El diiodur de pentaoxigen és un compost inorgànic estable de iode i oxigen, de fórmula O5I2, de color blanc i higroscòpic.
Història Fou sintetitzat per primera vegada el 1813 de forma independent pel químic francès Joseph-Louis Gay-Lussac i pel químic anglès Humphry Davy. Tanmateix, la seva estructura no fou elucidada de forma definitiva fins al 1970.
Síntesi La manera més simple d'obtenir el diiodur de pentaoxigen és mitjançant la deshidratació de l'àcid iòdic a 200 °C en un recipient amb aire sec. També es pot preparar per oxidació del iode amb oxigen mitjançant una descàrrega elèctrica.
Referències
Categoria:Iodurs Categoria:Compostos d'oxigen