miniatura|Noies lesbianes manifestant-se a Roma a favor de les famílies gais, en el dia de l'Orgull de 2010, L'Església catòlica considera el comportament sexual humà dins de l'àmbit del matrimoni i destinat de manera natural a la procreació. El sexe anal i homogenital són considerats pecaminosos ja que els actes sexuals, per naturalesa, són, des d'aquesta perspectiva, unitius i procreatius. Cal assenyalar, no obstant això, que l'Església critica els actes homosexuals, no la condició d'homosexualitat mateixa (motiu pel qual, si bé l'acte homosexual és pecat, el fet de ser homosexual no ho és). L'Església també entén que la complementarietat dels sexes és part del pla de Déu.
De la mateixa manera que qualsevol acte sexual realitzat fora del matrimoni catòlic, els actes sexuals entre persones del mateix sexe són incompatibles amb aquestes creences, ja que no estan destinats a la procreació (són desordenats, en terminologia catòlica)
Aquestes doctrines no es troben limitades a la homosexualitat, sinó que també són la premissa general per les prohibicions catòliques contra, per exemple, la fornicació i totes les altres formes de sexe que no persegueixin la procreació dins el matrimoni, tals com la contracepció, l'adulteri, la pornografia i la masturbació. El matrimoni és considerat com un sagrament i només pot ser celebrat entre un home i una dona, de manera que queda prohibit qualsevol tipus de benedicció a parelles del mateix sexe.
Posició oficial L'Església ha declarat que els "desitjos" o "atraccions" homosexuals no són necessàriament pecaminosos en si mateixos. Són "trastorns" en el sentit de que són temptacions per a fer una cosa pecaminosa (és a dir, sexe homosexual), però les temptacions, si van unides a l'autocontrol, no són considerades pecaminoses en si mateixes. D'aquesta manera, mentre que l'Església s'oposa a les temptatives de legitimar els actes homosexuals, també proclama oficialment respecte i amor per aquells que senten atracció cap a persones del mateix sexe.Per aquest motiu, l'Església Catòlica, s'oposa oficialment a la persecució i la violència contra ells:
Para aquelles persones que tenen atracció per persones del mateix sexe, l'Església Catòlica ofereix el següent consell:
L'Església crida a la castedat universal per a totes les persones, d'acord amb el seu estat en la vida. No obstant això, els catòlics heterosexuals tenen l'opció d'expressar la seva castedat a través de l'amor en el matrimoni i els homosexuals poden tenir relacions interpersonals uns amb els altres, amb tal que siguin célibes. En documents més recents, el Magisteri de l'Església ha tornat a ocupar-se del tema de forma més concreta i actual.
Així, l'any 2003, la congregació per a la doctrina de la fe va publicar, amb el consentiment del papa Joan Pau II, un document titulat Consideracions sobre els projectes de reconeixement legal de les unions entre persones homosexuals. En la introducció aclareix que es tracta d'un document que reprèn el ja afirmat en el magisteri sobre l'homosexualitat per −a partir d'això− donar orientacions als polítics catòlics sobre el tema. Després de recordar els ensenyaments de l'Església sobre el matrimoni, afirma que no es pot establir una analogia entre el designi diví sobre el matrimoni i les unions homosexuals que anirien contra la llei natural. Així mateix recorda la condemna que des de la Sagrada Escriptura existeix sobre els actes homosexuals.
Segons el document, tot i que de vegades l'Estat pugui assumir una actitud de tolerància en relació amb aquestes unions, convé que busqui contenir el fenomen dins de “els límits que no posin en perill el teixit de la moralitat pública”.n. 5 de las Consideraciones. Convida als polítics catòlics a oposar-se, de manera clara i incisiva, a qualsevol intent de reconèixer legalment les unions homosexuals.
A aquestes indicacions pràctiques segueixen altres de caràcter més teòric sobre la funció de la llei civil i la seva relació amb la llei moral, la impossibilitat d'adopció de nens per part d'aquestes parelles i les conseqüències d'una possible redefinició de la noció de matrimoni. Atès que les parelles homosexuals sempre poden acudir al dret comú perquè els seus drets i reivindicacions en situacions jurídiques de mutu interès siguin tutelats, el document afirma que no es pot invocar aquest motiu per normar tals unions a l'estil del matrimoni.
Finalment ofereix als polítics catòlics les pautes d'acció: ha d'expressar clara i públicament el seu desacord i votar en contra de qualsevol proposta de llei en favor de la legalització d'unions homosexuals. Si la llei estigués ja en vigor, s'ha d'oposar a ella amb tots els mitjans legals a la seva disposició i, si això no fos possible, la Congregació per a la doctrina de la fe recorda una frase de l'Evangelium Vitae: pot, lícitament, oferir el seu suport a propostes encaminades a limitar els danys d'aquesta llei i disminuir així els efectes negatius en l'àmbit de la cultura i de la moralitat pública, amb la condició que sigui «clara i notòria a tots» la seva «personal absoluta oposició» a lleis semblants i s'hagi evitat el perill d'escàndol (número 10).
La congregació per a l'educació catòlica −juntament amb la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments− afirma que es prohibeix que siguin admeses a les sagrades ordres les persones que practiquin l'homosexualitat, presentin tendències homosexuals profundament arrelades o sostinguin l'així anomenada cultura gai.Instrucción acerca de los criterios de discernimiento vocacional en relación con las personas con tendencias homosexuales en vista de su admisión al seminario y a las órdenes sagradas, publicada en el año 2005. Afirma el document que tals persones no estan en condicions de relacionar-se correctament amb els altres a la manera de Crist. Si es tracta, en canvi, de tendències homosexuals que són expressió d'una dificultat transitòria, els candidats podrien ser admesos als ministeris sempre que portin almenys tres anys de superació d'aquesta prova. Ara bé, encara que la responsabilitat de cridar als candidats és del bisbe i del rector del seminari, és competència del director espiritual i al confessor, desaconsellar el seguir endavant o rebre les sagrades ordres a aquelles persones que presentin disturbis sexuals incompatibles amb el sacerdoci. miniatura|Manifestants catòlics anti-gai durant la Marxa de la Igualtat a Rzeszów de 2018
Aplicació de la posició oficial En 2008 l'observador permanent de la Santa Seu a les Nacions Unides, Celestino Migliore, comentà que l'Església Catòlica s'oposava a una proposta de França a l'ONU, en nom de la Unió Europea, per a la legalitzar l'homosexualitat a tots els països En paraules de Migliore,
Una posició similar fou presa per l'Església a l'Índia en 2009, unint-se a les declaracions de representants de les religions hindú i musulmana, després de la decisió del Tribunal Suprem de declarar nula la secció 377 del codi penal indi, que condemnava el "sexe contra natura", una resta de la legislació colonial britànica. La Llei, que no havia estat utilitzada amb freqüència, era una espasa de Damocles per als homosexuals. El portaveu de la conferència episcopal de la India, Joseph Babu es posicionà en contra de la decisió del Tribunal Suprem. Quan se li preguntà pels drets individuals dels homosexuals respongué:
El cardenal Varkey Vithayathil, arquebisbe major de l'església siria malabar i president de la conferència episcopal catòlica de la India, en un comunicat afirmà que:
En 2016 la Conferencia Episcopal de Malawi emeté una carta pastoral en la qual considerava que "la homosexualitat és un dels principals problemes del país" i sol·licitava al govern que acabés amb la moratòria de l'ús de les lleis que criminalitzen l'homosexualitat, moratòria insegura que el govern introduí en 2012 per pressions internacionals i mentre la Cort Constitucional de Malawi delibera sobre el cas de tres homes acomplint penes d'entre 10 i 14 anys per practicar l'homosexualitat:
Debat a l'Església Igual que ha ocorregut amb la majoria de les denominacions cristianes, els ensenyaments oficials pel que fa a l'homosexualitat han estat qüestionats per catòlics laics, teòlegs prominents i clergues ordenats de l'alta jerarquia. Sovint, els individus que estant ordenats, han promogut formes de dissidència o discordança amb la posició oficial de l'església, han estat retirats de les seves posicions d'influència. De forma general, existeix un cert debat dins de l'Església catòlica pel que fa a la importància de la posició actual sobre l'homosexualitat, en el qual alguns busquen la seva reforma, mentre que d'altres defensen la seva preservació.
Dissidència amb la posició oficial Hi ha hagut diversos casos d'individus que han qüestionat o promogut visions diferents de la compatibilitat de la fe catòlica amb una identitat o estil de vida homosexual. Exemples importants de teòlegs que han estat crítics amb els ensenyaments de l'Església respecte a l'homosexualitat de l'ex capellà catòlic Charles Curran, que fou retirat després de la Universitat Catòlica d'Amèrica (Universitat Catòlica dels Estats Units). Curran declarà que era inapropiat analitzar la moralitat de les accions des d'una perspectiva física, afirmat que
miniatura|esquerra|Jornada a favor de la igualtat de matrimoni davant de la Cort Suprema dels Estats Units, l'any 2015 Curran també va comentar que la Congregació per a la Doctrina de la Fe va intentar silenciar, de manera sistemàtica, els autors crítics dels ensenyaments sobre l'homosexualitat. El sacerdot catòlic James Alison argumenta que la comprensió proposada pel Cardenal Ratzinger en l'obra "Sobre la cura pastoral de les persones homosexuals" és "incompatible amb l'Evangeli" i sintetitza que "no pot ser un ensenyament de l'Església". Alison diu que:
A més d'això, en A Question of Truth, el sacerdot dominic Gareth Moore critica a l'Església per estar obcecada per assumptes sexuals i el seu suposat «significat» moral, argumentant que podrien significar el que volem que signifiqui. Moore conclou que: «no hi ha bons arguments, ni en les Escriptures ni en la llei natural, contra el que s'ha donat a cridar relacions homosexuals. Els arguments presentats per mostrar que tals relacions són immorals són dolents.».Versión original: "... there are no good arguments, from either Scripture or natural law, against what have come to be known as homosexual relationships. The arguments put forward to show that such relationships are immoral are bad."A Question of Truth, (Moore, 2003)
També hi ha hagut acadèmics que han realitzat publicacions desafiant la manera com l'homosexualitat és tractada pel catolicisme. El més notable és possiblement John Boswell, que va escriure el llibre Christianity, Social Tolerance and Homosexuality (Cristianisme, Tolerància Social i Homosexualitat), en el qual se situa contra els ensenyaments contemporanis de l'Església pel que fa a l'homosexualitat.Christianity, Social Tolerance and Homosexuality, (Boswell, 1976) En el llibre següent, Same Sex Unions in Pre Modern Europe (Unions Homosexuals en l'Europa Pre-moderna) Boswell explica que el propi Jesús va ser a una cerimònia d'unió entre persones del mateix sexe.Same Sex Unions in Pre Modern Europe, (Boswell, 1994)
De la mateixa com hi ha hagut discordança acadèmica a l'Església, també hi ha hagut discordances pràctiques i ministerials en el clergat i la jerarquia eclesiàstica. Un exemple notable de catòlics ordenats que van causar controvèrsia per les seves accions i ministeri respecte als homosexuals, han estat fra Robert Nugent i Jeannine Grammick, creadors del New Ways Ministry, i castigats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a causa d'una al·legada ànsia per dissentir de la posició oficial de l'Església i per enganyar persones homosexuals.