El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria papa amb el nom de Pius II.
Mort de Calixt III El papa Calixt III, primer papa de la casa Borgia, va morir el 6 d'agost de 1458. Va ser severament criticat pel seu nepotisme i devoció vers els seus compatriotes de Catalunya, cosa que el va fer molt impopular entre la població romana més aviat xenòfoba. Després de la mort del papa, va sorgir una revolta oberta contra ell i alguns dels seus partidaris com el seu nebot Pere Lluís de Borja van haver de fugir de Roma.Ludwig von Pastor, History of the Popes vol. 2, p. 461
Llista de participants En el moment de la mort de Calixt, hi havia 27 cardenals vius, dels quals 19 eren a Roma, però el 14 d'agost el cardenal Domenico Capranica, arxiprest del col·legi, va morir inesperadament. Hi van participar 18 dels 26 membres del col·legi: ElectorNationalitatTítol cardenaliciElevatElevadorNotesThe Cardinals of the Holy Roman Church: Consistories for the creation of Cardinals, 15th Century (1394-1503) de Salvador MirandaGiorgio Fieschi (anomenat Cardenal Fieschi)República de GènovaBisbat suburbicari d'Òstia1439, December 18Papa Eugeni IVDegà del Col·legi Cardenalici; bisbe d'AlbengaIsidor de Kiev (Cardenal of Rutènia)Imperi Romà d'OrientBisbe de Sabina; administrador de Marcellino i Pietro18 desembre 1439Papa Eugeni IVPatriacar llatí de Constantinobla, administrador de la seu de NicòsiaBessarió (Cardenal de Nicea)Imperi de TrebisondaBisbe de Frascati; commendatari de XII Apostoli18 desembre 1439Papa Eugeni IVTitular arquebisbe de Nicea i Tebes, administrador de les seus de Mazara del Vallo i Pamplona; Cardenal-protector de l'Orde dels BasiliansGuillaume d'Estouteville, O.S.B.Cluny (Cardinal of Rouen)Regne de FrançaPrevere de SS. Martino e Silvestro18 desembre 1439Papa Eugeni IVArquebisbe de Rouen i administrador de la seu de Saint-Jean-de-Maurienne; Arxiprest de la Basílica de Santa Maria Major; Cardenal-protector de l'Orde dels AugustiniansJuan de Torquemada, O.P. (Cardenal de S. Sisto)Corona de Castella i LleóPrevere de Santa Maria in Trastevere18 desembre 1439Papa Eugeni IVAdministrador del suburbicarianat de Palestrina; comenadatari de SubiacoPietro Barbo (Cardinal of S. Marco)República de VenèciaPrevere de S. Marco1 juliol 1440Papa Eugeni IV (Cardenal-nebot)Bisbe de Vicenza; Arxiprest del patriarcat del VaticàAntoni Cerdà i Lloscos (Cardenal de Messina)Corona d'AragóPrevere de S. Lucia in Septisolio16 febrer 1448Papa Nicolau VBisbe de Lleida; administrador de la seu de GiovinazzoLatino Orsini (Cardenal Orsini)Estats PontificisPrevere de SS. Giovanni e Paolo20 desembre 1448Papa Nicolau VAdministrador de la seu de Bari; Arxiprest del patriarcat Basílica del LateràAlain de Coëtivy (Cardenal d'Avinyó)Regne de FrançaPrevere de S. Prassede20 desembre 1448Papa Nicolau VBisbe d'Avinyó i administrador de Nîmes i DolFilippo Calandrini (Cardenal de Bolonya)República de GènovaPrevere de S. Lorenzo in Lucina20 desembre 1448Papa Nicolau V (Cardenal-nebot)Bisbe de BolonyaLluís Joan del Milà i Borja (Cardenal de Segorbe)Corona d'AragóPrevere de SS. IV Coronati20 febrer 1456Calixt III (Cardenal-nebot)Administrador de Sogorb; Legat a BolonyaJuan de Mella (Cardenal de Zamora)Corona de Castella i LleóPrevere de S. Prisca17 desembre 1456Calixt IIIBisbe de ZamoraGiovanni Castiglione (Cardenal de Pavia)Ducat de MilàPrevere de S. Clemente17 desembre 1456Calixt IIIBisbe de PaviaEnea Silvio Piccolomini (Cardenal de Siena)República de SienaPrevere de S. Sabina17 desembre 1456Calixt IIIBisbe de Siena i WarmiaGiacomo Tebaldi (Cardenal de S. Anastasia)Estats PontificisPrevere de S. Anastasia17 desembre 1456Calixt IIIArquebisbe de Nàpols; Camerlenc del Col·legi de CardenalsProspero Colonna (Cardenal Colonna)Estats PontificisDiaca de S. Giorgio in Velabro24 maig 1426 Papa Martí V (Cardenal-nebot)Protodiaca del col·legi cardenaliciJaume de Portugal (Cardenal de Portugal)Regne de PortugalDiaca de S. Eustachio20 febrer 1456Calixt IIIArquebisbe de Lisboa; administrador de la seu de PafosRoderic de Borja (Cardenal Vicecanceller)Corona d'AragóDiaca de S. Nicola in Carcere; comendatari de S. Maria in Via Lata20 febrer 1456Calixt III (Cardenal-nebot)Vicecanceller; Administrador de València; generalíssim de les tropes papals Vuit electors eren italians, dos castellans, tres de la Corona d'Aragó, dos francesos, dos grecs i un portuguès. Set d'ells havien estat creats per Calixte III, sis per Eugeni IV, quatre per Nicolau V i un per Martí V.
Absents Vuit cardenals no van participar en aquest conclave: Elector Nacionalitat Títol cardenal Elevat Ascensor NotesThe Cardinals of the Holy Roman Church: Consistories for the creation of Cardinals, 15th Century (1394-1503) de Salvador Miranda Pierre de Foix, OFM (Cardenal de Foix) Regne de França Bisbe d'Albano Setembre de 1414 Antipapa Joan XXIII Legat a Avinyó; administrador de les vies d'Arles, Lescar i Dax Peter von Schaumberg (Cardenal d'Augsburg) Ducat de Baviera Sacerdot de S. Vitale 1439, 18 de desembre Papa Eugène IV Protecció del sagrat col·legi dels cardenals; Bisbe d'Augsburg Dénes Szécsi (Cardenal de Esztergom) Regne d'Hongria Sacerdot de S. Ciriaco 1439, 18 de desembre Papa Eugène IV Arquebisbe d'Esztergom; Canceller del Regne d'Hongria Ludovico Trevisan (Cardenal d'Aquileia) República de Venècia Sacerdot de S. Lorenzo a Damaso 1440, 1 de juliol Papa Eugène IV Camerlengo de la Santa Església romana; Patriarca d'Aquileia; bisbe de Cava ; legat papal de les costes i de les illes mediterrànies; Comandant Suprem de la Flota Papal; abat commendatario de Montecassino Juan Carvajal (Cardenal de S. Angelo) Corona de Castella i Lleó Sacerdot de Santa Llúcia a Septisolio 1446, 16 de desembre Papa Eugène IV Bisbe de Plasencia; legat papal a Alemanya, Polònia i Hongria Jean Rolin (Cardenal d'Autun) Regne de França Sacerdot de S. Stefano al Monte Celio 1448, 20 de desembre Papa Nicolás V Bisbe d'Autun Nicholas of Cues (Cardenal de S. Pietro in Vincoli) Electorat del Palatinat Sacerdot de S. Pietro in Vincoli 1448, 20 de desembre Papa Nicolás V Bisbe de Brixen; legat papal a Alemanya i Anglaterra Richard Olivier de Longueil (Cardenal de Coutances) Regne de França Sacerdot [cap títol assignat] 1456, 17 de desembre Papa Callixte III Bisbe de Coutances Dels cardenals absents quatre eren creacions d'Eugeni IV, dues de Nicolau V i una de Calixt III. Pierre de Foix va ser l'últim cardenal supervivent del Gran Cisma Occidental i va ser elevat per l'antipapa de Pisa Joan XXIII.
Entre ells hi havia tres francesos, dos alemanys, un castellà, un italià i un hongarès.
Candidats al papat Les principals preocupacions en el conclave de 1458 van ser pel ràpid ascens del poder efectiu i de la influència de la monarquia francesa en els últims anys de la Guerra dels Cent Anys, que feia poc que havia acabat amb la victòria francesa. Els principals estats italians –el Regne de Nàpols, la República de Gènova i el ducat de Milà– tenien por d'un ressorgiment de l'interès francès en els assumptes italians i van intentar evitar que hi hagués un papa francès a tot preu. El candidat oficial dels milanesos va ser Domenico Capranica. La campanya per a les seves eleccions en el període preconclave va ser tan reeixida que semblava gairebé segur que seria elegit per al pontificat. Però el cardenal Capranica va morir sobtadament el 14 d'agost de 1458, dos dies abans del començament del conclave, deixant als seus partidaris en una gran confusió. Ottone de Carretto, ambaixador de Milà a Roma, va prendre la decisió ràpida i inconscient de recolzar al cardenal Enea Piccolomini i va aconseguir convèncer els Latino Orsini, un dels cardenals més influents. El principal candidat dels francesos va ser d'Estouteville. Bessarion, Torquemada i Calandrini també van ser considerats papables.
El conclave Divuit cardenals van entrar al conclave al Vaticà el 16 d'agost. Inicialment van subscriure a la capitulació del conclave, que obligava els elegits a continuar la croada contra l'Imperi Otomà i millorar el benestar dels cardenals més pobres.Papst Pius [email protected] (German)
El primer escrutini va ser el 18 d'agost. Els cardenals Piccolomini i Calandrini van rebre cinc vots cadascun, mentre que cap dels altres en va obtenir més de tres. En aquest moment, el cardenal francès d'Estouteville va iniciar una intensa campanya simònica per a la seva pròpia candidatura. Va prometre el càrrec de vicerector del cardenal d'Avignon i va oferir altres suborns als cardenals grecs. El 18 d'agost, a la nit, estava segur que obtindria almenys onze vots l'endemà al matíG. Noel, p. 30 Però el partit italià tampoc va perdre temps. Durant la nit, el cardenal Pietro Barbo va convidar a tots els altres cardenals italians a excepció de Prospero Colonna i els va proposar que, com que el més probable a obtenir la majoria requerida de dos terços era Piccolomini, que tots els donessin suport l'endamà.
Elecció de Pius II Els resultats de la segona votació del dia 19 d'agost van ser una sorpresa molt decebedora per d'Estouteville. Va rebre només sis vots: els de Coëtivy, Colonna, Bessarion, Fieschi, Torquemada i Castiglione. El cardenal Piccolomini va obtenir nou vots, de Barbo, Orsini, Calandrini, Isidore de Kíev, de Mella, de la Cerdanya, de Jaume de Portugal, del Mila i Borja, i d'Estouteville, que va dubtar a votar per si mateix, però no ho va fer en considerar que Piccolomini no era un rival seriós. Els vots de Rodrigo Borgia, Giacomo Tebaldi i Enea Piccolomini van caure en altres candidats. Després d'anunciar els resultats, el cardenal Dean va obrir el procediment habitual de l'accés. Hi va haver un llarg silenci trencat per Rodrigo Borgia que va canviar el seu vot a Piccolomini. Després, els partidaris d'Estouteville van intentar ajornar la sessió, però el cardenal Tebaldi també va canviar el seu vot a Piccolomini, que només necessitava un vot més per a sortir escollit. En aquest moment, el Cardenal Colonna es va aixecar i va cridar abans que algú el pogués contenir: "També voto pel cardenal de Siena, i el faig Papa!" La resta dels partidaris del cardenal de Rouen no van poder fer res més que canviar els seus vots, i uns pocs minuts més tard el cardenal Bessarió va felicitar a Piccolomini per les seves eleccions unànimes al pontificat.
El cardenal Enea Silvio Piccolomini va acceptar el càrrec i va prendre el nom de Pius II. El 3 de setembre de 1458 va ser coronat solemnement sobre els graons de la basílica patriarcal del Vaticà pel cardenal Prospero Colonna, protodiaca de S. Giorgio a Velabro.S. Miranda: Cardinal Enea Silvio Piccolomini
En la cultura popular El procés de l'elecció de Pius II va ser la base de la pel·lícula de 2006 The Conclave .
Referències
Bibliografia
Salvador Miranda: conclave de 1458 Francis Burkle-Young "Eleccions papals del segle XV: l'elecció de Pius II Història del Vaticà: Konklave 1458
Categoria:Conclaves del segle XV