va ser un compositor britànic. Va compondre tant obres instrumentals com vocals per a solistes, grups de cambra, grans cors i orquestres. Va ser molt estimat pels seus col·legues músics i va assolir el cim de la seva fama a mitjans del . Les seves peces més conegudes són les seves onze simfonies. Tot i estar actiu en una època en què moltes persones escrivien música dodecafònica, va decidir no escriure en aquest estil; en canvi, va idear un estil propi i distintiu. Les seves obres posteriors no van ser tan populars entre el públic assistent a concerts com ho havien estat les anteriors, tot i que mai no va perdre el respecte dels seus col·legues. Per tant, la seva producció en conjunt és menys celebrada avui del que s'hauria esperat donada la seva popularitat inicial. Era germà de l'enginyer Arthur Rubbra.
Vida primerenca Va néixer Charles Edmund Rubbra a 21 Arnold Road, Semilong, Northampton. Els seus pares el van encoratjar en la música, tot i que no eren músics professionals. La seva mare tenia una bona veu i cantava al cor de l'església, mentre que el seu pare tocava una mica el piano d'oïda. La naturalesa artística i sensible de Rubbra es va fer evident des de ben petit. Recordava haver-se despertat un matí d'hivern, quan tenia uns tres o quatre anys, i adonar-se que hi havia alguna cosa diferent en la llum de la seva habitació; hi havia llum on normalment hi havia ombra, i viceversa. Quan el seu pare va entrar a l'habitació, Edmund li va preguntar per què passava això. El seu pare li va explicar que havia nevat durant la nit, i que la llum del sol es reflectia a la neu i entrava a l'habitació des de baix, en lloc de des de dalt, invertint així els patrons de llum i ombra. Quan Rubbra era molt gran, es va adonar que aquest "topsy-turveydom", com ell l'anomenava, l'havia fet utilitzar sovint peces breus de melodia que sonarien bé, tant en la seva forma original com quan s'invertiran (de manera que quan en la melodia original puja una certa quantitat, la invertida baixa el mateix). A continuació, va posar aquestes dues melodies juntes, però lleugerament desplaçades l'una de l'altra, de manera que l'oient escolta la melodia pujant, per exemple, després un eco on baixa.Grover, Aldershot, 1993, p. 2–3
Un altre record de la infància que Rubbra identificava com a influència posterior en la seva música va tenir lloc quan tenia nou o deu anys. Estava passejant amb el seu pare un calorós diumenge d'estiu. Mentre descansaven al costat d'un portell, contemplant Northampton, va sentir unes campanes llunyanes, "la música de les quals semblava suspesa en l'aire quiet", segons les seves pròpies paraules. Es va perdre en la màgia del moment, perdent tota consciència del paisatge al seu voltant i sentint únicament uns "sons que descendien lentament, aïllats de tot el que hi havia al seu voltant". Ell atribueix les "escales descendents que constantment actuen com a punts focals en [les seves] textures" a aquesta experiència.Grover, Aldershot, 1993, p. 3–4
Rubbra va prendre classes de piano amb una dona local de bona reputació que tenia un piano amb tecles d'ivori descolorides. Aquest instrument contrastava fortament amb el piano amb el qual Rubbra practicava, un piano vertical de demostració nou que la seva família havia rebut en préstec del seu oncle per matrimoni. Aquest oncle tenia una botiga de pianos i música, i els possibles compradors anaven a casa de Rubbra, on els demostraria la qualitat del piano tocant-los la Sonata en do de Mozart. Si s'aconseguia la venda, es donava comissió a la família Rubbra i un nou piano de demostració ocupava el lloc del venut.Grover, Aldershot, 1993, p. 4
El 1912, Rubbra i la seva família es van traslladar a una mica més d'un quilèmetre de distància a 1 Balfour Road, Kingsthorpe, Northampton, i es van traslladar de nou quatre anys més tard perquè el seu pare pogués iniciar el seu propi negoci venent i reparant rellotges. En aquesta casa, a sobre de la botiga, Edmund tenia el dormitori del darrere per a la seva feina, però les escales no eren prou amples per permetre pujar el piano, de manera que es va haver de treure el marc de la finestra de la seva habitació per treure el piano fora.Grover, Aldershot, 1993, p. 5
Educació i carrera Rubbra va començar a compondre quan encara era a l'escola. Un dels seus mestres, el senyor Grant, li va demanar de compondre un himne escolar. Hauria estat molt familiaritzat amb les melodies d'himnes, ja que assistia a una església congregacional i tocava el piano per a l'escola dominical. També va treballar com a noi d'encàrrec mentre encara estava a l'escola, donant part dels seus guanys als seus pares.Grover, Aldershot, 1993, p. 5
A l'edat de 14 anys, Rubbra va deixar l'escola i va començar a treballar a l'oficina de Crockett and Jones, un dels molts fabricants de botes i sabates de Northampton. Edmund estava encantat de poder reunir una sèrie de segells de paquets i cartes enviats a aquesta fàbrica, ja que col·leccionar segells era un dels seus passatemps. Més tard, un oncle seu, propietari d'una altra fàbrica de botes i sabates, el va convidar a treballar amb ell. La idea era que Edmund comencés des de la base de l'empresa amb la perspectiva d'esdevenir-ne el propietari quan el seu oncle, que no tenia fills, morís. Edmund, influenciat per la manca d'entusiasme de la seva mare per la idea, va declinar. En canvi, va agafar una feina com a dependent de correspondència en una estació de ferrocarril. En el seu darrer any a l'escola havia après taquigrafia, que era una qualificació ideal per a aquest càrrec. També va continuar estudiant harmonia, contrapunt, piano i orgue, treballant en aquestes coses diàriament, abans i després de la seva feina de secretari.Grover, Aldershot, 1993, p. 5
Les primeres incursions de Rubbra en la composició de música de cambra van incloure una sonata per a violí i piano per a ell i el seu amic, Bertram Ablethorpe, i una peça per a un quartet de corda local. Solia reunir-se amb el jove compositor William Alwyn, que també era de Northampton, per comparar notes.Grover, Aldershot, 1993, p. 6
Rubbra va quedar profundament impactat per un sermó que va escoltar d'un missioner cristià xinès, Kuanglin Pao. Aquesta experiència el va inspirar a compondre Chinese Impressions, un conjunt de peces per a piano que va dedicar al predicador. Això va marcar l'inici d'un interès de per vida per les cultures orientals.Grover, Aldershot, 1993, p. 6
Amb 17 anys, Rubbra va decidir organitzar un concert dedicat íntegrament a la música de Cyril Scott, amb un cantant, violinista, violoncel·lista i ell mateix al piano, al Carnegie Hall de Northampton Library. Aquesta decisió va resultar ser molt important i canviaria la seva vida. El ministre de l'església de Rubbra va assistir al concert i, en secret, va enviar una còpia del programa a Cyril Scott. Com a resultat, Scott va acceptar Rubbra com a alumne. Gràcies al seu treball al ferrocarril, Rubbra podia obtenir descomptes en el transport ferroviari, i així podia arribar a casa de Scott en tren pagant només una quarta part de la tarifa habitual. Després d'un any més o menys, Rubbra va guanyar una beca a la Universitat de Reading. Gustav Holst es va convertir allà en un dels seus professors. Tant Scott com Holst tenien un interès per la filosofia i la religió orientals, la qual cosa va inspirar Rubbra a interessar-se més en el tema.Grover, Aldershot, 1993, p. 7–8
Holst també eraprofessor del Royal College of Music i va aconsellar a Rubbra que sol·licités una beca oberta allà. Es va seguir el seu consell i es va assegurar el lloc. Abans de l'últim any de Rubbra a la universitat, va ser convidat inesperadament a tocar el piano per a l'Arts League of Service Travelling Theatre en una gira de sis setmanes per Yorkshire, ja que el seu pianista habitual estava malalt. Va acceptar aquesta oferta malgrat que això significava perdre’s l'últim trimestre. La gira li va proporcionar una experiència inestimable en tocar i compondre música per al teatre, cosa de la qual mai es va penedir i que li va ser molt útil per al seu treball dramàtic posterior. A mitjans de la dècada de 1920, Rubbra guanyava diners tocant el piano per a ballarins del Ballet Diàguilev. Al voltant d'aquesta època es va fer molt amic de Gerald Finzi.Grover, Aldershot, 1993, p. 9–12
El 1941, Rubbra va ser cridat al servei militar. Després de 18 mesos, li van assignar un lloc d'oficina, novament gràcies al seu coneixement de la taquigrafia i la mecanografia. Mentre hi treballava, dirigia una petita orquestra amb l'ajuda d'un contrabaixista de la BBC. El War Office li va demanar que formés un trio de piano per tocar música de cambra clàssica a les tropes. Rubbra va estar content de complir, i el trio, amb William Pleeth el violoncel·lista, el violinista Joshua Glazier i ell mateix al piano, van trigar sis mesos a adquirir un repertori de música de cambra. Es va formar "The Army Classical Music Group", que després es va ampliar a set persones. En una ocasió, un agent d'entreteniment entusiasmat va pensar que hi hauria un públic millor anunciant-se amb grans cartells com a "Ed Rub & his seven piece Band". Van viatjar per Anglaterra i Escòcia i després a Alemanya, amb el seu propi piano de cua que, amb les cames retirades per al transport, els va convertir en un seient a la part posterior del camió de transport.Grover, Aldershot, 1993, p. 16–19
Després de la guerra, el 4 d'agost de 1947 (festa de Sant Domènec), Rubbra es va convertir en catòlic romà, escrivint una missa especial en celebració. També en aquesta època, la Universitat d'Oxford estava formant una facultat de música. Van convidar Rubbra a ser-hi professor. Després de pensar molt, va acceptar el càrrec. De 1947 a 1968, Rubbra va ser professor a la Facultat de Música i membre del Worcester College d'Oxford. El trio de l'exèrcit es va mantenir reunint, tocant als clubs i emetent durant uns quants anys, però finalment Rubbra va estar massa ocupat per continuar-hi.Grover, Aldershot, 1993, p. 20
És una mesura de l'alta estima que es tenia Rubbra als anys quaranta, que la seva Sinfonia Concertante i la seva cançó Morning Watch es toquessin al costat d'obres com The Dream of Gerontius d'Elgar, Missa Brevis de Kodály i Job de Vaughan Williams, al Festival de Tres Corals de 1948.
Quan Vaughan Williams va saber que la Universitat de Durham anava a conferir un D.Mus honorari a Rubbra el 1949, li va escriure una carta molt breu: "Estic encantat d'escoltar l'honor que la Universitat de Durham s'està conferint a si mateixa".Grover, Aldershot, 1993, p. 2
Rubbra va rebre una sol·licitud de la BBC per escriure una peça per a la coronació de la reina Isabel II. El resultat va ser Ode to the Queen, per a veu i orquestra, amb textos isabelins.Grover, Aldershot, 1993, p. 21 En relació amb la mateixa ocasió, va ser convidat per Benjamin Britten per contribuir a un treball col·laboratiu, un conjunt de Variacions sobre un tema isabelí. Inicialment va acceptar, però després es va retirar; aleshores, Britten va demanar a Arthur Oldham i Humphrey Searle que ocupessin el seu lloc.Britten-Pears Foundation
Quan Rubbra es va jubilar d'Oxford, el 1968, no va deixar de treballar; només va començar a ensenyar a la Guildhall School of Music and Drama on els seus estudiants incloïen Michael Garrett i Christopher Gunning. Tampoc va deixar de compondre. De fet, va mantenir aquesta activitat fins al final de la seva vida: va començar una 12a Simfonia el març de 1985, menys d'un any abans de la seva mort, però només es va completar una pàgina de la partitura curta manuscrita (que portava l'opus número 164). Va morir a Gerrards Cross el 14 de febrer de 1986.