Una imatge d'Épinal és una estampa impresa sobre temes populars, colors vius i brillants. Per crear les imatges, es valien d'artesans gravadors sobre fusta, gravadors de metall, talladors de pedra, il·luminadors, dibuixants i caricaturistes. Antigament les venien els venedors ambulants, les imatges d'Épinal deuen el seu nom a Jean-Charles Pellerin, que va ser el primer impressor a editar en sèrie aquest tipus d'imatge, i que va viure a la ciutat del mateix nom.
miniatura|Cartell indicant la direcció de la Imatgeria de Épinal. Història de les imatges d'Épinal Si la impremta popular, en full volant, va néixer a París gràcies als diversos processos tècnics que són la xilografia, aleshores al el gravat sobre coure i finalment la litografia, a Épinal la litografia s'imposa cap el 1850. Al final des del , hi ha diversos centres importants d'iconografia essencialment religiosos (Orleans, Rennes, Chartres). Amb la Revolució Francesa, les imatges tradicionals perden l'interès i es fa un moviment cap a l'Est de França..
Un empresari Spinalien, Jean-Charles Pellerin, originalment fabricant de cartes per jugar, es va imposar a partir del 1809 i va donar a les seves imatges un impuls que li permetia resistir en el temps, imposar-se a la competència i donar el nom d'imatge d'Épinal a la imatge popular. Una font important aquest impuls és la construcció del mite napoleònic en què participa la seva imatgeria, publicant sèries d'imatges a la glòria del Primer Imperi, des dels seus soldats fins al seu líder.
Endevinalles d'Épinal Entre la producció d'Imatgeria d'Épinal, es poden trobar, publicades des del 1896, les "endevinalles".Martine Sadion, « Devinettes », C'est une image d'Épinal, 190-191. L'objectiu del joc és buscar un objecte amagat. Molt sovint heu de posar la imatge cap per avall per veure-la amb més facilitat. La imatge s'acompanya d'un text explicatiu sobre la naturalesa de l'objecte o el personatge a descobrir. Aquestes endevinalles es van publicar en forma de petites imatges que es van distribuir als nens savis com a bons punts. Moltes marques i comerciants van utilitzar aquests taulers d'imatges per fer publicitat. Un dibuix animat per a la televisió titulat "Les Devinettes d'Épinal", amb les imatges de Jean-Charles Pellerin, es va emetre el 1982 a Antenne 2Dans l'émission Récré A2, durant soixante épisodes.
L'expressió «imatge d'Épinal» L'expressió «imatge d'Épinal» ha pres al llarg del temps un sentit figurat, que designa una visió emfàtica, tradicional i ingènua, que no mostra que el bon costat de les coses. Sinònim: Clixé.
Galeria d'imatges
Fabricació
Referències
Bibliografia René Perrout, Trésor des images d'Épinal, Jean-Pierre Gyss, 1985 . Dominique Lerch, Imagerie populaire en Alsace et dans l'Est de la France, Nancy, P.U.N., 1992. Mireille-Bénédicte Bouvet, « Imagerie d'Épinal : de l'industrie imagerie au symbole », Annales de l'Est n° spécial, Épinal. Du château à la préfecture 2000, 221-244. C'est une image d'Épinal, Catalogue du musée de l'Image, n°18 (exposition du 18 mai 2013 au 16 mars 2014) .
Enllaços externs
Imatges marítimes de Épinal La il·lustració popular : exposició « Els contes de fades » de la Biblioteca nacional de França Agència Eureka Vegeu també Història del Gravat en Relleu i Tècniques del Gravat en Relleu pel gravador francès Dominique Lecomte per a un enfocament més subjectiu i més global de les tècniques utilitzades per la Imatgeria.
Categoria:Gravat Categoria:Épinal Categoria:Estereotips Categoria:Estils de còmic