miniatura|Pancarta de Silicon Valley La cultura maker és una cultura o subcultura contemporània que representa una extensió tecnològica basada de cultura de DIY (Fes-ho tu mateix). Es vincula amb la cultura hacker (menys relacionada amb els objectes físics i enfocada al programari) i amb la creació de nous dispositius, així com bricolatge d'aquells que ja existeixen. Generalment, la cultura maker, dona suport al maquinari lliure. Els interessos típics de la cultura maker inclouen activitats orientades a l'enginyeria, l'electrònica, robòtica, impressió 3D, i l'ús del control numèric per ordinador, així com activitats més tradicionals com el treball dels metalls, treball de la fusta, i, principalment les habilitats i treballs manuals tradicionals. Aquesta subcultura, subratlla un enfocament del copiar i enganxar sobre les tecnologies d'aficions estandarditzades. També fomenta la reutilització, amb llibres de receptes dels dissenys publicats en llocs web i publicacions adreçades al moviment maker. Hi ha un fort enfocament en l'ús i l'aprenentatge d'habilitats pràctiques per aplicar-les a dissenys de referència. També hi ha un treball creixent sobre l'equitat i la cultura hacklab.
Èmfasi filosòfica És un moviment social amb un esperit artesanal. Promoure l'equitat en el moviment, maker és fonamental per al seu èxit en democratitzar l'accés als coneixements STEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Podem considerar també l'experiència de Seymour Papert, que a través de la seva teoria del construccionisme educatiu, aposta per un aprenentatge actiu davant la transmissió magistral del coneixement.
La cultura maker, posa èmfasi en l'autoaprenentatge (aprenentatge actiu) en un entorn social. Així mateix, emfatitza l'aprenentatge informal, en xarxa, revisat per un equip d'experts, i fent servir el treball compartit amb diversió i autorealització. La cultura maker, fomenta el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques i fomenta la intersecció entre espais tradicionals i formes de treballar que tradicionalment exerceixen separadament. Entre altres, hi podrem trobar el treball dels metalls, la cal·ligrafia, la producció cinematogràfica, o la programació d'ordinadors. L'intercanvi del coneixement comunitari generat per les activitats maker, es mostra a través de tecnologies en xarxa, amb llocs web i amb mitjans de comunicació social que esdevenen la base de les fonts de les habilitats adquirides. Aquestes es transmeten a través de canals informatius que comparteixen i intercanvien dades, i es canalitzen a través de reunions socials, i en espais compartits com ara els hacklabs. La cultura maker, ha atret l'interès d'educadors preocupats sobre la desvinculació dels estudiants vers les matèries STEM en entorns educatius formals. Es considera que la cultura maker té el potencial de contribuir a un enfocament més participatiu, i crear nous camins cap a les àrees cientificotècniques que les faran més vives i rellevants per als estudiants.
Alguns diuen que el moviment maker és una reacció a la desvalorització de l'exploració física, i al creixent sentit de desconnexió vers el món físic a les ciutats modernes.Noelle Swan."The 'maker movement' creates D.I.Y. revolution".2014. Molts productes produïts per les comunitats maker, tenen un enfocament sobre la salut (alimentari), desenvolupament sostenible, ecologisme i cultura local. Des d'aquest punt de vista, aquest moviment també pot ser vist com una resposta negativa als productes d'un sol ús, globalització, producció en cadena, el poder de les cadenes comercials, multinacionals i el consumisme.
Com a reacció a l'augment de cultura maker als Estats Units, Barack Obama va prometre obrir diverses instal·lacions nacionals de recerca i desenvolupament per al públic. A més a més, el govern federal va rebatejar un dels seus centres nacionals com a «Amèrica Makes».
Els mètodes de fabricació digital, abans dominats en exclusiva per les institucions, han fet que la creació a escala personal sigui accessible, seguint la progressió lògica i econòmica similar a la transició dels ordinadors personals als miniordinadors dins la revolució dels microordinadors del 1970s. El 2005, Dale Dougherty va promoure la revista de Make com un instrument perquè la comunitat maker pogués créixer, seguint el 2006 pel llançament de la Make Faire.Chris Anderson (May 2, 2013). "20 Years of Wired: Maker Movement" . Wired magazine. El terme, encunyat per Dougherty, es va convertir en una indústria de ple dret, basada en el creixent nombre d'activistes del Fes-ho tu mateix que desitgen construir alguna cosa en lloc de comprar-la.
L'arribada del projecte RepRap i la impressió 3D per la fabricació de prototips han impulsat el moviment. La disminució dels costos i una adopció socialment amplia, han obert nous àmbits d'innovació. El fet que hagi esdevingut rendible fer només un element per un prototip (o un nombre reduït d'articles personals),Wittbrodt, B. T.; Glover, A. G.; Laureto, J.; Anzalone, G. C.; Oppliger, D.; Irwin, J. L.; Pearce, J. M. (2013-09-01). "Life-cycle economic analysis of distributed manufacturing with open-source 3-D printers". Mechatronics. 23 (6): 713–726. doi:10.1016/j.mechatronics.2013.06.002. es un enfocament que pot representar el pas de la fabricació personal «al mercat d'una persona».
Espais maker i labs L'augment de la cultura maker esta estretament relacionada amb l'increment dels hackerspaces, Fab labs, i altres espais maker, que s'han estès per tot el món, particularment a Alemanya i els Estats Units. Els espais hacker permeten a persones amb mentalitats similars compartir idees, eines i habilitats.
Estats Units L'origen dels living labs esta en el Media Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT), creat en els anys 90. S'hi va impulsar una nova manera d'interactuar entre els usuaris de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que disposen d'un autèntic potencial de coneixement que desitja compartir amb la societat.
Alguns espais furoner significatius vinculats a la cultura maker inclouen Artisan'ns Asylum, Dallas Makerspace, Noisebridge, NYC Resistor, Pumping Station One, i TechShop. A més, els que s'identifiquen amb aquesta subcultura es poden trobar a universitats més tradicionals amb orientació tècnica, com el MIT i Carnegie Mellon (específicament al voltant de zones de «botigues» com el MIT Hobby Shop i el CMU Robotics Club). Els hackerspaces i els Fab Labs es popularitzen a les universitats i les biblioteques públiques."New student club inspired by maker subculture" . ics.uci.edu. Retrieved February 25, 2013. El govern federal dels Estats Units ha començat a adoptar el concepte d'espais comercials totalment oberts dins de les seves agències, el primer dels quals (SpaceShop Rapid Prototyping Lab) es troba al Centre d'Investigació Ames de la NASA.
Tret dels països del primer món, la cultura maker també està en augment, ja que diversos espais hacker o maker són referents en el paisatge empresarial i educatiu de les seves respectives ciutats. Concretament: HackerspaceSG a Singapur ha estat creada per l'equip que ara lidera l'accelerador més prominent de la ciutat JFDI.Asia. Lamba Labs, a Beirut és reconegut com un espai hacker on la gent pot col·laborar lliurement, en una ciutat sovint dividida entre diferents grups ètnics i religiosos. Xinchejian es el primer espai hacker de la Xina, el qual permet per innovació i col·laboració en un país que es coneix per la seva forta censura a internet.
Europa A Europa hi ha al voltant de tres vegades més labs que als Estats Units. El 2006 es va crear una Xarxa Europea de Living Labs (European Network of Living Labs), que facilita l'intercanvi de documentació i bones pràctiques. La Comissió Europea va crear una xarxa d'obradors col·laboratius, promoguda per la DG CONNECT, en col·laboració amb l'Open Innovatioin Strategy and Policy Group (OISPG) fundat per Bror Salmelin.
Catalunya A Catalunya s'han impulsat diverses iniciatives, com el FabLab Barcelona, un dels principals laboratoris en disseny, arquitectura i ciutats intel·ligents. Aquest coordina la plataforma Fab Academy, vinculada a la xarxa mundial de FabLabs. Hi ha entre d'altres, el Citilab de Cornellà, creat el 2007, un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital en l'àmbit de la cultura i les humanitats; el FabLab de Terrassa, especialitzat en maquinària i programari; els Ateneus de Fabricació Digital de Barcelona; el FabLab de Sant Cugat; el W! Lab Viladecans o la Unitat Tecnològica de Sistemes Avançats de Fabricació d'Eurecat. Dins l'àmbit de la biomedicina hi ha el Living Lab de Salut Irsicaixa, que adopta mètodes recomanats per la Unió Europea com a innovació i recerca responsable, i recerca basada en la participació comunitària. El Govern català ha creat el programa Catlabs que s'integra dins l'Estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) i el programa Smartcat per implementar les smarts cities en tot el territori en el marc dell Pacte Nacional per una Societat Digital.
Amb l'augment de la població en grans ciutats, que es preveu que acullin el 60 % de la població humana pel 2030, els espais hacker, fablabs i makerspaces, probablement guanyaran adeptes, ja que són llocs perquè els emprenedors locals es puguin reunir i col·laborar, aportant solucions locals al medi ambient, societat o qüestions econòmiques. L'Institut for the Future parla d' «un joc en línia obert i col·laboratiu, per generar idees sobre com els ciutadans estan canviant treball, producció, governança, aprenentatge, benestar i els seus barris, amb objectius de futur». Hi ha bases de dades per localitzar els centres.3D Printing & Imaging, Make
Eines i maquinari Núvol La informàtica al núvol té una família d'eines en servei del moviment creador, que permet una major col·laboració, flux de treball digital, fabricació distribuïda (és a dir, la descàrrega de fitxers que es tradueixen directament en objectes a través d'un procés de fabricació digitalitzat) i economia col·laborativa. Això, combinat amb el moviment de codi obert ha estat expandint el maquinari lliure, ajudat per un accés fàcil a plans en línia i les llicències de programari.
Es pot trobar repositoris de projectes en el núvol com Appropedia i thingiverse, plataformes col·laboratives controlades com GitHub i wevolver, plataformes d'intercanvi de coneixement com instructables, viquipedia i altres Wikis, incloent WikiHow i wikifab i plataformes per a fabricació distribuïda com shapeways i 100k garatges.
Ordinadors Els microcontroladors programables i ordinadors de butxaca com el Arduino, Gerd Pi, BeagleBone Black, i els Galileo i Edison d'Intel, molts dels quals són codi obert, són fàcils de programar i connectar a dispositius com sensors, pantalles, i actuadors. Això redueix la barrera a entrada al desenvolupament de maquinari. Combinat amb el núvol, aquesta tecnologia facilita l'internet de les coses.
Fabricació digital El maquinari d'impressió en 3D permet la fabricació domèstica en diversos plàstics i metalls. En combinació amb la microelectrònica de codi obert i el bricolatge, es poden crear impressores 3d autoreplicants, com ara RepRap. La fabricació digital també inclou diverses tecnologies de fabricació subtractives, com per exemple. Tallat làser, control númèric per ordinador, i tricotoses.
Per a la fabricació digital ha menester eines de disseny digital, com Solidworks, Autodesk, i Rhinoceros 3D. Autodesk és un programari fàcil i gratuït per a empreses emergents i persones privades. Onshape i Tinkercad són programari de disseny digital en línia.
Els repositoris de projectes en línia fan que moltes parts estiguin disponibles per a la fabricació digital, fins i tot per a persones que no poden fer el seu propi treball de disseny. Opendesk és un exemple d'una empresa que ha fet negocis mitjançant el disseny i l'allotjament de projectes per a la fabricació digital distribuïda.