La Societat Coral de Bilbao (en basc, Bilboko Koral Elkartea i en castellà Sociedad Coral de Bilbao) és una associació i entitat cultural sense ànim de lucre declarada d'Interès General pel Govern Basc, dedicada a fomentar l'activitat musical. Va ser fundada el 1886 amb el nom de Orfeón Bilbaíno. Consta de tres cors i un conservatori.

Història Cap a l'any 1880 el violinista bilbaí Cleto Alaña va formar un petit Orfeó que intervenia en misses i serenates. El 1886 es organitzar Durango un concurs d'orfeons i Alaña Hie volgué concórrer amb el seu Orfeó, ara bé, ampliat i amb director solvent i d'autoritat, de manera que va trucar a Cleto Zabala, que acabava de perfeccionar estudis a Itàlia. A l'Orfeó sumà el conjunt dels cantaires de les capelles parroquials i els que amenitzaven les vetllades de les Societats El Sitio i Euskalerria i, finalment, assistiren a la competició. Així es va fundar l'Orfeó Bilbaí, el 22 de juny de 1886. Zabala va iniciar els assajos preparant amb minuciositat El regreso de los guerreros, de Gounod, el Aria di Chiesa, de Stradella, Bebamos, bebamos, de Rossini, i Astarloa, zortzico de Zabala. Un mes després de la creació de l'Orfeó Bilbaí, el dia 25 de juliol del mateix 1886, va tenir lloc el concurs. L'Orfeó hi va obtenir el primer premi i igual guardó un mes més tard al concurs Internacional de Sant Sebastià; a aquest es presentà ja amb el nom de Societat Coral de Bilbao.

Va aconseguir nous triomfs a Madrid i a Barcelona. Va patir un contratemps de caràcter econòmic a París, el que va fer dimitir a Cleto Zabala. Aureliano de la Valle el va succeir el 1889 i v donar a la Societat diversos premis en diversos certàmens. Per poder interpretar les grans obres simfonicocorals es va convertir en cor mixt i va ser la primera agrupació que va executar el Rèquiem de Brahms, La Damnation de Faust, de Berlioz, etc. Jesús Guridi Bidaola va reemplaçar Aureliano de la Valle que va ampliar el repertori, sobretot amb composicions folklòriques, moltes de la seva ima, basada en els cants populars bascos. Quan s'ha trasllada a Madrid, es va encarregar de la direcció Jesús Arámbarri y Gárate, tenint per sotsdirector José María Olaizola; sota la direcció d'Arambarri va intervenir en el concert de l'Orquestra Nacional, a Madrid, el 19 d'abril de 1947, en la interpretació del Rèquiem, de Mozart. L'endemà, dirigit per José María Olaizola, va tenir un gran èxit en una audició vocal al Monumental Cinema; s'hi va retre homenatge al seu director honorari, el mestre Jesús Guridi, pel seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; la tercera part la va dedicar exclusivament a la interpretació d'obres del compositor homenatjat, a més de composicions de Goicoechea, Escudero i Otaño.

Altres actuacions madrilenyes de la Coral van ser el 16 de desembre de 1949 i el 4 i 6 de novembre de 1960. Hi va col·laborar amb la Nacional; en la de 1949, regida per Argenta, va interpretar la Novena Simfoniae de Beethoven, i en les de 1960, conduïts per Frühbeck de Burgos, va cantar Carmina Burana de Carl Orff. Al programa va constar: «Maestros de coros, Carmelo Llorente». Quan Olaizola se'n va anar, el van succeir Modesto Arana —guardonat amb la Medalla de Belles Arts per la seva exemplar dedicació a la coral— i Frühbeck de Burgos, durant dos anys. Quan el 1962 Frühbeck va prendre la direcció de l'Orquestra Nacional d'Espanya, va ser seguit per Juan Cordero Castaños. Aquest va prestar especial atenció a la renovació dels programes dels tradicionals concerts sacres. Ha dirigit, en primera audició, Christus i la Dante-Sinfonie, de Franz Liszt, l'oratori Israel in Egypt, de Haendel, i va reprendre els Rèquiem de Mozart, Verdi i Brahms.

la Coral ha actuat amb la pràctica totalitat de les orquestres espanyoles, així com amb la Nacional de Puerto Rico, les Simfòniques de Moscou i de Sant Petersburg, les Nacionals de Tolosa, Lió i Bordeus. La Royal Philharmonic Orchestra, les simfòniques de Budapest, Berlín, Aquisgran i Dresden, la de Cambra de París o la Metropolitana de Tòquio. Ha estat dirigida per les batutes de Ros Marbà, Odón Alonso Ordás, Miguel Ángel Gómez Martínez, García Asensio, Theo Alcántara, José Ramón Encinar, Víctor Pablo Pérez, Juanjo Mena, Arturo Tamayo, Mstislav Rostropóvitx, Michel Plasson, George Prete, Aldo Ceccato, Gianandrea Noseda, John Nelson, Jerzy Semkow i Yutaka Sado entre d'altres. La seva projecció internacional va propiciar l'arribada a Bilbao d'un projecte cultural creat a Nantes amb el títol la Folle Journée, que abans va arribar a Lisboa, i des de fa dos anys també se celebra a Tòquio.

Des del 2005, la Societat té tres cors amb cadascú el propi calendari de concerts. Així, la Coral pròpiament dita o cor mixt, té prop de 150 cantaires. El Cor Euskeria, formació juvenil que serveix de pas intermedi abans d'accedir al cor mixt, reuneix una trentena de nois i noies. Canten obres del Barroc i del Renaixement. El Cor del Conservatori, amb setanta nens, manté el planter de futurs cantaires amb excel·lents coneixements musicals, ja que tots estudien a més algun instrument. A més, el Conservatori de Grau Mitjà de la Societat Coral de Bilbao té tres formacions orquestrals i una banda de música, on els alumnes del conservatori completen la formació musical.

Directors El primer director fou el mestre Cleto Zabala. Entre els directors més destacats que el van succeir hi ha Aureliano Valle (1889-1912), organista de la basílica de Santiago, i Jesús Guridi Bidaola (1912-1923). Els succeríen Jesús Arámbarri y Gárate, José María Olaizola, Rafael Frühbeck de Burgos, Cordero Castaños, substituït pel mestre Orue, el 1969 per Urbano Ruiz Laorden, professor de l'Orquestra Simfònica de Bilbao. Li succeeix el 1978 Joseba Sáez Ortuondo; a aquest, el 1981, Pascual Barturen que ocupa el lloc fins a 1983, any en què li passà a Julen Ezkurra. El 1984 accedeix al càrrec de director artístic Gorka Sierra, qui porta a la Societat aires de modernitat. En l'actualitat els directors de la Societat Coral són Urko Sangroniz, Jose Luis Ormazabal i Enrique Azurza, que es fa càrrec de la dirección artística de la Sociedad Coral de Bilbao l'abril del 2016.

Presidents Des de la creació el 1886, els presidents de l'entitat han estat els següents:

Reconeixements Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts (1986) Medalla del Centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Bilbao (1986) Medalla d'Or de la Federació de Cors de Bizkaia (1986) Medalla del 50 Aniversari de la Fundación d'UNICEF (1996) Nomenament de Soci Colectiu per la Reial Societat Bascongada d'Amics del País (1997) Premi Andrés de Mañaricua y Nuere concedit per la Diputació Foral de Biscaia (1998) Premi de la Fundació Sabino Arana, en la categoria Societat (2001) Medalla UNICEF (2003) Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (2005) Omenaldia Ibilaldia-Homenatje de la festa de las Ikastoles de Biscaia por la continua tasca de difusió del folklore i l'euskera (2005) Medalla d'Or de la Villa de Bilbao (2007) “Embajadores del Txakoli de Bizkaia”, nomenats pel Consell de Denominació d'Origen de Bizkaiko Txakolina (2007) Dama Bilbaina, atorgat per la Societat Bilbaina (2013)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Societat Coral de Bilbao

Categoria:Corals Categoria:Grups de música bascos Categoria:Organitzacions de Bilbao Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts