La Taula dels Marchand (en bretó An Daol Varchant; en francés Table des Marchand) és un gran dolmen del jaciment megalític de Locmariaquer (Le Groh), al departament francés de Morbihan. El nom prové del patronímic d'una família vinculat a aquest lloc.
Propietat de l'estat, el dolmen ha estat classificat com a monument històric des de 1889.L' entrada «Dolmen dit Table-des-Marchands» de la Base Mérimée el descriu, en l'epígraf historique, així:
Història esquerra|miniatura|Dolmen dels Marchand. De la Collection Hamonic, Monuments Megalithiques de Bretagne esquerra|miniatura|El dolmen al 1909 La construcció del dolmen i del cairn data de començaments del IV mil·lenni ae. És una tomba de corredor completada per una cambra funerària, el conjunt originàriament formava un cairn. D'orientació nord-sud, el monument té una longitud d'aproximadament 12 m, el corredor una longitud de 7 m amb una alçada a l'entrada d'1,4 m; la cambra poligonal té una alçada de 2,5 m.
Les primeres excavacions daten de 1811, però els objectes que llavors s'hi descobriren es van perdre. En aquest moment, el monument semblava una llosa plana descansant sobre tres pilars. Fou restaurat al 1883 i una altra vegada estudiat i consolidat per Zacharie Le Rouzic al 1937. Després d'una recerca el 1985 i una restauració el 1991, el conjunt ha pres la forma d'un cairn.
Descripció esquerra|miniatura|Vista llunyana del monument Segurament utilitzat durant diversos segles, el monument es compon de dues lloses gravades. L'entrada n'és al costat sud-est.
La llosa de la capçalera que forma el fons de la cambra funerària estava en origen a l'aire lliure i constituïa un monument autònom; l'estela dels bàculs en gres està decorada en ambdues cares, la de dins de la cambra mostra a una dea mare amb abundant cabellera i en forma humana esquematitzada en escut.L'escut és la darrera esquematització d'una figura antropomòrfica, la de la «gran dea», amant de la vida i de la mort, que sorgeix des del Neolític antic d'Orient Mitjà. Aquest escut té quatre files de bàculs orientats a l'esquerra simètricament.Aquest gravat, freqüent en monuments megalítics, té una interpretació simbòlica variada. Cf. La cara externa no és visible. El conjunt del megàlit es construí després, a partir i al voltant d'aquesta primera estela que dona al riu d'Auray. Els bàculs són un símbol de poder, probablement donen una advertència als qui s'acosten a la península.
La segona llosa de cobertura forma el sostre de la cambra; fa 7 m de llarg, 4 m d'ample, 0,8 m d'espessor i pesa aproximadament 65 tones. Aquesta llosa és decorada amb un destral (amb la fulla polida, el taló agut i el tall prou ample), un bàcul, i a la part inferior té el cos davanter d'un bòvid, caracteritzat per un musell ample, el tos curt, el llom dret i la gropa angular. És una part d'un bloc tabular trencat, una part del qual la transportaren per mar per al cairn de Gavrinis, distant uns 5 km (s'hi troben sobre la llosa de cobertura les banyes i l'espina dorsal del bòvid), i una altra més, al túmul d'Er Grah, situat a pocs metres de la taula dels Marchand; els motius decoratius se'n complementen perfectament.
Vegeu també Dolmen. Locmariaquer. Alineaments de Carnac.
Notes
Referències L'article de la Wikipedia en francés recull la següent bibliografia:
Col·lectiu, Toute l'histoire de Bretagne, Skol Vreizh, Morlaix, 1997, Jean L'Helgouac'h, Locmariaquer, éditions Jean-Paul Gisserot, Plouedern, 1994,
Categoria:Ar Mor-Bihan Categoria:Monuments històrics de Bretanya Categoria:Megalitisme Categoria:Neolític