Cronograma (inscripció)

miniatura|SeCUnDa DIe JUnII ConseCraVIt DoUtreLoUX. Cronograma sobre l'entrada de l'Església de la Mare de Déu de l'Anunciació de Spalbeek (Bèlgica) que expressa l'any 1890. Un cronograma és una frase o inscripció en què unes lletres específiques, interpretades com a numerals, mostren una data determinada quan es reordenen o es sumen els seus valors. La paraula «cronograma», que significa «escrivint el temps», deriva de les paraules gregues «chronos» (χρόνος, temps) i «grama» (γράμμα, lletra).

Es poden fer cronogrames quan les lletres corresponen a nombres en un sistema de numeració de tipus literal, com ara la numeració romana, grega, àrab, hebrea, etc...

Sistema de numeració Valor de les lletres Numeració romana I = 1, V = 5, X = 10, L = 50, C = 100, D = 500, M = 1000 Numeració grega α´ = 1, β´ = 2, γ´ = 3, δ´ = 4,... Numeració abjad (àrab) د = 4, ج = 3, ب = 2, ا =1 ,... Numeració hebrea ד = 4, ג = 3, ב = 2, א = 1, ... Els cronogrames van experimentar el seu apogeu durant la primera meitat del , sent molt populars sobretot a Alemanya i als Països Baixos austríacs. L'aplicació d'aquest tipus de xifrat s'estén per tot Europa i continua fins als nostres dies.

Ús dels cronogrames Un cronograma consta de dues capes de text, on s'amaga un valor numèric al text base. Els cronogrames es fan principalment en el moment de l'esdeveniment, però també es poden crear retrospectivament com a registre o record (cultura del record).

Els cronogrames s'apliquen principalment a monuments arquitectònics i artístics, edificis religiosos i seculars, columnes commemoratives, epitafis, làpides, campanes d'esglésies, òrgans, rellotges de sol, monedes, medalles, manuscrits, llibres,.. Unes investigacions han proporcionat la única evidència del món per a l'ús d'un cronograma en un segell dels cavallers imperials alemanys de l'any 1779.

Com a poesia, els cronogrames representen una forma d'entreteniment literari. També es poden fer cròniques i textos amb cronogrames.

Tipus de cronogrames miniatura|Chronodistichon que indica l'any 1831. Església de l'Esperit Sant, Požega (Croàcia) El cronograma pur, cada paraula conté un valor numèric. El cronograma impur conté paraules sense un valor numèric («paraules brutes» o «paraules cegues»). El cronograma natural mostra tots els nombres en l'ordre numèric correcte (per exemple, AMORE MATVRITAS = MMVI = 2006). El pseudocronograma és un text tradicional, majoritàriament religiós, del qual es llegeix un cronograma. Els cronogrames escrits en un vers hexàmetre s'anomenen chronostichon. Els cronogrames escrits en un vers compost per un hexàmetre i un pentàmetre s'anomenen chronodistichon.

Cronogrames amb números romans

El valor de les lletres dels cronogrames amb números romans és: LletraValor LletraValor LletraValor LletraValorI1X10C100M1000V5L50D500 La lletra J es pot comptar com J = I = 1 ; la U com U = V = 5 ; la Y com Y = I + I = 2 ; la W com W = V + V = 10.

Es creu que ja existien cronogrames a l'època de l'Imperi Romà, però encara no s'ha confirmat. A mitjan es van idear els primers cronogrames confirmats amb números romans, però es coneixen cronogrames retrospectius que expressen dates anteriors. Els cronogrames van ser particularment populars durant el Renaixement, quan sovint es van utilitzar cronogrames sobre làpides i pedres fundacionals per marcar la data de la celebració de l'esdeveniment. També van ser populars durant el Barroc. El 1711, Joseph Addison va comparar els cronogrames amb els anagrames i els acròstics.

Normalment, els textos dels cronogrames que contenen números romans s'escriuen en llatí, però es poden escriure en qualsevol llengua. Les lletres amb valor numèric se solen destacar (lletres majúscules, lletres més gruixudes o de diferent mida, lletres de diferent color (vermelles o daurades)). Una característica especial són els criptocronogrames, en què les lletres amb valor numèric no destaquen i es mantenen «amagades».

Alguns exemples de cronogrames amb números romans són:

150pxCronograma al rellotge de sol del'abadia de Schöntal (Alemanya).Magna aeDe haC ereCta,Meas horas De CoreCta,MethoDo neC no perfeCta,More proDeCente speCta,MoDo et posthaC proteCta.M+D+C+C1000+500+100+100 = 1700150pxCronograma sobre l'entrada principalde Sint-Maartenshofje (Hofje de Sant Martí),Maastricht (Països Baixos), sota un relleude Sant Martí de Tours i el captaire.MartInI pUra LIberaLItate ConDItUrM+I+I+U+L+I+L+I+C+D+I+U1000+1+1+5+50+1+50+1+100+500+1+5 = 1715150px Cronograma a l'estàtua a prop de l'esglésiade Dolany (República Txeca).In honoreMInsIgnIs athLetaeDIVI fLorIanIIn eXstrVCtaI+M+I+I+I+L+D+I+V+I+L+I+I+I+X+V+C1+1000+1+1+1+50+500+1+5+1+50+1+1+1+10+5+100 = 1729150pxCronograma a la part sud de la Columna de la SantíssimaTrinitat d'Olomouc, Olomouc (República Txeca).GLorIa Deo patrI,Deo fILIo,Deo paraCetLo.L+I+D+I+D+I+L+I+D+C+L50+1+500+1+500+1+50+1+500+100+50 = 1754150pxCronograma a l'església de Rupelmonde (Bèlgica).GLorIose VICIt DraConeML+I+V+I+C+I+D+C+M 50+1+5+1+100+1+500+c+1000 = 1758150pxCronograma al monument commemoratiu de laMasacre de Madéfalva (7 de gener de 1764) (Romania).SICVLICIDIVM(del llatí, massacre dels sículs)I+C+V+L+I+C+I+D+I+V+M1+100+5+50+1+100+1+500+1+5+1000 = 1764150pxCronograma situat a sobre de l'entrada del'Hospital de les Cinc Ferides, Hildesheim (Alemanya).CVra bonIfaCII prIMo,qVo praefVIt anno abbas speCtatos CoLLoCat hos CeLaresC+V+I+C+I+I+I+M+V+V+I+C+C+L+L+C+C+L100+5+1+100+1+1+1+1000+5+5+1+100+100+50+50+100+100+50 = 1770150pxCronograma al peu d'una creu, Uničov (República Txeca).TVrpIs aMor VeXatChrIstI DILeCtIosanat ---aD CrVCeM pLan-gens eXVo tVrpenefas V+I+M+V+X+C+I+I+D+I+L+C+I5+1+1000+5+10+100+1+1+500+1+50+100+1 = 1775

D+C+V+C+M+L+X+V+V500+100+5+100+1000+50+10+5+5 = 1775150pxCronograma a l'església catòlica romana Sants Simó iJudes a Ootmarsum, Dinkelland (Països Baixos).TrIbUs et seX seCU-LIs DetrIta tUrrIs etfrontIs teCtafIDes et pIetasDonIs gLorIoserenoUarUntI+V+X+C+V+L+I+D+I+V+I+I+C+I+D+I+D+I+L+I+V+V1+5+10+100+5+50+1+500+1+5+1+1+100+1+500+1+500+1+50+1+5+5 = 1844150pxCronograma al Monument Prins Bernhard Maastricht,Maastrich (Països Baixos).HVnC bernharD prInCeps LIbertatIsCeLebranDae CaVsase CIVIbVs nostrIs traIeCtensIbVsConIVnCtVsV+C+D+I+C+L+I+I+C+L+D+C+V+C+I+V+I+V+I+I+C+I+V+C+I+V+C+V5+100+500+1+100+50+1+1+100+50+500+100+5+100+1+5+1+5+1+1+100+1+5+100+1+5+100+5 = 1944

My Day Closed Is In Immortality és un cronograma pur (totes les paraules tenen un valor numéric) i natural (els nombres estan en ordre numèric correcte) que commemora la mort de la reina Elisabeth I d'Anglaterra. Les majúscules (MDCIII) corresponen al número 1603 (1000+500+100+1+1+1), l'any de la mort d'Elizabeth I. ChrIstVs DuX ergo trIVMphVs es un cronograma impur (conté una paraula sense valor numèric) que apareix en una moneda de 1627 dedicada a Gustau Adolf de Suècia (1524-1632). Les majúscules ordenades corresponen a l'any MDCXVVVII (1627). Tot i que els cronogrames són relativament escassos a les monedes, moltes inscripcions en medalles incorporen cronogrames. En una obra titulada Hugo Grotius his Sophompaneas, publicada el 1652, la data s'indica amb el nom de l'autor: FranCIs GoLDsMIth (100+1+50+500+1000+1 = 1652). Un exemple de cronograma breu i concís és sens dubte la paraula llatina LILICIDIVM (50+1+50+1+100+1+500+1+5+1000 = 1709), que significa «massacre dels Lis» (és a dir, dels francesos), fet que va succeir durant batalla de Malplaquet (11 de setembre de 1709), on les forces aliades volien vèncer el «Lys» (el rei de França). Una inscripció escrita el 3 de setembre de 1666 al registre dels batejos de Charnoy resumeix en dues paraules el naixement d'una nova ciutat, CaroLoregIUM FUnDatUr («Es funda Charleroi») (100+50+1+5+1000+5+500 = 1666). Es poden trobar molts exemples de cronogrames a Alemanya i als països que havien format part del Sacre Imperi Romanogermànic, com Àustria, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca. Aquests sovint commemoren la construcció o reforma de cases en forma d'oracions o cites de la Bíblia. Per exemple, SVRGE O IEHOVA ATQVE DISPERGE INIMICOS TVOS («Apareix, oh Senyor!, i destrueix els teus enemics», una versió lleugerament alterada de Sl. 68,2) dona el 1625 (5+1+5+5+500+1+1+1+1000+1+5) com a any de la construcció.

Com antigament eren els clergues qui eren els autors, els cronogrames sovint s'escrivien en llatí. A més, molts d'aquests jocs de paraules pertanyen en gran part al domini religiós, però n'hi ha d'altres com aquest, venjatiu, aparegut en un pòrtic construït el 1918 a Celles amb motiu de l'Armistici de Compiègne, i a on es van cremar dos maniquins de soldats alemanys: HonnIs CoChons grIs, CeLLes VoUs MaUDIt (En honor dels porcs grisos, d'aquells qui us maleeixen) (1+100+100+1+100+50+50+5+5+1000+5+500+1 = 1918), o Mon DIeU, qUe Le graIn est Cher! (Déu meu, que el gra és car!) (1000+500+1+5+5+50+1+100 = 1662), una inscripció feta pel rector de la parròquia de Bourseigne, que així va manifestar, en un registre, el malestar dels seus feligresos el 1662. Un doble cronograma, en llatí i anglès, de l'any 1642, diu: TV DeVs IaM propItIVs sIs regI regnoqVe hVIC VnIVerso - OVV noVV sheVV faVoVr to the kIng anD thIs VVhoLe LanD. La frase anglesa demostra que l'origen de la lletra W com a doble V (VV) o doble U (UU) era històricament conegut.

Cronogrames amb números grecs

El valor de les lletres dels cronogrames amb números grecs (numeració moderna) és: LletraValor LletraValor LletraValor LletraValor11010010002202002000330Τʹ300300044040040005505005000; 6Ξʹ606006000770700700088080080009909009000

A l'antiga Grècia Com que les lletres de l'alfabet grec també es poden interpretar com a nombres en el sistema de numeració grec, els cronogrames eren força habituals i s'han observat en les tragèdies d'Eurípides. En particular, reordenant les lletres del tercer i quart vers iàmbic de cadascuna de les obres d'Eurípides es poden crear nous versos que indiquen la cronologia de l'obra, principalment en referència a l'organització dels antics Jocs Olímpics. Per exemple: πρῶτον μὲν ἡνίκ᾽ ἐμμανὴς Ἥρας ὕπο La primera vegada que vas embogir per Era vas marxar, Νύμφας ὀρείας ἐκλιπὼν ᾤχου τροφούςEl Ciclop, d'Eurípides abandonant les teves dides, les nimfes del bosc. es reescriu com Ὀλυμπιάς τ`ἦν κἀνενήκοντ' • ἀμφί μ'ῶ Era un Joc Olímpic i noranta. Tu, qui em comentaràs, φράσων, χρόνου σὺ πέρι μ'ἐροῦ ποιήσεως pregunta'm sobre la data de la composició. que dona el 91è Jocs Olímpics de l'antiguitat (416 aC).

Época moderna També es van crear cronogrames amb lletres greges majúscules i majúscules durant l'edat mitjana i el renaixement a Europa occidental, però de forma menys habitual que els cronogrames llatins, com en el següent exemple τΗν ΔοΞαν ΚεΦαΛΗ ΠαΙΔΕυτῶν ΔΗν ΔΙατΗΡΗΙ. Πᾶν τΕ ἀΕΙ ΧΛοάΗΙ τῶΙΔΕ ΔΙΔοντI ΔΙΙ Que el cap del Doctorat conservi aquests honors verdosos; així Déu vulgui, que floreixi durant tots els temps!

on s'obté l'any 1700 sumant els valors numèrics, Η+Δ+Ξ+Κ+Φ+Λ+Η+Π+Ι+Δ+Ε+Δ+Η+Δ+Ι+Η+Ρ+Η+Ι+Π+Ε+Ε+Ι+Χ+Λ+Η+Ι+Ι+Δ+Ε+Δ+Ι+Δ+I+Δ+Ι+Ι (8+4+60+20+500+30+8+80+10+4+5+4+8+4+10+8+100+8+10+80+5+5+10+600+30+8+10+10+4+5+4+10+4+10+4+10+10 = 1700):

També es van utilitzar de cronogrames expressats en grec al sud-est d'Europa durant el període otomà, principalment com a epigrames en fonts i petits monuments.

Cronogrames amb números hebreus

Hi ha diversos mètodes utilitzats per calcular el valor numèric de lletres, paraules o frases senceres en hebreu / arameu. El valor de les lletres dels cronogrames amb números hebreus (en Mispar Gadol)Mispar Gadol compta les formes finals (sofit) de les lletres hebrees com a continuació de la seqüència numèrica per a l'alfabet, assignant les formes finals els valors de 500 a 900. és: LletraValor LletraValor LletraValor א1י10ק100ב2כ20ר200ג3ל30ש300ד4מ40ת400ה5נ50ך500ו6ס60ם600ז7ע70ן700ח8פ80ף800ט9צ90ץ900