Les eleccions legislatives gregues de 2019 es van celebrar el diumenge 7 de juliol de 2019. En els comicis es van elegir els 300 escons del Parlament Hel·lènic per a un mandat constitucional de quatre anys.
Context La gestió de la crisi va portar a una confrontació directa del govern amb les institucions de la UE el 2015 amb la celebració del referèndum sobre l'economia grega de 2015. La situació va requerir la imposició de mesures de control de capitals i va portar a contemplar la possible sortida de Grècia de la zona euro, i el primer ministre,
Malgrat el resultat del referèndum, el govern de Syriza va aplicar els acords assolits amb les institucions europees amb una forta dissidència interna dins del partit de govern i el grup parlamentari, en què més de 40 diputats van negar el suport a Tsipras en la votació del tercer rescat, i després de la desfeta a les eleccions europees i locals de la governant Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA), el 26 d'agost de 2019 el primer ministre Alexis Tsipras anuncià que convocaria eleccions tan aviat com fos possible.
Les enquestes electorals havien pronosticat durant tota la campanya que la victòria seria per al partit de dreta Nova Democràcia liderada per Kiriakos Mitsotakis, que ja havia guanyat les eleccions europees i locals uns mesos abans.
Sistema electoral El sufragi a Grècia és obligatori tot i que en la pràctica no es sanciona als qui no voten. D'ençà del 2009 s'aplica un sistema electoral de representació proporcional «reforçat» amb un repartiment d'escons utilitzant el quocient d'Hare. En els comicis s'elegeixen els 300 parlamentaris que formen el Parlament Hel·lènic. Del total de parlamentaris, 238 s'elegeixen en llistes obertes adjudicats en 59 circumscripcions electorals (52 de plurinominals i 7 d'uninominals) i 12 escons més es distribueixen també proporcionalment a nivell nacional. Els 50 escons restants es bonifiquen a la primera força política. Per a entrar al Parlament Hel·lènic s'han d'obtenir almenys el 3% dels vots. La majoria absoluta s'aconsegueix amb 151 escons.
Aquestes foren les primeres eleccions nacionals i terceres en total d'ençà que es va abaixar l'edat de vot fins als 17 anys i el nombre de circumscripcions es va incrementar de 56 a 59. Atenes B, la circumscripció més gran amb 44 escons abans de la reforma de 2018, fou dividida en circumscripcions més petites, la més gran de les quals elegeix 18 escons.
Resultats El partit conservador Nova Democràcia aconseguí la majoria absoluta. L'endemà mateix, el líder del partit, Kiriakos Mitsotakis, jurà el càrrec de primer ministre de Grècia.
Els resultats, d'acord amb el Ministeri de l'Interior de Grècia foren els següents:Resultats a la pàgina web del Ministeri de l'Interior de Grècia ← Eleccions al Parlament Hel·lènic, 7-7-2019 Fitxer:Grèce Vouli 2019.svgCandidaturaVots% Escons+/–Nova Democràcia (ND)2.251.411 39,85 83Coalició de l'Esquerra Radical (SÍRIZA)1.781.174 31,53 59Moviment pel Canvi (KINAL)457.519 8,10 5Partit Comunista de Grècia (KKE)299.592 5,30 Solució Grega (EL)208.805 3,70 NouFront Europeu de la Desobediència Realista (MeRA25)194.232 3,44 NouAlba Daurada (ΧΑ)165.709 2,93018Curs de Llibertat (PE)82.6721,460NouUnió de Centristes (EK)70.1611,2409Altres partits138.057 2,44 021Total vots vàlids5.649.3321003000Vots en blanc42.6680,74––Vots nuls77.5031,34––Total vots5.769.503–––Votants registrats / participació9.961.71857,92––
Notes
Referències
2019 Grècia