José Manuel Cervino (Arona, Santa Cruz de Tenerife; 29 d'octubre de 1940) es un actor canari.

Biografia Amb la seva família es trasllada a San Cristóbal de La Laguna on cursa el Batxillerat a l'Instituto de Canarias, on fa els seus primers passos en la interpretació. Al costat d'altres companys funda la companyia teatral "El Tinglado" amb la que realitza un extens recorregut teatral. Va començar la carrera de Dret a la Universitat de La Laguna, estudis que va abandonar per a dedicar-se definitivament a la interpretació, integrant en diverses companyies de teatre independent a Tenerife, i on va dirigir obres de Samuel Beckett (Tot esperant Godot) i de John Osborne (Mirant enrere amb ira).

Posteriorment es trasllada a la Península, s'instal·la a Madrid i inicia una intensa activitat teatral, debutant al Teatro Español i al Lope de Vega, i actuant en obres com Tiempo de espadas, de Jaime Salom, la qual cosa el va ajudar a debutar en el cinema l'any 1970 amb un petit paper en la pel·lícula Pierna creciente, falda menguante, de Javier Aguirre Fernández i que protagonitzà Laura Valenzuela. Més tard, i sempre en papers secundaris, formaria part de diverses pel·lícules relacionades amb el cinema del destape com Los novios de mi mujer, Emilia... parada y fonda i Operación Ogro, entre d'altres.

Actor conegut dins i fora de la professió com a home d'esquerres i amb fama de bondadós,«Entrevista a José Manuel Cervino» ha interpretat diversos papers del tipus dolent de dretes, sempre amb el director Eloy de la Iglesia, amb qui va arribar a aparèixer en cinc pel·lícules, destacant El sacerdote, Navajeros, La mujer del ministro i El pico, en general, pel·lícules que estenen els temes de la marginació, la delinqüència juvenil, les drogues i que es van convertir en autèntics èxits de taquilla.

Després d'alguns anys vinculat a De la Iglesia, la seva consagració definitiva va arribar en els anys 1980 quan Cervino va intervenir en diverses pel·lícules que es convertirien en fites del cinema espanyol com El crimen de Cuenca (1980), de Pilar Miró, la pel·lícula de José Luis Garci, El crack (1981), amb la que Alfredo Landa es va desfer del landisme o el seu paper protagonista de la mà de Manolo Matji a La guerra de los locos (1987), don va interpretar a pirao que porta la idea de la guerra i de l'extermini fins a les últimes conseqüències. Va ser llavors quan va consolidar la seva carrera al cinema i va ser nominat als II Premis Goya per aquest últim paper, perdent davant Landa pel seu paper a El bosque animado.

En 1988 torna a les Illes Canàries, per a participar en el rodatge de Guarapo, dirigida pels germans Ríos, interpretant el paper de "Don Virgilio".

Durant les dues següents dècades participa en personatges secundaris en diferents films, destacant Hermana, pero ¿qué has hecho? (1995), de Pedro Masó, Mararía (1998), d'Antonio Betancor, Los abajo firmantes (2003), de Joaquín Oristrell, Frío sol de invierno (2004), de Pablo Malo, La caja (2006), de Juan Carlos Falcón o l'última pel·lícula de Mario Camus, El prado de las estrellas, amb Álvaro de Luna, estrenada en 2007.

Aquell mateix any Emilio Martínez Lázaro li ofereix un paper en la pel·lícula Las 13 rosas, basada en la novel·la de Jesús Ferrero i que narra la història de tretze joves militants espanyoles de les Joventuts Socialistes Unificades, que són detingudes i afusellades. A l'any següent va ser guardonat amb el Goya al «Millor actor de repartiment» i el premi de la Unión de Actores pel seu paper de Jacinto, un guàrdia civil que, sense proposar-s'ho, lliura la seva filla a qui seran els seus botxins. El seu silenci i un «t'estimo» escrit en una nota, que no es va atrevir a pronunciar, van marcar un dels moments més emotius de la cinta. A televisió ha treballat amb directors com Miguel Narros, Josefina Molina o Pedro Masó. Des de petites participacions s Curro Jiménez, Estudio 1 o La huella del crimen, fins a la popularitat que li arriba a partir de 1989 de la mà de Masó amb Brigada Central,amb guions de l'escriptor de novel·les negres Juan Madrid i on va treballar amb Imanol Arias. També destaquen col·laboracions en sèries com Aquí no hay quien viva i Cuéntame cómo pasó. La seva última participació va ser en 2008 amb la sèrie Cazadores de hombres, que malgrat els seus discrets resultats d'audiència, la sèrie va collir molt bones crítiques i Antena 3 va decidir mantenir-la en emissió fins a finalitzar la primera, i única temporada rodada.«Agonía sin eutanasia para los "Cazadores de hombres"»

Al marge del seu va treballar com a actor, Cervino també ha participat en diferents festivals relacionats amb la poesia, i com a jurat en alguns cinematogràfics.

En 2004 va presentar un espectacle en el Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria en homenatge al poeta Pedro Lezcano Montalvo, mort dos anys abans, titulat Poeta en la isla, durant tres dies a ple teatre i en el que va participar al costat dels actors espanyols Carlos Hipólito i Santiago Ramos.

En 2009 va formar part com a jurat en la 12a edició del Festival de Màlaga, al costat d'Álex de la Iglesia, Juan Madrid i Emma Suárez, entre d'altres. En 2011 va ser també jurat del Festival de Cinema d'Islantilla.

Aquest mateix any va participar, juntament amb Miguel Ríos, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Juan Diego, entre d'altres, en un homenatge a Federico García Lorca llegint poemes seus en el Festival Internacional de Poesia de Granada 2011.

Premis Durant la seva carrera Cervino ha estat guardonat amb diversos premis com:

Any Premi Edició Categoria Pel·lícula Resultat 1987 Premis Goya II Premis Goya Millor actor La guerra de los locosCandidat 2001 Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran CanàriaHomenatge del II Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària, durant la presentació del llibre José Manuel Cervino: el oficio de actor, de Jorge Gorostiza. II edición Premi Lady Harimaguada d'HonorGuanyador 2007 Premis «Goya» XXII Premis Goya Millor actor secundari Las 13 rosasGuanyador Premis de la Unión de ActoresXVII edició Millor actor secundari de cinemaGuanyador

A Arafo (Tenerife) es trobava (va tancar en 2009) l' Escuela municipal de Artes Escénicas y Audiovisuales "José Manuel Cervino",«Escuela municipal de Artes Escénicas y Audiovisuales "José Manuel Cervino"» en honor de l'actor.

En 2011 l'ajuntament d'Arona (Illes Canàries) el nomena Fill Predilecte del municipi, pel «reconeixement i l'esforç en el panorama del cinema espanyol d'aquest actor que neix en el casc d'Arona, i que en totes les seves intervencions públiques al llarg de la seva carrera ha presumit del seu origen aroner».«El ayuntamiento de Arona nombra Hijo Predilecto del municipio al actor José Manuel Cervino Almeida, ganador de un Goya »

Filmografia Llargmetratges Any Pel·lícula Director2011 La chispa de la vida Álex de la Iglesia2010 Una luz en la isla (veu en off) Miguel G. Morales Balada triste de trompeta Álex de la Iglesia2009 Dos billetes Javier Serrano2007 Las 13 rosas Emilio Martínez Lázaro El prado de las estrellas Mario Camus Lola Miguel Hermoso2006 La caja Juan Carlos Falcón2004 Frío sol de invierno Pablo Malo Escuela de seducción Javier Balaguer Tánger Juan Madrid ¡Hay motivo! Joaquín Oristrell2003 Los abajo firmantes Joaquín OristrellVariaciones 1/113Javier Aguirre2002 Zero/infinito (veu)2001 Dama de Porto Pim José Antonio Salgot1999 Sobreviviré Alfonso AlbaceteDavid Menkes1998 Mararía Antonio BetancorAtómica David MenkesAlfonso Albacete1996 Más que amor, frenesí Miguel BardemAlfonso AlbaceteDavid MenkesMenos que ceroErnesto Tellería1995 Hotel y domicilio Ernesto del RíoHermana, pero ¿qué has hecho? Pedro Masó1987 El Lute: camina o revientaVicente ArandaLa monja alférezJavier AguirreLa guerra de los locos Manolo Matjí Guarapo Santiago RíosTeodoro Ríos1986 Adiós pequeña Imanol Uribe1984 Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde1983 El pico Eloy de la Iglesia El crack II José Luis Garci Círculo de pasiones Claude d'Anna Percusión Josetxo San Mateo1982 Colegas Eloy de la Iglesia1981 La fuga de Segovia Imanol Uribe La mujer del ministro Eloy de la Iglesia El crack José Luis Garci Gay Club Tito Fernández Maravillas Manuel Gutiérrez Aragón1980 Gary Cooper, que estás en los cielos Pilar Miró Navajeros Eloy de la Iglesia El crimen de Cuenca Pilar Miró Viva la clase media José María González Sinde1979 Operación Ogro Gillo Pontecorvo Siete días de enero Juan Antonio Bardem La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona Ramón Férnandez1978 El diputado Eloy de la Iglesia El sacerdote1977 Camada negra Manuel Gutiérrez Aragón1976 Colorín, colorado José Luis García Sánchez Emilia... parada y fonda Angelino Fons1972 Los novios de mi mujer Tito Fernández1970 Pierna creciente, falda menguante Javier Aguirre

Curtmetratges Any Curtmetratges Director2005 El plan Eduardo Martinón2003 Que sea lo que Dios quiera Jordi Llopis1994 Party line José Luis Cubillo1985 No se lo digas a nadie José Luis Velasco1970 El corazón de un bandido (veu) Chumy Chúmez

Televisió Any Sèrie/Minisèrie Director2008 Cazadores de hombres Norberto López Amado Cuéntame cómo pasó Azucena Rodríguez2004 Aquí no hay quien viva Laura Caballero2001 El comisario Alfonso Arandia1998 Entre naranjos Josefina Molina1997 Don Juan José Luis Berlanga1994 Compuesta y sin novio Pedro Masó1993 Brigada Central 2: la guerra blanca1991 Historias del otro lado José Luis Garci La huella del crimen: El crimen del expreso de Andalucía Imanol Uribe1990 El obispo leproso José María Gutiérrez González La mujer y el pelele Mario Camus1989 Brigada Central Pedro Masó1987 Lorca, muerte de un poeta Juan Antonio Bardem1985 La huella del crimen: Jarabo1980 Les chevaux du soleil François Villiers1979 Estudio 1: La fierecilla domada Francisco Abad1978 Novela: Bel-Ami1977 Novela: Las palmeras de cartón 1976-1977 Curro Jiménez Mario Camus/Antonio Drove

Referències

Enllaços externs Notícies sobre José Manuel Cervino a El País Un idiota es quien no aguanta un éxito, reportaje en El País (16/02/2008) Reportaje en El País, por Rosana Torres (28/07/1986)

Categoria:Actors canaris Categoria:Persones de Tenerife Categoria:Actors espanyols del segle XXI Categoria:Actors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1940