miniatura|Mapa històric de les Cíclades, del llibre Els viatges d'Anacarsis el Jove Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea. L'arxipèlag conté al voltant de 2.200 illes, illots i roques, dels quals només 33 illes estan habitades. Segons els grecs antics aquestes formaven un cercle (κύκλος / kyklos en grec) al voltant de l'illa sagrada de Delos, d'ací el nom de l'arxipèlag. Les illes més conegudes són, de nord a sud i d'est a oest: Andros, Tinos, Míkonos, Naxos, Amorgós, Siros, Paros i Andíparos, Íos, Santorini, Anafi, Kea, Kithnos, Sèrifos, Sifnos, Andros i Sifnos, Melos i Kímolos; s'hi sumen les illes de les Cíclades menors: Iràklia, Skhinoussa, Kufoníssia, Keros i Donusa, així com Makrónisos entre Kea i Àtica, Giaros, que es troba abans d'Andros, i Políegos, a l'est de Kímolos i Tiràssia, abans de Santorí. A vegades també se'ls anomenava simplement Arxipèlag.

Les illes es troben en la cruïlla entre Europa i Àsia Menor i l'Orient Mitjà, així com entre Europa i Àfrica. En l'antiguitat, quan la navegació se solia fer de cabotatge i es tractava de no perdre de vista la terra, aquestes illes tingueren un paper preponderant com a escala de viatges. Aquesta situació els comportà fortuna (el comerç en fou una de les principals activitats) i desgràcia (a causa que el control de les Cíclades permet el control comercial i estratègic de les rutes de la mar Egea). miniatura|Mapa de les Cíclades Nombrosos autors les consideren com una sola entitat, una unitat. El grup insular és bastant homogeni des d'un punt de vista geomorfològic; d'altra banda, les illes són visibles des de cadascuna de les altres ribes, a més d'estar clarament separades dels continents que els envolten.Les Civilisations égéennes. p. 89. També la sequedat del clima i del sòl suggereixen la unitat.“Everywhere the same desolation, everywhere the same sterility; most of the islands are mere masses of rocks, not only without vegetation, but without any fertile soil either”. Alexis de Valon, "Île de Tine." Revue des Deux-Mondes. 1843. Es pot llegir en certs autors que, en aquestes illes, la població és, de totes les regions de Grècia, la més originària.”The population of the Cyclades is essentially Greek in origin”. Louis Lacroix, p. 431.”The Cyclades have remained more or less as they were”. J.T. Bent, p. vii. miniatura|Antíparos, roca seca Els seus recursos naturals i el seu potencial comercial com a escala de viatge els han permés ser poblades des del Neolític. Gràcies a això, experimentaren una brillant florida cultural en el 3r mil·lenni ae: la civilització de les Cíclades. Els poders protohistòrics com els minoics i els micènics hi van exercir la seua influència. Les Cíclades assoliren un nou apogeu durant el període arcaic (del VIII al VI ae). Els perses intentaren dominar-les durant el seu conflicte amb Grècia. Després entraren en l'òrbita d'Atenes amb la lliga de Delos. Després els regnes hel·lenístics se'n disputaren la dominació mentre Delos esdevenia una gran potència comercial.

Les activitats comercials hi continuaren durant els imperis romà i romà d'Orient; eren prou pròsperes per atraure l'atenció dels pirates. Els participants de la Quarta Croada dividiren l'Imperi Romà d'Orient i les Cíclades caigueren dins l'òrbita de Venècia. Els senyors feudals hi crearen alguns feus, dels quals el ducat de Naxos fou el més important. El ducat va ser conquistat per l'Imperi Otomà, tot i mantenir les illes autonomia administrativa i fiscal. La prosperitat econòmica hi continuà malgrat els pirates. L'arxipèlag tingué una actitud ambigua durant la Guerra de la independència. Des que s'adheriren a Grècia en la dècada de 1830, les Cíclades han compartit la seua història. El primer període fou de prosperitat comercial, a causa de la seua posició geogràfica, abans que s'obriren noves rutes i els mitjans de transport canviaren. Després de sofrir un èxode rural, hi començà l'afluència de turistes. El turisme, però, no n'és l'únic recurs.

Prehistòria Neolític miniatura|Un bloc d'obsidiana Els més antics vestigis d'aquesta activitat no van ser descoberts a les illes, sinó al continent, a l'Argòlida, a la cova Franchthi. La recerca hi descobrí, en una capa que data del 11é mil·lenni ae, restes d'obsidiana procedents de Melos.Fitton, Cycladic Art., p. 22-23. Aquesta illa volcànica fou explotada i habitada, no necessàriament de manera permanent. Els seus habitants foren capaços de navegar i comerciar a una distància d'almenys 150 km.

Un assentament permanent a les illes només podria ser establert per una població sedentària que tinguera a la seua disposició mètodes agrícoles i ramaders, la qual cosa li'n faria aprofitar les poques planes fèrtils. A causa de la seua geografia, els caçadors recol·lectors haurien tingut prou dificultats.Fitton, Cycladic Art., p. 22-23. Al Maroula, lloc de Kithnos, un fragment d'os s'ha descobert i datat, amb carboni-14, entre 7500 i 6500 ae.Kenneth Honea, “Prehistoric Remains on the Island of Kythnos”, American Journal of Archaeology, vol. 79, no. 3, July 1975. Els més antics llocs habitats són els illots de Saliango entre Paros i Andíparos, Kephala a Kea, i potser el més antic dels estrats són els de Grotta a Naxos:Guide Bleu. Îles grecques., p. 202. estrats que es remunten al 5é mil·lenni ae.

A Saliango (en aquest moment connectada a les seues dues veïnes, Paros i Andíparos) es trobaren cases de pedra sense morter, així com estatuetes. Segons les excavacions en un cementeri de Kephala se'n calcula el nombre d'habitants entre quaranta-cinc i vuitanta.Fitton, Cycladic Art., p. 22-23. Alguns estudis n'han revelat deformitats òssies, sobretot a les vèrtebres. Les atribueixen a l'artritis que pateixen les societats sedentàries. L'osteoporosi, un altre signe d'un estil de vida sedentari, hi és present, però de manera més rara que al continent durant el mateix període. L'esperança de vida s'ha estimat en vint anys, amb un màxim d'edats de vint-i-vuit a trenta. Les dones tendien a viure menys que els homes.Les Civilisations égéennes., p. 142. esquerra|miniatura|La reconstrucció d'una tomba en cista La divisió sexual del treball sembla haver-hi existit. Les dones cuidaven els infants, la collita, els afers agrícoles, la granja, el filat (s'han trobat fusaioles a les tombes), la cistelleria i la terrisseria.Les Civilisations égéennes., p. 142. Els homes s'ocupaven de les tasques domèstiques més rudes com el treball agrícola, la caça, la pesca, i el treball de la pedra, l'os, la fusta i el metall. Aquesta divisió sexual del treball dugué a una diferenciació social: les tombes més riques, que són les que es troben en cista, pertanyen a homes. La ceràmica es realitzava sense torn, es modelava a mà amb pessics; les imatges es pintaven en la terrissa amb pinzells, mentre que les incisions s'hi feien amb les ungles. Els gots es coïen en un clot o una mola, sense forn. Per això s'arribava només a temperatures de 700-800 °C. Es trobaren objectes de metall petits a Naxos.Les Civilisations égéennes., p.153-160. L'ús de les mines de plata a Sifnos es data en aquest període.Fitton, Cycladic Art., p. 22-23.

La civilització de les Cíclades miniatura|Cap d'una figura femenina pertanyent a la cultura Keros-Siros, període ciclàdic primerenc II (2700-2300 ae), Museu del Louvre Al final del s. XIX, l'arqueòleg grec Christos Tsountas suggerí que les Cíclades eren part d'una unitat cultural durant el 3r mil·lenni ae. La va denominar civilització ciclàdica, que es remunta a l'edat del bronze.Guide Bleu. Îles grecques., p. 202. És famosa pels seus ídols de marbre, que es troben tan lluny com a Portugal i a la desembocadura del Danubi, la qual cosa demostra el seu dinamisme.

És lleugerament anterior a la civilització minoica. A la primeria, la civilització minoica estigué influenciada per la civilització ciclàdica: les figuretes de les Cíclades s'importaven a Creta i els artesans locals imitaven les tècniques ciclàdiques; l'evidència arqueològica que recolza aquesta idea s'ha trobat a Agia Fotiá, Cnossos i Archanes.Fitton, Cycladic Art., p. 18. Alhora, en les excavacions al cementeri d'Agios Kosmas d'Àtica s'han descobert objectes que demostren una forta influència de les Cíclades, perquè un alt percentatge de la seua població provenia de les Cíclades, o d'una colònia d'originaris de les illes.Fitton, Cycladic Art., p. 19

Tres grans períodes s'han designat tradicionalment (i són equivalents als de l'Hèl·lade al continent i la minoica a Creta):Guide Bleu. Îles grecques., p. 203.

Període ciclàdic primerenc I (EC I; 3200-2800 ae), també anomenat cultura Grotta-Pelós Període ciclàdic primerenc II (EC II; 2800-2300 ae), també anomenat cultura Keros-Siros i sovint es considera l'apogeu de la civilització ciclàdica Període ciclàdic primerenc III (EC III; 2300-2000 aè), també anomenat cultura Filakopi I

L'estudi dels esquelets trobats a les tombes, sempre en cistes, mostra una evolució des del Neolític. L'osteoporosi esdevingué menys freqüent, tot i que les malalties artrítiques hi continuaven presents. Per tant, la dieta millorà, i amb això l'esperança de vida: els homes vivien fins als quaranta o quaranta-cinc anys, però les dones només arribaven als trenta.Les Civilisations égéennes., p. 181. La divisió sexual del treball seguia sent igual que la del Neolític primerenc: les dones s'ocupaven de tasques domèstiques i agrícoles, i els homes s'encarregaven de les tasques més rudes i l'artesania. La seua agricultura, com en altres llocs de la conca mediterrània, es basava en el gra (principalment l'ordi, que necessita menys aigua que el forment), vinyes i oliveres. La cria d'animals es feia amb cabres i ovelles, així com porcs, però molt pocs bovins. La pesca complementava la seua dieta: aprofitaven la migració regular de tonyina.Fitton, Cycladic Art., p. 13-14. En algun moment la fusta era més abundant que la que tenen ara les illes, la qual cosa permeté construir marcs de les cases i vaixells.

Els habitants d'aquestes illes solien viure prop de la costa, i això els va fer notables mariners i comerciants. Sembla que arribaren a exportar més mercaderies que les que s'importaven.Fitton, Cycladic Art, p. 12. La ceràmica trobada en diverses de les Cíclades (Filakopi a Melos, Agia Irini a Keos i Akrotiri a Santorí) demostren l'existència de rutes comercials que van des de la Grècia continental a Creta, passant per les Cíclades occidentals, rutes que duraren fins al període ciclàdic tardà. Les excavacions fetes en aquests tres llocs descobriren pitxers produïts al continent o a Creta i importats a les illes.John F. Cherry and Jack L. Davis, "The Cyclades and the Greek Mainland in Late Cycladic I : the Evidence of the Pottery".

Se sap que hi havia artesans especialitzats: fonedors, ferrers, terrissers i escultors, però és impossible afirmar si vivien del seu treball.Les Civilisations égéennes., p. 181. L'obsidiana de Melos era el material dominant per a la producció d'eines, fins i tot després del desenvolupament de la metal·lúrgia. S'han trobat eines fetes d'un aliatge primitiu de bronze, un aliatge de coure i arsènic. El coure provenia de Kithnos i contenia un alt volum d'arsènic. L'estany, de procedència no determinada, s'introduí més tardanament a les illes, després del final de la civilització ciclàdica. La més antiga peça de bronze que conté estany es trobà a Kastri, a Tinos (data de l'època de la cultura Filakopi I) i la seua composició demostra que venia de Tròade, com a matèria primera o com a producte acabat.Fitton, Cycladic Art, p. 14-17. Per tant, es dedueix l'existència d'intercanvi comercial entre Tròade i les Cíclades.