Cels (en ) fou un cognom romà emprat per diverses famílies, i originàriament atribuït a persones altes, ja que que celsus significa 'alt'.
En època republicana només consten personatges de la gens Pàpia amb aquest cognom, cap dels quals de gaire importància i solament conegut per monedes i inscripcions. En canvi, cap al final de la República i, sobretot, en època imperial, hi ha força més personatges: Gai Papi Cels, pare de Miló Juli Cels, tribú militar, condemnat a mort per Tiberi Albinovà Cels, secretari de Neró Publi Mari Cels, cònsol l'any 62 Aulus Corneli Cels, autor d'una obra enciclopèdica de la qual solament es conserva el llibre corresponent a la medicina Apuleu Cels, metge sicilià, mestre d'Escriboni Llarg Luci Publili Cels, cònsol l'any 113 Publi Juvenci Cels, jurista romà d'importància menor Publi Juvenci Cels, jurista romà, fill de l'anterior Publi Juvenci Cels, cònsol l'any 164, net de l'anterior Cels, filòsof platònic, autor d'una obra de crítica contra el cristianisme, rebatuda per Orígenes Tit Corneli Cels, suposat usurpador del tron imperial al Arrunci Cels, gramàtic romà del , autor d'uns comentaris sobre Terenci Cels, fill de Paulí de Nola
Posteriorment, a partir d'alguns noms de màrtirs cristians com Cels de Milà i Cels d'Antioquia, es popularitzà com a nom cristià, i donà origen al nom de Cels.
Referències
Categoria:Cognoms romans Categoria:Famílies de les gens