El Tàmesi (, /tɛmz/) és el principal riu d'Anglaterra, amb 338 km de llargada i 11.350 km² de conca. És unit a altres rius, com el Severn i l'Avon, per canals. A la seva desembocadura es va construir una resclosa antimarejada per protegir Londres contra la maror ciclònica. Neix a Kemble, un municipi de l'altiplà dels Cotswolds, i va cap a l'est. Els seus afluents principals són el Cherwell i el Kennet. A Teddingtom comença el seu estuari que té 16 km d'amplada, fins a desembocar a la mar del Nord. El cabal és de 28 m³/s a l'estiu i de 129 m³/s a l'hivern. La principal ciutat per on transcorre el Tàmesi és la capital britànica, la ciutat de Londres, que divideix en dos.
El Tàmesi dona nom a diverses entitats tant geogràfiques com d'ordre polític. Una d'elles és la Vall del Tàmesi, la regió d'Anglaterra al voltant del riu entre Oxford i l'Oest de Londres. Thames Gateway és l'àrea amb marees del riu, i que comença a l'Est de Londres. Partint de la capital, hi ha la regió coneguda com a Estuari del Tàmesi.
El nom miniatura|Estàtua dedicada al Tàmesi que l'artista ha personificat com si fos una divinitat de l'època clàssica. Situada a Lechdale, resclosa de St John. L'origen i significat del seu nom és un misteri. Els romans l'anomenaven i s'ha dit, sobretot durant l'època victoriana, que està format per la unió de les paraules Thame i Isis, ja que aquest riu abans de trobar-se amb les aigües del riu Thame se l'anomena Isis; però aquesta afirmació no té prou fonament si es té en compte que només consta que se li hagi dit Isis des de fa mil tres-cents anys.
Algunes etimologistes proposen un origen indoeuropeu, per exemple derivat de la paraula en sànscrit tamasa, que vol dir «aigües fosques», però aquesta teoria queda descartada per la llunyania. La teoria més probable és que els celtes britons l'anomenaven Tems i amb la llatinització que allarga la paraula fins a esdevenir Tamesis, se li han buscat explicacions equivocades. Després els escriptors anglosaxons, seguint les normes del moment la van transformar primer en Thamys i després en Thames, el nom en anglès actual. Tant la forma antiga Thamy, com la moderna es pronuncien /teɪms/ i, de vegades es confon amb el seu afluent, el riu Thame.
Recorregut miniatura|La discreta deu Seven Springs. Es diu que el Tàmesi neix en un indret anomenat El Cap del Tàmesi, a 1,2 km de Kemble, a la regió dels Cotswolds. Però també un llogaret anomenat Seven Springs (set fonts), on neix el riu Churn, el primer afluent del Tàmesi, és de vegades esmentat com l'origen del Tàmesi. Les fonts que nodreixen el Churn brollen tot l'any mentre que la de Kemble és estacional i pràcticament només brolla a l'hivern. Si s'accepta Seven Springs com a naixement llavors el Tàmesi fa 369 km i supera en aquest aspecte al riu Severn.
El Tàmesi passa per les següents localitats: Ashton Keynes, Cricklade, Lechlade, Oxford, Abingdon, Wallingford, Goring-on-Thames, Streatley, Pangbourne, Whitchurch-on-Thames, Reading, Wargrave, Henley-on-Thames, Marlow, Maidenhead, Windsor, Eton, Staines-upon-Thames, Egham, Chertsey, Shepperton, Weybridge, Sunbury-on-Thames, Walton-on-Thames, Molesey, i Thames Ditton. miniatura|El Tàmessi al seu pas per Tower Bridge a Londres. Tot seguit entra a Londres pel barri de Hampton i volta la ciutat fent meandres pels barris de: Surbiton, Kingston-upon-Thames, Teddington, Twickenham, Richmond, Syon House, Kew, Brentford, Chiswick, Barnes, Hammersmith, Fulham, Putney, Wandsworth, Battersea i Chelsea.
A la zona central de Londres, el riu passa per Pimlico i Vauxhall, i llavors forma un dels principals eixos de la vida a la ciutat, des del palau de Westminster fins a la Torre de Londres. El Tàmesi determina en aquest lloc la part medieval de la ciutat, amb Southwark en la riba oposada, que ja és part del comtat de Surrey.
Després el riu passa per: Bermondsey, Wapping, Shadwell, Limehouse, Rotherhithe, Millwall, Deptford, Greenwich, Cubitt Town, Blackwall, New Charlton i Silvertown. Llavors passa per la Barrera del Tàmesi, una construcció per contenir les seves aigües en cas de crescudes sobtades. Més avall de la barrera el riu segueix el seu curs per: Woolwich, Thamesmead, Dagenham, Erith, Purfleet, Dartford, West Thurrock, Northfleet, Tilbury, Gravesend i finalment forma un estuari a prop de Southend-on-Sea.
Afluents miniatura|Unió del Kennet amb el Tàmesi. El Tàmesi rep aigua de molts afluents, la majoria són cursos visibles però alguns flueixen subterràniament i un d'ells és artificial, l'anomenat Duc de Northumberland. nompunt de confluènciacabal dedescàrrega (m³/s)Segons el registre de Marsh i Hannaford1 Darent Dartford 1 2 Mardyke Purfleet0,48 3 Ingrebourne Rainham (Londres) 0,33 4 Beam Dagenham 0,34 5 Roding Creekmouth 1,85 6 Lea Bow (Londres) 5,48 7 Ravensbourne Deptford 0,43 8 Neckinger Shad Thames subterrani 9 Walbrook Finsbury subterrani10 Fleet Blackfriars (Londres)subterrani 11 Effra Vauxhall subterrani12 Tyburn Pimlico subterrani13 Falconbrook Batterseasubterrani 14 Westbourne Chelsea (Londres) subterrani 15 Counter's Creek Chelsea (Londres) subterrani 16 Wandle Wandsworth 1,7 17 Beverley Brook Putney18 Stamford Brook Hammersmithsubterrani 20 Bollar o Bollo Brook Chiswick subterrani 21 Brent Brentford 1,32 22 Duc de Northumberland Isleworth 23Crane Isleworth 0,54 24 Sudbrook Petersham (Londres) subterrani25 Hogsmill Kingston-upon-Thames 0,98 26 Rythe Thames Ditton 27 Ember 28Mole Molesey 5,43 29 Longford Hampton Court Palace artificial 30 Ash Lower Sunbury 31 Wey Weybridge 6,95 32 Bourne nord Weybridge 33 Bourne sudWeybridge 34 Colne Staines-upon-Thames 4,05 35Colne Brook Hythe End 36 Cut Bray 37Wye Bourne End 1,00 38Loddon Wargrave39 Berry Brook Hallsmead Ait 40 Kennet Reading 9,75 41 Pang Pangbourne 0,62 42 Thame Dorchester 3,90 43 Ock Abingdon 1,52 44 Cherwell Oxford 7,2 45 Evenlode King's Lock 3,7 46 Windrush Newbridge 3,27 47 Cole Buscot Lock 1,20 48 Leach Lechlade 0,75 49Coln Lechlade 2,06 50 Ray Cricklade 1,28 51Key Cricklade 52 Churn Cricklade 0,86
Illes miniatura|Rose Isle El Tàmesi conté més de 80 illes que poden ser de mida gran, com les que hi ha a l'estuari, per exemple l'illa de Sheppey o Canvey —en realitat una península— o ser només illots amb vegetació i arbres com Rose Isle a Oxfordshire i Headpile Eyot a Berkshire. Algunes de les illes de mida gran, per exemple Formosa Island, a prop de Cookham o Andersey Island a Abingdon, es van originar de manera natural fent que el curs del riu es desviés en dues seccions.
En la rodalia d'Oxford el riu es divideix formant diversos rierols quan troba punts del terreny més durs de solcar (Seacourt Stream, Castle Mill Stream, Bulstake Stream i altres) i crea algunes illes (Fiddler's Island, Osney i altres). Altres illes s'han format artificialment (Desborough Island, Ham Island, Penton Hook Island) en afegir rescloses per crear els canals de navegació. Chiswick Eyot és una coneguda illa que forma part del paisatge de les regates de Richmond, mentre que Glover's Island és la peça central de la panoràmica de la ciutat de Londres des del turó de Richmond Hill.
Algunes de les illes han estat el lloc d'esdeveniments històrics com l'illa de Runnymede (on es va fer la Carta Magna), Fry's Island a Reading, i Pharaoh's Island (regalada a l'almirall Nelson) a prop de Shepperton. L'illa de Platts Eyot al barri Hampton de Londres va ser on es van construir les barques motores torpedo (MTB).
L'abadia de Westminster i el palau de Westminster (també conegut com "les cases del parament") van ser construïts sobre una antiga illa, Thorney Island, que va acabar unida a la riba oest.
Gènesi miniatura|Mapa d'una època quan encara no existia el canal de la Mànega: a la part de dalt vegeu la llengua de gel que va formar el Tàmesi. El riu Tàmesi va començar sent un discret rierol fa 58 milions d'anys, sorgit en l'estatge Thanetià, a finals del Paleocè.Philip Gibbard; John Lewin, «History of the major rivers of southern Britain during the Tertiary», University of Cambrigde Fins fa uns 500.000 anys el Tàmesi tenia un recorregut diferent: passava pel territori de l'actual Oxfordshire, llavors girava cap al nord-est per Hertfordshire i East Anglia i desembocava a la mar del Nord per Ipswich.«The Early Ice Age », Geo Essex
Fa uns 45.000 anys la més extrema glaciació del plistocè va crear una llengua de gel que arribava fins a Hornchurch, a l'est de Londres. Això va causar la formació de llacs de gel que, quan es van desglaçar van fer canviar el curs del riu cap a la zona on ara està Londres. Progressivament la llengua de gel va anar solcant un canal, el nou llit del riu i la depressió de St Albans.Philip Gibard, «History of the northwest European rivers during the past three million years», Quaternary Palaeoenvironments Group, 2007 La gran quantitat abocada d'aquest desglaç va formar l'estret de Calais.
Aprofitament El Tàmesi ha estat aprofitat com a subministrament d'aigua potable, mitjà de transport, font d'energia, font d'aliment, frontera natural i més recentment com a lloc d'esbarjo.
Diverses investigacions demostren que des de la prehistòria van anar sorgint poblacions a la vora d'aquest riu, ja que els humans hi trobaven aliments (ànecs, peixos) i aigua per les seves necessitats. Els romans van reconèixer la importància estratègica de controlar aquest riu i van construir campaments a la seva vora, el més gran a Dorchester i també van fer algun pont, com el de Staines-upon-Thames. Els anglosaxons i els normands van construir castells a prop del riu, per controlar el seu pas. A començaments del el Tàmesi es feia servir a Londres com a abocador, fins i tot de forma abusiva, segons va fer notar el rei Eduard III.
Històricament ha estat aprofitat com a mitjà de comunicació, ja que era possible la navegació. Això no sempre ha estat favorable per als anglesos, per exemple el 1667 la flota holandesa, en plena guerra entre Anglaterra i les Províncies Unides, el va fer servir per atacar i van penetrar fins a Gravesend. D'altra banda va resultar útil per al comerç, pel Tàmesi es transportava tradicionalment fusta, llana i queviures. Al el transport de carbó pel riu va abaratir els costos i va fer possible que fos la font d'energia emprada per a cuinar i com a calefacció, a més de possibilitar la revolució industrial. L'aigua en si també era font d'energia, ja que s'aprofitava per moure el mecanisme dels molins. Amb el pas dels segles, però, algunes zones del riu estaven carregades de sediments i va ser necessari fer obres per millorar la navegabilitat. Actualment els vaixells grans el poden navegar des de l'estuari fins a Lechlade, a Gloucestershire, i els vaixells de poca calada fins a Cricklade. A la part del riu que no està afectada per les marees hi ha 44 rescloses que el divideixen en trams en els quals es pot controlar el nivell. Des d'aquesta zona hi ha enllaç amb altres vies navegables: el Wey, el Kennet i el Canal d'Oxford. Qualsevol embarcació necessita un permís per transitar. La part del Tàmesi afectada per les marees enllaça amb: el riu Lea, el Regent's Canal i el Grand Union Canal a Brentford.
En l'era victoriana es van fer línies de ferrocarril per tot el país que van alleugerir el trànsit i la contaminació al Tàmesi. Per contra, es va començar a fer servir aquest espai per practicar el rem com a esport o només com a esbarjo. Al es va crear al llarg del riu un camí per als amics del senderisme o del ciclisme, anomenat Thames Pathway. D'entre les moltes competicions que s'hi fan cal destacar la Henley Royal Regatta, a començaments de juliol, i la Henley-on-Thames. Aquest riu es va fer servir en els jocs olímpics del 1908 (rem), del 1948 (rem i piragüisme) i al 2012.
El 2013 es va fer una estació hidràulica per proveir d'energia elèctrica el castell de Windsor.Richard Kay, «Queen goes green to light Windsor Castle with hydro-electric power» publicat en:Daily Mail,12 juliol 2013