María Luisa Ponte Mancini

María Luisa Ponte Mancini (Medina de Rioseco, Valladolid; 21 de juny de 1918-Aranjuez, Madrid; 2 de maig de 1996) va ser una actriu espanyola de reconegut prestigi que va participar en nombroses pel·lícules, obres de teatre i sèries de televisió.

Biografia Filla dels actors Enrique Ponte i Haydée Mancini Puggi, va néixer en plena gira teatral i amb tan sols sis mesos d'edat va pujar per primera vegada a un escenari. Es va dedicar professionalment a la interpretació des dels catorze anys i en endavant va centrar la seva activitat en el teatre, incorporant-se a la companyia del seu pare i intervenint en muntatges de La malquerida, Casa de nines o Ni al amor, ni al mar. La Guerra Civil va sobrevenir a la jove actriu mentre treballava en La Pola Siero (Astúries).

Altres obres que va interpretar van ser Panorama desde el puente (1958), d'Arthur Miller; Don Juan Tenorio (1953), de José Zorrilla; El bello indiferente (1953), de Jean Cocteau; La mordaza (1954), d'Alfonso Sastre, La ratonera (1954), d'Agatha Christie; El caso del señor vestido de violeta (1954), de Miguel Mihura; Medida por medida (1955), de Shakespeare; La guerra empieza en Cuba (1955), de Víctor Ruiz Iriarte; El anzuelo de Fenisa (1961), de Lope de Vega;El anzuelo de Fenisa, de Lope de Vega en el María Guerrero. Diari ABC. 4 de març de 1961. Vist el 12 de abril de 2011 Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero; Numancia, de Cervantes, dirigida per Miguel Narros; El rufián Castrucho, de Lope de Vega i Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen.

També Ocho mujeres, de Robert Thomas; Todos eran mis hijos (1963), d'Arthur Miller; La noche de la iguana (1964), de Tennessee Williams, La tercera palabra, d'Alejandro Casona; Calígula, d'Albert Camus; Luces de bohemia, de Valle Inclán; Maribel y la extraña familia, de Miguel Mihura; Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca (1977), de José Martín Recuerda; El padre (1978), d'August Strindberg; Las bicicletas son para el verano (1982), de Fernando Fernán Gómez y Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos.

La seva veu potent, la seva força i caràcter, fan d'ella una intèrpret popular i recognoscible. La seva primera pel·lícula data de 1952 i al llarg de les següents tres dècades es va consolidar com una de les actrius més destacades dels repartiments cinematogràfics. Sovint els seus personatges responen a un estereotip de dona amargada, hipòcrita o antipàtica. En la seva amplíssima trajectòria caben grans títols del cinema espanyol com El pisito i El cochecito, de Marco Ferreri; La ciudad no es para mí, de Pedro Lazaga; El verdugo, de Luis García Berlanga; El extraño viaje y El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernán Gómez; Camada negra, de Manuel Gutiérrez Aragón o La colmena, de Mario Camus.

També en televisió va desenvolupar una carrera notable, destacant la seva participació a Fortunata y Jacinta, Farmacia de guardia i La Regenta.

Va mantenir la seva activitat professional fins a poc abans de la seva mort en 1996, rebent el premi Goya per la seva última pel·lícula el gener de 1995.María Luisa Ponte se alza con el Goya a Mejor Actriz de Reparto en 1995. Consultat el 6 de febrer de 2016.

Va tenir una filla abans d'enviduar de l'actor José Luis López de Rueda. Es va unir sentimentalment al també actor Agustín González entre 1954 i 1986.GALÁN, Eduardo. María Luisa Ponte. Contra viento y marea: memorias de una actriz. Madrid: Ciclo Editorial, 1993.

Premis i candidatures Premis Goya Any Categoria Pel·lícula Resultat1986Millor interpretació femenina de repartimentEl hermano bastardo de DiosCandidata1994Millor actriu secundàriaCanción de cunaGuanyadora

Fotogramas de Plata Any Categoria Sèrie Resultat1992Millor actriu de televisióFarmacia de guardiaCandidata

Premis ACE (Nueva York) Any Categoria Sèrie Resultat1980Millor actriu secundàriaEl nidoGuanyadora1982Millor actriu secundàriaLa colmenaGuanyadora

Altres Premio del Sindicato Nacional del Espectáculo per Ensayo general para la muerte (1962) Premi María Guerrero por Las bicicletas son para el verano (1982) Premio Nacional de Cinematografía (1992)

Filmografia

La estrella de Sierra Morena 1952 Ramón Torrado. ¿Dónde vas, Alfonso XII? 1958 Luis César Amadori. La vida por delante 1958 Fernando Fernán Gómez. Tenemos 18 años 1959 Jesús Franco. El pisito 1959 Marco Ferreri. Los chicos 1959 Marco Ferreri. El cochecito 1960 Marco Ferreri. La Venganza De Don Mendo 1961 Fernando Fernán Gómez. Rogelia 1962 Rafael Gil. Ensayo general para la muerte 1963 Juli Coll. El verdugo 1963 Luis García Berlanga. Amador 1964 Francisco Regueiro. Combate de gigantes 1964 Giorgio Capitani. El mundo sigue 1965 Fernando Fernán Gómez. Los que no fuimos a la guerra 1965 Julio Diamante. La ciudad no es para mí 1965 Pedro Lazaga. Camino del Rocío 1966 Rafael Gil. Lucky, el intrépido 1966 Jesús Franco. Las viudas 1966 Juli Coll. Hoy como ayer 1966 Mariano Ozores fill. Club de solteros 1967 Pedro Mario Herrero. El extraño viaje 1967 Fernando Fernán Gómez. Los chicos con las chicas 1967 Javier Aguirre. Con el viento solano 1967 Mario Camus. Crónica de nueve meses 1967 Mariano Ozores hijo. El turismo es un gran invento 1968 Pedro Lazaga. Las secretarias 1968 Pedro Lazaga. Después de los nueve meses 1970 Mariano Ozores hijo. El dinero tiene miedo 1970 Pedro Lazaga. Fortunata y Jacinta, 1970 Angelino Fons. La graduada 1971 Mariano Ozores. Me debes un muerto 1971 José Luis Sáenz de Heredia. Don Quijote cabalga de nuevo 1972 Roberto Gavaldón. Tamaño natural 1973 Philippe Agostini. Celos, amor y Mercado Común 1973 Alfonso Paso. Señoritas De mala compañía, Las 1973 José Antonio Nieves Conde. El pícaro 1974 Fernando Fernán Gómez. La Regenta 1974 Gonzalo Suárez. La petición 1976 Pilar Miró. La mujer es un buen negocio 1976 Valerio Lazarov. Los claros motivos del deseo 1977 Miguel Picazo. Camada negra 1977 Manuel Gutiérrez Aragón. El nido 1979 Jaime de Armiñán. La Campanada 1979 Jaime Camino. El liguero mágico 1980 Mariano Ozores. 127 millones libres de impuestos 1980 Pedro Masó. Hijos de papá 1980 Rafael Gil. La tía de Carlos 1981 Luis María Delgado. Es peligroso casarse a los 60 1981 Mariano Ozores. La colmena 1982 Mario Camus. Nacional III 1982 Luis García Berlanga. Y del seguro ... líbranos señor! 1983 Antonio del Real. El pan debajo del brazo 1983 Mariano Ozores. La vaquilla 1985 Luis García Berlanga. De hombre a hombre 1985 Ramón Fernández La corte de Faraón 1985 José Luis García Sánchez. Mambrú se fue a la guerra 1985 Fernando Fernán Gómez. El viaje a ninguna parte 1986 Fernando Fernán Gómez El hermano bastardo de Dios 1986 Benito Rabal. Moros y cristianos 1987 Luis García Berlanga. Rosa Rosae 1993 Fernando Colomo. El Cianuro, ¿solo o con leche?, 1993 José Ganga. Canción de cuna 1994 José Luis Garci.

Televisió

Fernández, punto y coma 23 de febrer de 1964 Teatro de siempre El burgués gentilhombre (1967) Medea (1966) La familia Colón Miss Publicidad (10 de març de 1967) Estudio 1 Los verdes campos del Edén (4 de gener de 1967) Todos eran mis hijos (1 de febrer de 1967) Prohibido suicidarse en primavera (29 de març de 1967) El Caballero de Olmedo (29 d'octubre de 1968) Las tres hermanas (14 de maig de 1970) Teresina (17 de setembre de 1971) Puebla de las mujeres (12 de novembre de 1971) El castigo de la miseria (1 de gener de 1972) Vivir de ilusiones (15 de setembre de 1972) El caballero de Olmedo (1 de gener de 1973) El okapi (19 de maig de 1975) Los caciques (26 d'abril de 1976) El enfermo imaginario (15 d'octubre de 1979) El padre (15 de juliol de 1981) Fábulas El asno y el caballo (31 de març de 1968) La mona y el elefante (25 de febrer de 1970) Historias naturales La dulce muerte (15 de juny de 1968) La risa española Es mi hombre (7 de març de 1969) Novela El Cristo de la Vega (15 de juny de 1970) Elia (10 de gener de 1972) Al filo de lo imposible El de la suerte (18 de juliol de 1970) Del dicho al hecho No hay cosa tan sabrosa como vivir de limosna (16 de juny de 1971) Las doce caras de Eva Leo (1 de desembre de 1971) Los Camioneros Tabaco y naranjas a mitad de precio (12 de novembre de 1973) Somos jóvenes y podemos esperar (17 de desembre de 1973) Hora once El caballero de las botas azules (29 de gener de 1973) Ficciones Melissa (16 de febrer de 1974) Los Libros La Celestina (2 d'abril de 1974) El Pícaro (1974), de Fernando Fernán Gómez. Capítulo 8: Influencia de la Luna en las partidas de naipes Cuentos y leyendas La buena vida (3 d'octubre de 1975) Maese Pérez, el organista (2 de gener de 1976) Curro Jiménez Los rehenes (2 de març de 1977) Cervantes (1981) Fortunata y Jacinta (1981) de Mario Camus. Anillos de oro Cuando se dan mal las cartas (1 de gener de 1983) Cuentos imposibles Ingrid Bloom (2 d'octubre de 1984) Nuevo amanecer (9 d'octubre de 1984) Rosa fresca (16 d'octubre de 1984) Ha dicho para (23 d'octubre de 1984) Hostal Valladolid (30 d'octubre de 1984) Tarde de teatro El Señor Badanas (16 de novembre de 1986) Segunda enseñanza (1986), de Pedro Masó. Juncal (1987) Lorca, muerte de un poeta (1987) Bajarse al moro (1987) La mujer de tu vida La mujer lunática (16 de febrer de 1990) Las chicas de hoy en día 1991 Farmacia de guardia Antonio Mercero (1991-1995). Celia 1992 José Luis Borau. La Regenta 1995 Fernando Méndez-Leite.

Teatre (selecció) Usted no es mi marido (1941), d'Aldo de Benedetti, amb Nini Montiam, Luis García Ortega, Félix Dafauce, Carmen López Lagar. El conde de Rochester (1941), de H. Vere Steapode i Ivan Noé, amb Nini Montiam, Félix Dafauce, Carmen López Lagar, Luis García Ortega. Tú, gitano y yo, gitana (1941), de Antonio Casas Bricio, amb Nini Montiam, Carola Fernán Gomez, Esperanza Grases, Gabriel Llopart, Luis García Ortega. La dama de las camelias (1941), de Alejandro Dumas, amb Nini Montiam, Luis García Ortega, Gabriel Llopart, Félix Dafauce, Carola Fernan Gomez. Nidos sin pájaros (1944), de Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero, amb Amparo Martí, Francisco Pierrá, Julio Goróstegui. Una mujer elegante (1944), de Leandro Navarro, amb Francisco Pierrá, Amparo Martí, Enrique Tejedor, María Luisa Tejedor. Mariquilla Terremoto, (1944), de Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero, amb Fernando Granada, Tina Gascó, Alberto Solá, Manuel Alexandre, Ana María Morales. Lo que nunca fue mío (1946), de Leandro Navarro y Miguel de la Cuesta, amb Nini Montiam, Emilio Espinosa, María Bruque. Blanca por fuera y rosa por dentro (1946), de Enrique Jardiel Poncela, amb María Paz Molinero, Eduardo Hernández, Ana Farra, Emilio Menéndez. Angustias, la faraona (1946), de Antonio Casas Bricio, amb Nini Montiam, Maruja Recio, María Bruque, Domingo Rivas. Nosotros, ellas y el duende (1947), de Carlos Llopis, amb Manolo Gomez Bur, Guadalupe Muñoz Sampedro, Luis Peña. Casa Fontana (1948), de Elisabeth Mulder, amb Ana María Noé, Vicente Soler. El corazón ciego (1948), de Gregorio Martínez Sierra, amb Catalina Bárcena, José Crespo. Madame Tic-Tac (1952), de Philip Westers y Falkland L. Gary, amb Vicente Soler, Carlos Muñoz, Carmen Contreras, Julieta Solano. Brigada 21 (1952), de Sidney Kingsley, amb Vicente Soler, Asunción Sancho, Julieta Solano, Antonio Gandía, Carlos Muñoz, Luis Torrecilla. El proceso de Mary Dugan (1952), de Bayard Veiller, amb Antonio Gandía, Julieta Solano, Carlos Muñoz, Vicente Soler, Asunción Sancho. Don Juan Tenorio (1952), de José Zorrilla, amb Vicente Soler, Julieta Solano, Antonio Gandía, Carmen Contreras. El viajero sin equipaje (1953), de Jean Anouilh, amb Carlos Lemos (actor), Cándida Losada, Amparo Soler Leal. El rival de sí mismo (1953), de Francisco Bonmati, amb Amparo Soler Leal, Carlos Lemos (actor), Carlos Muñoz, Cándida Losada. No se dice adiós, sino hasta luego (1953), de Alfonso Paso, amb Tomás Blanco, Laura Alcoriza, Zoe Ducos.