb la medalla d'Alpens, la medalla de plata de Carles VII i la de Comendador de la Real i Distingit ORDE DE CARLES III. Al juny de 1875 era un dels diputats de les recentment instaurades Corts carlistes.

Acabada la guerra, es va exiliar breument a França, romanent una setmana malalt a Tolosa de Llenguadoc. Recobrada la seva salut, va tornar a Barcelona, on va fundar juntament amb el sacerdot Félix Sardá i Salvany el diari El Correo Catalán, que va aparèixer per primera vegada el 16 de desembre de 1876. A principis de 1878, es va veure novament afectada la seva salut, per la qual cosa va decidir traspassar el diari a Llauder. Milá de la Roca moriria poc després, al juny de 1879. Estava casat amb Assumpció de Delàs. La seva filla, Maria de la Assumpció, era mare de Pilar Carrasco i Mila de la Roca, Baronesa d'Albi i l'àvia de José Lluís Carrasco Nadal, marqués consort de Santa Maria.

Referències

Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Polítics carlins barcelonins Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1848