, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física polonesa-francesa, pionera de l'estudi de les radiacions.Robert Reid. Marie Curie, p. 184. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que han prestat amb les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts pel professor Henri Becquerel» —l'altra meitat va ser per a Henri Becquerel «en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb el descobriment de la radioactivitat espontània». L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química «en reconeixement dels seus serveis al progrés de la química mitjançant el descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i els compostos d'aquest element extraordinari». Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
Es va nacionalitzar francesa i va ser una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer element químic que va descobrir, el 1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen.K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". Przemysł chemiczny K tal Mark (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.
Família i primers anys miniatura|esquerra|Władysław Skłodowski amb les seves filles (d'esquerra a dreta) Maria, Bronisława i Helena miniatura|Casa on va néixer Maria Skłodowska, a Ulica Freta, al barri de la ciutat nova de Varsòvia Maria Skłodowska va néixer el dia 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, la capital de Polònia. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu avi, i de Bronislawa Marianna Boguska, que va ser mestra, pianista i cantant. Era la menor de cinc germans: Zofia (1862), Józef (1863), Bronislawa, coneguda com a Bronia (1865), Helena, coneguda com a Hela (1866) i ella, Maria (1867). El seu avi, Józef Skłodowski, havia estat un respectat professor a Lublin on, entre d'altres, havia estat mestre del futur periodista i novel·listaBolesław Prus.Robert Reid, Marie Curie, p. 12. El seu pare, Ladislau Sklodowski, impartia matemàtiques i física, les disciplines que ella triaria, i va ser successivament director de dos gymnasiums (instituts de secundària) per a nens de Varsòvia. La seva mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de noies de Varsòvia; patia tuberculosi i va morir quan Maria Skłodowska tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, la seva germana gran, havia mort de tifus. El seu pare era ateu, i la seva mare una devota catòlica;Eve Curie. Marie Curie. segons Robert William Reid, la mort de la seva mare i germana fou la causa que Maria Skłodowska abandonés el catolicisme i fos agnòstica."De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que Thomas Henry Huxley acabava d'inventar una paraula: agnosticisme"
Quan tenia deu anys, Maria Skłodowska va començar a anar a l'escola on la seva mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos, destacava la passió per la lectura, especialment en història natural i física. Maria mostrà la seva afició per la lectura als quatre anys, edat a la qual ja llegia perfectament.
Posteriorment, va assistir a un gymnasium en què es va graduar el 12 de juny de 1883. Va passar l'any següent al camp amb parents del seu pare, i després, juntament amb el seu pare, visqué a Varsòvia, on van rebre algunes classes particulars. A la secundària, va ser sempre la primera alumna de la classe, i es va destacar per inculcar en les seves companyes l'entusiasme pel treball. Entre les llengües que dominava, hi havia el rus, el polonès, l'alemany i el francès.
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per Rússia que, després de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seva llengua i els seus costums. Juntament amb la seva germana Helena, Maria assistia a classes clandestines ofertes en un pensionat en les quals s'ensenyava cultura polonesa.Wojciech A. Wierzewski, "Mazowiecki korzenie Marii" ("Maria's Mazowsze Roots"), p. 16.
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus béns i fortunes per implicacions polítiques en aixecaments patriòtics polonesos. Aquest fet condemnà Maria, les seves germanes grans i el seu germà, a una difícil lluita per continuar endavant en la vida.Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Maria's Mazowsze Roots") Gwiazda Polarna (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de juny de 2008, p. 16–17.
El pacte amb Bronisława Maria Skłodowska va arribar a un acord amb la seva germana Bronisława, que consistia en el fet que la Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronia a París, a canvi d'un ajut semblant però a la inversa, dos anys després.Marie Curie. Autobiography. Per aquest motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc, amb la família d'un advocat a Cracòvia; després, durant dos anys a Ciechanów, amb una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentre treballava per a la família d'aquest, ella es va enamorar del seu fill, Kazimierz Zorawski (un futur eminent matemàtic polonès), i aquest li correspongué. Els seus pares, però, van rebutjar la idea que el seu fill es casés amb una parenta pobra, i Kazimierz fou incapaç d'oposar-s'hi i la Maria va perdre la feina d'institutriu.Susan Quinn. Marie Curie: A Life. Va trobar una altra feina amb la família Fuchs, a Sopot, a la costa de la mar Bàltica, on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament la seva germana.
miniatura|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, a l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucli antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'aquest edifici on Maria feu el seu primer treball científic, el 1890-1891 A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà amb Kazimierz Dluski, va convidar Maria Skłodowska a unir-se a ells a París, però ella s'hi va negar perquè no podia pagar la matrícula de la universitat i, a més, continuava esperant poder casar-se amb en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, amb qui va romandre fins a la tardor de 1891, tutoritzant i estudiant a la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seva formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de la Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa), dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus Dmitri Mendeléiev, a Sant Petersburg.Un altre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de Robert Bunsen. Vegeu Robert Reid. Marie Curie, p. 23–24.
L'octubre de 1891, davant la insistència de la seva germana i després de rebre una carta de Zorawski en la qual li notificava que trencava definitivament la relació amb ella, va decidir marxar a França. La ruptura de Maria Skłodowska amb Zorawski va ser tràgica per a tots dos. En Zorawski aviat va obtenir un doctorat i desenvolupà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, i es convertí primer en professor i, posteriorment, en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Ella, a París, va trobar temporalment refugi a casa de la seva germana i el seu cunyat abans de llogar unes golfes velles.Robert Reid, Marie Curie, p. 32. Allà va continuar amb els seus estudis de física, química i matemàtiques a la Sorbona, la gran universitat de París on tan sols hi havia 210 dones matriculades d'entre 9000 estudiants.
Estudiant a la Sorbona El 1891, Maria Skłodowska es matriculà a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, i a partir d'aquest moment, es feu anomenar Marie Sklodowska. Tot i tenir una sòlida base cultural adquirida de manera autodidàctica, va haver d'esforçar-se per millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companys. Estudiava durant el dia, i feia tutories a la nit, guanyant només el mínim per a viure. El 1893 es llicencià en física, amb el primer lloc de la seva promoció; poc després va començar a treballar en un laboratori industrial amb Gabriel Lippmann.Claudine Monteil. "Marie Curie et ses filles," Édicions Calmann-Lévy - Harper Collins Poche, 2021, p. 28. Mentrestant, va continuar estudiant a la Sorbona, i el 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, amb el número dos de la seva promoció. Per finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvitx, que li fou atorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, van ser restituïts per Marie Skłodowska més tard. miniatura|esquerra|Pierre Curie Al mateix any 1894, Pierre Curie va entrar en la seva vida. Era professor seu a l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (ESPCI). Pierre Curie li va ser presentat pel seu amic, el físic Józef Wierusz-Kowalski. Marie Skłodowska havia iniciat la carrera científica a París investigant les propietats magnètiques de diversos acers; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel magnetisme el que va contribuir a apropar-los.L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, vol. 8, p. 331.
La seva partida l'estiu següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie Skłodowska encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Així i tot, quan se li va negar un lloc a la Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona, va tornar a París. Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar amb Pierre Curie, en una cerimònia senzilla en què van rebre alguns diners d'amics i familiars. Amb aquests obsequis, els nuvis compraren dues bicicletes i passaren tot l'estiu viatjant per França, hostatjant-se en fondes i menjant poc.
Posteriorment, els dos físics amb prou feines sortien del seu laboratori, engrescats en les seves recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viatges a l'estranger, que els van unir encara més. Ella havia trobat un nou amor, un soci i col·laborador científic de qui podria aprendre.Wierzewski, p. 17. El 1895, Röntgen va descobrir els raigs X i el 1896 Becquerel va descobrir la radioactivitat natural. Marie Skłodowska fou animada per Pierre perquè fes la seva tesi doctoral basant-se en aquest últim descobriment.
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie Skłodowska i Pierre van tenir dues filles: Irène, nascuda el 12 de setembre de 1897 i Ève, nascuda el 6 de desembre de 1904. Anys després,el 1914, Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
El doctorat i els nous elements Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del doctorat. Fins aquell moment, l'única dona que havia aconseguit doctorar-se era l'alemanya Elsa Neumann. miniatura|esquerra|Retrat de Marie el 1903
El primer pas era l'elecció del tema de la seva tesi. Després d'analitzar-ho amb el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic Henri Becquerel. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'urani emeten raigs que s'assemblen als raigs X en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que aquesta radiació, a diferència de la fosforescència, no depèn d'una font externa d'energia, sinó que semblava sorgir espontàniament del mateix urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat amb el recent descobriment dels raigs X per part del físic Wilhelm Röntgen. Marie Curie s'interessà per aquests treballs i, amb l'ajut del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.