Aleksandr Valentínovitx Amfiteàtrov,El seu cognom pot aparèixer com a Amfiteatrof (, Kaluga, Imperi Rus - 26 de febrer de 1938, Levanto, Itàlia) - fou un prosista rus, periodista, crític literari i teatral, dramaturg, autor de poemes satírics (pseudònims Old Gentleman,En anglès: El vell cavaller Moskovski FaustEn rus: El Faust de Moscou etc.)
Fill d'un sacerdot, Amfiteàtrov va néixer a Kaluga. Tot i que els seus pares van intentar que fos advocat, va acabar per convertir-se en periodista i en un popular novel·lista, però abans va actuar com a cantant d'òpera (baríton), es va unir a la companyia del teatre Mariïnski, va estudiar cant a Itàlia i va cantar a Tiflis i Kazan. El 1889 va abandonar la carrera operística. Biografia al Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Iefron
El 1902 va haver d'exiliar-se per escriure un article satíric sobre la família imperial. Tornaria durant la guerra guerra russojaponesa, i posteriorment se'n tornaria a l'Europa occidental, i viuria a França i a Itàlia.
Un dels primers llibres que Amfiteàtrov va escriure, titulat fou sobre Neró i els principis del cristianisme el 1890. L'exili a Itàlia li va permetre d'accedir a nombroses fonts i proves que més tard exposaria als principals especialistes europeus. Un cop acabada l'obra el 1913 la publicaria sota el títol "La bèstia de l'abisme", (fent referència al llibre de l'Apocalipsi"Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà" ) una història de vida de l'emperador Neró que es va convertir en una completa enciclopèdia sobre l'Imperi Romà a la fi de la Dinastia Júlio-Clàudia, alhora que realitzava una revisió crítica de diversos conceptes històrics contemporanis. El 1913, la seva vista estava fallant fins al punt en què no podia revisar el text i editar la impressió tipogràfica. Amfiteàtrov confiava més en la seva memòria que en la lectura, de manera que la primera edició va ser publicada amb els errors i problemes de continuïtat. El seu segon estudi romà, "Arc de Titus", dedicada als primers cristians a Roma, no es va completar.
A Itàlia, va completar les seves dues novel·les més reeixides: Vosmideiàtniki, En català "Els anys vuitanta" (1907-1908) i Deviatidesiàtniki, En català, "Els anys noranta" (1911-1913), que tracten de la intel·lectualitat dels anys 1880 i 1890, respectivament.
El 1905 es va convertir en francmaçó. Fou introduït el 16 de maig de 1905 a la lògia maçònica de París Cosmos núm. 288, que estava sota els auspicis de la Gran Lògia de França. Erigit al segon i tercer grau el 30 de gener de 1906. ПАРИЖ. ЛОЖА КОСМОС
El 1916 Amfiteàtrov va tornar a Rússia i es va convertir en editor del diari nacionalista "Rússkaia Vólia". A causa dels continus atacs contra el govern, va ser enviat a l'exili a Irkutsk a principis del 1917, però després de la Revolució de Febrer de 1917, va tornar a Petrograd, on va editar un diari cosac i va escriure diversos articles on atacava els bolxevics fins que aquests van prohibir la llibertat de premsa. Després d'això es va convertir en professor i traductor. Va abandonar Rússia amb la seva família l'agost de 1921. Fins a la primavera de 1922 va viure a Praga per després tornar a Itàlia, on va escriure en diverses revistes d'emigrants.
Amfiteàtrov va morir el 1938 a Levanto, Itàlia, als 75 anys. Va tenir quatre fills: Vladímir Amfiteàtrov-Kadàixev (escriptor i periodista), Daniele Amfiteatrof (compositor i director d'orquestra), Massimo Amfiteatrof i Roman Amfiteàtrov (tots dos músics).
Referències
Enllaços externs
Obres al web lib.ru Biografia
Categoria:Periodistes russos Categoria:Crítics literaris russos Categoria:Traductors russos al rus Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Cantants d'òpera russos Categoria:Maçons Categoria:Barítons Categoria:Persones de Kaluga Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Alumnes de la Universitat Imperial de Moscou Categoria:Escriptors russos en rus Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes russos del segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX