El macèl·lum de Pompeia era un edifici públic d'època romana destinat a mercat de proveïment de la ciutat de Pompeia, especialitzat en la venda de carn i peix. Estava situat en el fòrum, a la cantonada nord-est, i era un punt de connexió amb la ciutat antiga i el viari circumdant.
El macèl·lum s'articulava a l'entorn d'un pati central descobert, on es trobaren les restes d'una estructura circular. Estava envoltat per una columnata perimetral interior de gran profunditat. Al llarg de les façanes nord i sud es disposaven una sèrie de tabernae o comerços d'alimentació. L'accés als primers, dotze en total, se'n produïa pel carrer, mentre que les onze botigues situades al sud tenien un accés directe des del pati del macellum. A la cara oest s'obrien cap al pòrtic del fòrum sis cambres destinades a l'intercanvi de divises. Una zona d'especial interés per als investigadors és la que se situa al costat est, formada per tres cambres. Podria ser que la del centre s'haguera dedicat al culte imperial, la qual cosa constataria el paper central que tenien els emperadors en la vida dels romans ja al s. I. Les altres dues sales dels costats es destinarien als rituals religiosos i a la venda de carn.
L'edifici es va construir en diverses fases. Durant el terratrèmol de Pompeia de 62, que enderrocà moltes parts de la ciutat, va sofrir danys considerables. Les excavacions arqueològiques practicades en el 2012 revelen que el macèl·lum no estava totalment reparat quan va ocórrer l'erupció del Vesubi de l'any 79.
El mercat és interessant com a exemple de la relació entre la vida econòmica i pública. També testimonia de manera significativa la vida quotidiana en l'antiga Roma, mostrada en troballes arqueològiques tals com a restes de menjar, articles d'ús diari o pintures dels murs.
Història miniatura|Plànol del fòrum de 1849 amb el macèl·lum indicat amb la lletra F. The illustrated companion to the Latin dictionary, and Greek lexicon, Rich, Anthony, 1803 o 1804-1891 La recerca de la història de la construcció del macèl·lum es remunta als treballs d'Amedeo Maiuri. L'edifici que podem apreciar actualment data de 130-120, encara que el va precedir un d'anterior de dimensions semblants i situat al mateix lloc, tot i que sense la rotonda central. Aquest primer macèl·lum fou construït a finals del s. III ae, en època tardosamnita. Als costats nord i sud, la disposició del pòrtic originari es corresponia amb la de l'edifici que s'hi alçaria després. Per contra, els costats est i oest eren més amples. Al costat sud hi havia una filera de tabernae que tenien menor profunditat i estaven dividides de manera diferent. Al costat est hi havia algunes cambres amb decoracions en el primer estil i una segona columnata al front.En relació amb la història de la construcció, vegeu Coarelli, La Rocca, de Voss, pàg. 180-185.
La façana diferia de la de l'edifici definitiu, doncs estava situada més cap al davant i propera al fòrum. El mercat a l'aire lliure era pavimentat amb rajoles de pedra polida i compacta. El terra de les tabernae era format per lloselles de pedra amb una capa de morter. A les cambres del costat est, el morter es barrejava amb trossos de maó, anomenat opus signinum. A la zona del mercat descobert l'empedrat romangué en ús fins al 62, mentre que als espais interiors fou a poc a poc substituït per opus signinum.
Entre el 130 i el 120 ae, el mercat es va reconstruir completament després de la reordenació de la zona del fòrum. La nova estructura no diferia bàsicament de l'anterior, tret de la construcció d'un monòpter central, la reculada de la façana principal i una lleu disminució de la seua superfície. Durant l'època Júlio-Clàudia fou recondicionat i el conjunt va adquirir el seu aspecte final. Es va demolir del costat est la columnata interior i se'n renovà el paviment. Les columnes de tuf originals es conservaren inicialment, però al costat oest es van retirar per erigir un edicle dopus incertum, que aviat es bandejà. Les tabernae actuals de les façanes oest i nord pertanyen també a aquesta fase constructiva. miniatura|Antiga vista del macèl·lum anterior a 1889, fotografiat per Roberto Rive El terratrèmol del 62 provocà importants danys al macèl·lum, que hagué de ser restaurat. La columnata de tuf se n'eliminà del tot, potser per ser reconstruïda, tot i que es va abandonar definitivament. Se'n reedificaren algunes tabernae, es refeu la decoració pictòrica i es va construir un nou mur perimetral al costat sud, necessari després de l'edificació del temple dels Lars Públics.
L'edifici restà sepultat sota una capa de lapil·li i cendres per l'erupció volcànica del Vesubi l'any 79. En el moment del succés les tasques de restauració probablement no havien acabat encara. Les excavacions arqueològiques entre 1818 i 1821 en redescobriren l'edifici. Inicialment, la troballa de lloselles de marbre i de dotze bases de columnes al centre feu pensar als experts que la construcció era un panteó, és a dir, un temple dedicat a tots els déus. El descobriment en excavacions successives de restes de cereals i fruites al costat nord de l'edifici, i escates i espines de peix al pati central, va determinar que es tractava d'un mercat.
Únicament es conserva la planta inferior de l'edifici actual, tot i que va haver-hi una de superior, on se suposa que se situaven els àtics per als treballadors del macellum. S'hi accedia per una escala de fusta, que conduïa a un corredor també de fusta des del qual s'arribava a les habitacions.
Ubicació miniatura|Plànol antic del fòrum realitzat per August Mau. El macèl·lum és l'edifici a la cantonada superior dreta El macèl·lum de Pompeia se situa a la part exterior de l'angle nord-est del fòrum, entre la via dels Augustals i el santuari dels Lars Públics. Limita al nord amb la via dels Augustals, al sud amb el vicolo del Balcone Pensile i el santuari dels Lars Públics, a l'est amb el vicolo di Eumachia i a l'oest amb la cantonada nord-oriental del fòrum. L'elecció d'aquest lloc, central però al mateix temps amagat, es prengué per evitar que fos un obstacle per a les activitats de la plaça. L'edifici és de planta rectangular i s'hi entrava per tres indrets diferents: les principals n'estaven emplaçades una al centre del costat oest, mirant cap al fòrum, i l'altra a la cara nord, cap a la via dels Augustals. El tercer accés de servei era lateral, se'n situava al sud-est i només s'hi podia entrar utilitzant una escala petita.
Els murs perimetrals, parcialment reconstruïts després del terratrèmol de l'any 62, es feren amb opus reticulatum emmarcats per pilastres de maons fets de tuf. Els experts destaquen el mur de la façana sud, el darrer a ser construït, ja que es considera un dels millors exemples d'''opus reticulatum de la ciutat, a més de ser-ne un dels més ben conservats.
La façana oest del macèl·lum no discorria paral·lela al fòrum, sinó que estava lleument desalineada amb el límit de la plaça, perquè havia d'encaixar-se entre la via dels Augustals i el carreró del Balcone Pensile, els dos carrers que el flanquejaven al nord i al sud respectivament. Per compensar aquesta irregularitat, les botigues encarades al fòrum al costat oest es feren més grans gradualment de sud a nord, per poder alinear-se amb el perímetre de la plaça.
Descripció miniatura|Planta del macèl·lum
Accés principal i costat oest miniatura|Accés al macèl·lum i edicle central miniatura|Vista des de l'exterior cap a les tabernae del costat oest L'accés monumental al macèl·lum es produeix pel costat oest. En realitat, són dues entrades separades per un edicle flanquejat per dues columnes corínties. Al front de la façana destaquen tres columnes de marbre del pòrtic del fòrum, molt restaurades i coronades amb capitells corintis. Dues tenen el terç inferior del fust decorat amb canaletes, mentre que a la part superior en manca. Una part de l'entaulament encara es conserva sobre els capitells. El vestíbul del macèl·lum connectava directament amb el pòrtic del fòrum. Aquest estava format per dos nivells de columnes, col·locats l'un sobre l'altre sense una planta intermèdia, de manera que semblaven una façana.Quant a la construcció i dimensions, vegeu També es conserven al lloc originari les bases de les escultures en honor dels ciutadans il·lustres, que se'n situaven darrere de cada una, tot i que manquen del revestiment de marbre inicial. A la part davantera de l'edifici hi ha altres pedestals per a les estàtues honorífiques.
L'edicle central que divideix en dos la façana manca d'estàtua a dins, tot i que havia de ser la d'un emperador, en aquest cas se suposa que el culte imperial començaria a l'entrada del macellum. Ambdues columnes estan decorades amb quimeres, que originàriament no formaven part de l'edifici sinó que pertanyien a una de les tombes més importants del lloc: la Tomba delle Ghirlande (garlandes), situada a la Via dei Sepolchri (via dels sepulcres), enfront de la Porta d'Herculà. Les quimeres no s'haurien tallat a Pompeia sinó probablement en un taller grec. També és possible, però, que es realitzassen en un taller neoàtic de Nàpols o Puteoli.
Al llarg de la façana oest es disposen sis espais que s'obrin cap al fòrum, i n'hi ha tres a cada costat de l'entrada principal. Estan construïts amb opus incertum (maçoneria de rebles) i devien ser cases de canvi o llocs de bescanvi de divises. La seua fondària disminueix de nord a sud perquè la façana poguera adaptar-se a la línia del fòrum.
Decoració pictòrica Al mur oest del pati interior es conserven una sèrie de frescs pertanyents al quart estil pompeià,que deuen ser d'un període posterior al terratrèmol del 62. Al centre de cada imatge hi ha una escena mitològica, encerclada d'un fons negre amb una franja vermella. Entre cada plafó individual hi ha reproduïdes unes vistes arquitectòniques d'edificis en verd i roig pàl·lid sobre fons blanc. Els delicats elements arquitectònics fan que els plafons negres emergisquen i dividisquen el mur en una zona inferior i una altra de superior.
Una escena de la zona inferior mostra Penèlope reconeixent Ulisses al seu retorn, mentre que en una altra apareix Io vigilada per Argos Panoptes, i en una tercera Medea projecta la mort dels seus fills. A la part superior, sobre fons blau, s'hi veu una jove amb estris per al sacrifici i un sàtir tocant l'aulos. També hi ha natures mortes amb ocells, aus domèstiques, pitxers de vi, fruita, flors, cistells i peixos en un estil realista. Una altra escena mostra diversos cupidos que coronen un ase amb garlandes, i en un segon pla apareixen unes rodes de molí. Aquest fresc devia simbolitzar el festival de Vesta, en què els ases eren rellevats del seu treball.
Aquestes pintures, que representen unes bullicioses paradetes de mercat amb la mercaderia a la venda, volien persuadir els clients per animar-los a comprar. Així mateix, han facilitat la identificació de l'edifici com un macèl·lum i han revelat el tipus d'aliments que consumien els habitants de Pompeia. En aquest cantó nord-oest de l'edifici s'exhibeixen a més dues urnes amb els motles d'algepsx de dues víctimes humanes de l'erupció.
Pati central i costats nord i sud miniatura|Vista general del pati central amb el mur oest d'accés al fons