La Carta de la llengua francesa (comunament dita llei 101)El terme «loi 101» significa que es tracta de la 101ena Llei dipositada pel govern durant la 2a sessió legislativa parlamentària de la 31ena legislatura del Quebec. Hi ha doncs diverses «llei 101» en la Història del Quebec, perquè a cada sessió parlamentària el recompte recomença a 1. és una llei que defineix els drets lingüístics de tots els ciutadans del Quebec i que confirma el francès com a llengua oficial de la província.
Proposada pel ministre del Desenvolupament cultural, el Dr. Camille Laurin, la llei és adoptada a l'Assemblea nacional del Quebec el d'agost del 1977 pel govern de René Lévesque, pertanyent al Parti Québécois. La llei sobrevé tres anys després de la llei sobre la llengua oficial (la llei 22), votada pel govern Bourassa al juliol de 1974. Abans d'aquesta data, el Quebec era de facto l'única província del Canadà que practicava el bilingüisme anglès-francès institucionalment.
Història El Parti Québécois és l'instigador de la llei 101, anomenat Llibre Blanc a la primeria, a partir de l'any 1977. El Partit Quebequès utilitzà un discurs recordant l'amenaça anglesa sobre la llengua francesa per tal de rememorar a la població la necessitat d'una tal llei per a protegir la culturaSite du Parti Québécois Aquesta campanya de persuasió toca la major part dels diaris francòfons que adhereixen al discurs del Partit Quebequès Tanmateix, el diari Le Devoir s'oposa al projecte de llei proposat pel PQ, perquè estima que els drets dels anglòfons són oprimits i que les regles sobre la senyalització van en contra de la llibertat d'expressió.Bilodeau, P.-L. (2016). Impacts de la loi 101 sur la culture politique au Québec de 1997, (Mémoire de maîtrise, Université du Québec à Montréal). Repéré à http://www.archipel.uqam.ca/8719/. Oblida totalment que els canadencos-francesos han estat oprimits durant 300 anys i que el francès és el símbol de llur llibertat. La llei és adoptada pel govern de René Lévesque el 26 d'agost de 1977 arran del sosteniment de 80,6 % dels francòfons. Tanmateix, aquesta llei no fa pas la unanimitat en els homes de negocis i els polítics, sobretot el Primer ministre del Canadà de l'època, Pierre Elliott Trudeau, que afirmà que el PQ cercava « l'establiment d'una societat ètnica, monolítica i dominada per una única llengua ». El primer ministre reprèn el capteniment tradicional dels canadencos-francesos que es reuneixen a Ottawa, traint llur poble i incitant a negar-ne l'existència
Els anglòfons no estan d'acord amb el nou discurs que fa prioritari el francès respecte a l'anglès. Per la qual raó, prop de 83 000 anglòfons abandonen el Quebec durant el mandat del Partit Quebequès.Bilodeau, P.-L. (2016). Impacts de la loi 101 sur la culture politique au Québec de 1997, (Mémoire de maîtrise, Université du Québec à Montréal). Repéré à http://www.archipel.uqam.ca/8719/. Aquests deixen la província del Quebec per por i frustració, entre altres perquè els reporters anglòfons quebequesos utilitzen un discurs de por i de pànic de cara a la llei 101. Per exemple, el reporter Graham Fraser compara la situació del moment al temps de la guerra en la mesura que la propaganda a favor de la llei 101 és present. Aquesta propaganda cerca de convèncer la gent del benefici de la llei. Demés, certs reporters anglòfons fins i tot tractaren el Sr. Lévesque de fanàtic
El 1984, la Cort superior del Quebec invalida les disposicions de la Carta, tanmateix votada democràticament, que obliguen la senyalització unilingüe en francès als comerços. Aquest judici serà confirmat l'any 1988 per la Cort suprema del Canadà. El govern de Bourassa es veu doncs obligat de dipositar en urgència el projecte de llei 178, modificant la Carta de la llengua francesa. Aquest projecte de llei utilitza la clàusula no obstant de la Carta canadenca dels drets i llibertats per tal de confirmar l'obligació de senyalització unilingüe en francès a l'exterior, però permet una senyalització en diverses llengües a l'interior, si el francès predomina.Trésor de la langue française au Québec, , université Laval, 2007. Aquest projecte de llei deixarà insatisfets tant els nacionalistes quebequesos que hi veuen una reculada, com els anglòfons i al·lòfons del Quebec que constaten que el govern reïx a derogar a la decisió de la Cort suprema.R. Hudon, , L'encyclopédie canadienne. Tres ministres del govern dimitiran alguns dies més tardIl s'agit de Herbert Marx, Richard French et Clifford Lincoln.
El 5 de desembre de 2012, el govern Marois diposita a l'Assemblea nacional un projecte de llei que visa a reforçar l'ús del francès a l'espai públic i a assegurar una integració encertada, en francès, de les persones immigrants.« Le gouvernement péquiste resserre la loi 101, mais ne touche pas aux cégeps », Le Devoir, 5 décembre 2012. El projecte preveu de fer més difícil l'admissió dels francòfons a la xarxa d'universitats anglòfones. Les universitats anglòfones hauran de concedir la prioritat als estudiants de llengua anglesa en l'atorgament de les places
Aquest projecte de llei conduït per la ministra de la Immigració i de les Comunitats culturals i ministra responsable de la Carta de la llengua francesa, Diane De Courcy, va acompanyat de proposicions de modificacions en la Llei sobre la immigració a Quebec i en la Llei sobre el ministeri de la Immigració i de les Comunitats culturals. El projecte de llei entén modificar la graella de selecció dels treballadors qualificats per a acordar més importància al domini del francès
En el quadre d'una consulta general sobre aquest projecte de llei, la Comissió de la cultura i de l'educació tindrà audiències públiques a comptar del 12 de març de 2013. La data límit per al dipòsit de memòries és l'11 de febrer. Els organismes i els ciutadans interessats a expressar llur opinió podran igualment completar el qüestionari en línia a partir del 12 de febrer de 2013. Les respostes al qüestionari seran transmeses als membres de la Comissió per a alimentar la seva reflexió.
Projecte de llei 14 El projecte de llei 14 proposat pel govern Marois l'any 2013 és una resposta a l'estudi de l'Oficina quebequesa de la llengua francesa Aquesta examina la senyalització dels comerços al carrer al nucli urbà de Montreal i la llengua d'acolliment de serveis el 2012. Els resultats conclouen que 18 % dels comerços estudiats no posseïen una senyalització en francès conforme a la llei 101Office québécois de la langue française. (2012). La langue d'accueil, de service et d'affichage des noms d'entreprise des commerces de détail du centre-ville de Montréal en 2012 selon les observations. Repéré à https://www.oqlf.gouv.qc.ca/ressources/sociolinguistique/etudes2012/20120601_commerce_detail_mtl.pdf.
El projecte de llei 14 es proposa modificar la Carta de la llengua francesa i la CAQ accepta de sostenir-la perquè sigui discutida en comissió parlamentària però vol la modificació de certs punts. El cap de la Coalition avenir Québec (CAQ), François Legault, anuncia que el seu partit votarà en favor del projecte de llei 14 sobre la protecció de la llengua francesa.
En resposta a la Coalition avenir Québecque té el destí del projecte de llei entre les mans, la ministra responsable de la Carta de la llengua francesa, Diane De Courcy, anuncia flexibilitzacions majors concernint els militars i les municipalitats.« De Courcy évite la catastrophe », Robert Dustrisac, Le Devoir, 25 avril 2013.
A fi de reanimar la llei 101, el projecte de llei 14 de 2013 presenta mesures coercitives. Primer, el govern Marois desitja la francesització de les empreses comptant entre 26 i 49 treballadors, més aviat que 50 i mésDe Courcy, D. (2012). Projet de loi no 14 : Loi modifiant la Charte de la langue française, la Charte des droits et libertés de la personne et d'autres dispositions législatives. Repéré sur le site de l'Assemblée nationale http://www.assnat.qc.ca/fr/travaux-parlementaires/projets-loi/projet-loi-14-40-1.html. Després, vol tornar a avaluar les municipalitats bilingües i llevar l'estatut a les que no posseiran més la meitat de llurs habitants anglòfons. Mentre que la llei 101 acorda als militars el dret d'enviar lllurs fills a l'escola anglòfona / en anglès, el projecte de llei 14 vol suprimir aquest dret. És a dir que els militars haurien d'enviar els fills a escoles francòfones / en francès. A més, el domini de l'educació és igualment tocat, per exemple, els cégeps (establiment universitari públic que ofereix cursos tècnics i preuniversitaris) anglòfons hauran de fer prioritaris els estudiants de llengua anglesa. També, tota l'administració haurà d'afrancesar totes les seves institucions perquè el francès sigui "La llengua normal i habitual de llurs comunicacions".Sampson, X. (2013). Avenir du français : débat sur le projet de loi 14. Repéré à http://ici.radio-canada.ca/nouvelle/610813/projet-loi-14-charte-francais-debats Allò s'aplica també al sistema de salut que haurà de redactar tots els seus dossiers en francès.
Una vegada el projecte de llei 14 dipositat el 6 de desembre de 2012, el govern Marois desplega una estratègia de comunicació per tal de fer-lo acceptar. Prova de fer valer el seu projecte als nombrosos ciutadans, especialment durant el passatge de la Sra. Marois a l'emissió "Tout le monde en parle" el 2 de desembre de 2012.Youtube. (2012). Pauline Marois à l'émission : Tout le Monde en Parle - 2 décembre 2012. Vist a https://www.youtube.com/watch?v=GSgkL5XlYXo L'ex-primera ministra aborda breument la seva opinió sobre el tema de la llengua francesa al Quebec. Respon principalment a la qüestió del presentador si considera la llengua anglesa com una amiga o una enemiga. Menciona no voler noure a la llengua anglesa però que correspon tanmateix a una amenaça per al francès si no pot continuar d'avançar. Així, el seu projecte està motivat pel menester d'orientar la llengua francesa i que romangui "la llengua de la metròpoli, […] la llengua dels quebequesos i quebequesa".
Ultra això, el govern Marois es compon d'una forta oposició, tal com el Parti Liberal i el partit de la Coalition avenir Québec.Salvet, J. (2012). Nouvelle loi 101 : un projet « vital » estime Marois. Repéré à https://www.lesoleil.com/actualite/politique/nouvelle-loi-101-un-projet-vital-estime-marois-934a27bc8c99b5c5f7067a51da372af7 Respectivament, aquests partits temen la pesantor dels nous reglaments que vol imposar el govern així com el retrocés dels inversors per a trobar el Quebec atraient. Així, l'oposició es diu desfavorable a les mesures coercitives proposades pel projecte de llei.
Objectius La Carta disposa que l'Assemblea nacional és « resolta a fer del francès la llengua de l'Estat i de la Llei així bé com la llengua normal i habitual del treball, de l'ensenyament, de les comunicacions, del comerç i dels negocis».
El preàmbul disposa també l'Assemblea naciona entén perseguir aquest objectiu "En un esperit de justícia i d'obertura, en el respecte de les institucions de la comunitat quebequesa d'expressió anglesa i de les minoritats ètniques, de les quals reconeix l'aportament preciós al desenvolupament del Quebec."
Finalment, el preàmbul disposa que l'Assemblea nacional "reconeix als amerindis i als Inuit del Quebec, descendents dels primers habitants del país, el dret que tenen de mantenir i de desenvolupar llur llengua i cultura d'origen."
Com la comissió Larose, el Bloc quebequès recomana que es realci l'estatut jurídic d'aquesta carta amb l'objectiu de donar als seus components principals un caràcter quasi-constitucional.Bâtir le Québec ensemble. Mémoire du Bloc Québécois — novembre 2007.
Títols El títol I de la llei, que conté nou capítols, declara el francès llengua oficial de la legislació, de la justícia, de l'administració, dels organismes parapúblics, del treball, del comerç i dels negocis i de l'ensenyament. El capítol II defineix cinc drets lingüístics fonamentals dels quebequesos :