La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413. Pel comtat hi varen passar fins a tres subdinastíes diferents, la primera fou la del Casal d'Urgell, la segona fou el Casal de Cabrera-Urgell i per darrer el Casal Aragó-Urgell o Casal Urgell-Aragó.
Nomenats en primera instància pels reis francs, els comtes urgellencs, progressivament, en van fer un títol hereditari i, a la pràctica, van esdevenir independents, participant de les campanyes contra els musulmans a la frontera del sud, en col·laboració o competència amb altres comtes de la marca coetanis. Després d'un breu període sota el control del comtes d'Aragó, entre el 820 i el 838, la casa comtal de Barcelona va governar el comtat, de fet, la branca urgellenca se separà de la barcelonina, creant la primera dinastia comtal d'Urgell, des d'Ermengol I (992-1011) a Aurembiaix d'Urgell (1209-1231), quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314). L'extinció de la via masculina va traspassar, a través de l'hereva Teresa d'Entença, a la casa reial aragonesa, més concretament a l'infant Jaume d'Aragó (1328-1347), fill d'Alfons el Benigne. La tercera dinastia va perdurar fins a l'any 1413, quan Ferran d'Antequera va desposseir Jaume el Dissortat del títol i va annexionar el patrimoni del comtat a la corona.
Avui en dia l'Església d'Urgell engloba bona part dels antics dominis i influències del comtat d'Urgell. Aquest comtat era anomenat Estat d'Urgell o País d'Urgell i esdevenia el més important dels comtats catalans dintre el Principat però també amb una rellevància exterior considerable, sobretot a Castella on molts comtes hi visqueren sinó també a tota l'Occitània i altres contrades.Museu de la Noguera: Comtat d'Urgell. Segons Salazar de Mendoza:Tot i així la història del comtat d'Urgell, es pot dir, que va més enllà del simple comtat, ja que avui dia encara reviscola la seua importància. N'és present la llengua del comtat, l'Urgellenc, així com la seva important i rellevant estructura que viu, avui dia amb l'església d'Urgell. També es poden trobar les restes del Castell Comtal a Castellciutat (la Seu d'Urgell) o el castell de Balaguer (Castell Formós), ambdós residència del comtes urgellencs.
Història del títol Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, el qual podia atorgar-lo juntament altres comtats de la Marca Hispànica. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari. Guifré el Pilós va ser el primer a transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, provocant, de fet, tot i que no de dret, la independència dels comtats de la marca, que finalment va arribar a anomenar-se «Príncep de la terra gòtica» (Gothlandia).
Formació del comtat; guerres musulmanes La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714. La primavera del 714 els musulmans arribaren a la vall de l'Ebre i un cop assegurada la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mèrida i Toledo, l'ocupació del territori passava pel domini dels centres urbans més importants del Regne dels Visigots, entre ells Cesaracosta. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacífica, però alguns nobles visigots i alts dignataris eclesiàstics van fugir al Pirineu. Després de la conquesta de la Tarraconense el valí d'Hispània As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní va envair la Gàl·lia Narbonesa. Amb el valiat de Narbona assegurat, i sobretot amb el port de Narbona, els mariners àrabs eren els amos del Mediterrani occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades pels comtes visigots. L'any 731 el valí berber de Narbona i la regió de Cerdanya Uthman ibn Naissa impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí per raó de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb el duc d'Aquitània Odó el Gran. En represàlia al-Ghafiqí envià una missió per capturar a Uthman, qui durant el transcurs del Combat de Llívia quedà assetjat i fou mort. Finalment però la major part de la Tarraconense va ser integrada a la Marca Superior, la frontera superior de l'emirat de Còrdova, sota la direcció de la família de gots conversos a l'islam (muladís) dels Banu Qassi. La invasió musulmana de la Gàl·lia (França) fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720. La conquesta carolíngia d'Hispània va començar el 759 al Rosselló. L'any 795 Girona i, vers el 788, la Cerdanya i Urgell foren agrupats en la nova Marca hispànica, dins l'estructura de l'antic ducat de Septimània. Territoris conquerits per Carlemany. Cap a l'any 788-798, Borrell I d'Urgell-Cerdanya esdevé comte d'Urgell i de Cerdanya. 793: Els sarraïns del general Abd-al-Malik, en retornar per la vall del Segre de la seva infructuosa expedició a Septimània, assolen tota la regió de la Cerdanya. Després, a l’Urgellet, destrueixen completament la ciutat romano-visigòtica dArse-durgui (Castellciutat) i el centre episcopal visigòtic d’Urgell que hi ha a la ciutadella d'Orgia o Orgelia.
Pel que respecta als governants, en ser una època de guerra no es pot determinar exactament qui foren. Entre els anys 720 i 778 l'Urgell (ciutat de la Seu d'Urgell) fou dominada per visigots tot i que els musulmans sovint saquejaven, cremaren i arrasaren la ciutat. No fou fins a l'any 778 que els musulmans conquereixen l'Urgell i restà sota el seu domini fins 788 quan són expulsats per Carlemany.
Comtes nomenats Els primers comtes d'Urgell van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. Des de la fi del els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes d'Urgell continuaven sent vassalls dels reis de França alhora que transmetien certa obediència al comite de Barcelona com a senyor de tots els comtats catalans.
Cronologia històrica miniatura|411x411px|Regne visigot vers l'any 700 miniatura|Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del miniatura|Frontera comtal als segles IX, i miniatura|452x452px|Els comtats catalans a la mort de Ramon Berenguer III (1131).Andorra dins el comtat miniatura|Els comtats catalans a la mort de Ramon Berenguer III (1131).Andorra dins el comtat
La capital, la Seu d'Urgell La història de la ciutat d'Urgell s'estén al llarg de 4000 anys a la història des de 1699 a.C quan es considerà fundada la ciutat fins ara. D'aleshores ençà la ciutat s'ha transformat i ha patit molts canvis. A continuació s'esmenten els més rellevants.
Edat antiga 1699 a.C: Segons la llegenda, any de fundació de la ciutat per part d'Hèrcules l'Egipcià.
Història medieval 527 d.C: Primeres evidències d'una catedral visigòtica a la ciutat romana d'Orgia, Urgellum, a l'actual Turó de Castellciutat. Primera menció del bisbat d'Urgellum i el seu bisbe, Sant Just. 781: Any d'inici del pontificat del Bisbe Fèlix d'Urgell, conegut per les seves tesis adopcionistes, considerades heretgia. 793: Destrucció de la ciutat d'Urgell per part de les tropes d'Abd-al-Malik ben Abd-el Uahid i inici de la seva reconstrucció i ampliació a un dels barris de la ciutat situat a la plana del turó de Castellciutat, el vicus Sedis Urgellii. 813: Aparició del Comtat d'Urgell i el primer comte d'Urgell-Cerdanya escollit per Carlemany, el Comte Borrell I. 839: Any de l'Acte de Consagració de Santa Maria d'Urgell. 980: Inici de la sobirania episcopal del Bisbat d'Urgell. 1010: Inici del pontificat del Bisbe Ermengol I i reorganització canònica de la Catedral d'Urgell. 1029: Primera menció documentada d'un mercat a la Seu. 1035: Mort del Bisbe Ermengol I al caure al Segre des d'un pont al Pont de Bar. 1036: Primeres evidències de l'església de Santa Eulàlia, a l'actual Casa de la Ciutat. 1040: El Bisbe Eribau consagra la reforma de la catedral impulsada pel Bisbe Ermengol I
1048: Primera fira documentada a la ciutat, celebrada per la Mare de Déu d'Agost i per Sant Miquel de Setembre. 1059: Any de documentació del primer edifici amb funcions d'hospital, donat pel prevere Arnall 1116: Possible any d'inici de les obres de l'actual Catedral d'Urgell, impulsada pel Bisbe Ot i continuada pels seus successors. 1178: Conveni entre els homes d'Ars i el Capítol d'Urgell, en el que seria l'embrió del poder popular a la ciutat. 1182-1190: Anys de finalització parcial de la catedral d'Urgell, obra de l'arquitecte de possible origen italià, Ramón Llambard. Fins a l'any 1974 la Catedral no estarà totalment finalitzada. Segle XIII: Documentació on se'ns mostra l'existència de dues viles: Vila Nova (Barri de Capdevila) i Vila Vella (Barri de Soldevila o Tredós). Segle de construcció de la Torre de Solsona. 1200: Inici de la construcció de les muralles de la ciutat. 1210: Pere I eximeix als homes de la ciutat dels tributs reials. 1250: Any aproximat de recuperació de la categoria de civitas (Ciutat) per a La Seu (civitas Sedis). 1273: Primer emplaçament del convent de Sant Domènec, a fora els murs de la ciutat. 1280: Primeres evidències de la institució dels Cònsols a la ciutat. 1304: Primera documentació del Carrer dels Jueus, que ens demostra l'existència de jueus instal·lats a la Seu ja des del Segle XIII. 1348: Arribada de la Pesta a la Seu, on morí entre un 20% i un 35% de la població total de la Seu, que era d'unes 1300-1400 persones abans de la Pesta. 1362: Gran incendi que crema gairebé tot el barri de Capdevila. 1364: Trasllat del convent de Sant Domènec a l'interior de les muralles, situat a l'antiga església de Sant Miquel, construïda l'any 1023. L'espai de l'església romànica seria substituït per un edifici gòtic a inicis del Segle XV. 1379: Any de construcció de les primeres mesures del Carrer Major. 1395: Saqueig i incendi de la ciutat per part del Comte Mateu de Foix 1430 : Publicació de l'anomenada Sentència arbitral per part del cardenal Pere de Foix, que posava fi als més que probables enfrontaments entre el poder municipal i el bisbat a la Seu, que tenien lloc des d'inicis del Segle XV. 1434: Es comença a escriure el Llibre Vermell del Consolat, el llibre d'Actes. 1452: Els cònsols venen l'Hospital Vell al mercader Arnau Capdevila.
Història moderna 1458: Any d'inici de funcionament de l'Hospital, que no es reformarà però fins al 1460. 1462: Inici de la Guerra Civil Catalana, que afectà a tot el territori. 1470: Part de la sentència del Cardenal de Foix es transcrita al Llibre de Privilegis, la Carta Magna de la ciutat d'Urgell. 1472: Capitulació de Pedralbes i fi de la Guerra Civil Catalana. 1473: Es construeix la Casa de la Ciutat sobre l'antiga església de Santa Eulàlia, del Segle XI. 1474: Nou esclat de Pesta a la ciutat. 1490: El Bisbat d'Urgell passa d'estar integrat al Tribunal de la Inquisició de Lleida, per estar-hi al de Barcelona. 1530: Es construeix el Molí de la Ciutat al Portal de Soldevila. 1536: Habitants de Castellbó assassinen al Cònsol en cap de la Seu, Jaume de Santmartí, amb l'amenaça dels francesos i hugonots, propera a Andorra. 1539: El músic Joan Brudieu és nomenat cantor de la Catedral de la Seu d'Urgell, de la que serà sacerdot des del 1546. 1546: S'acorda que des d'aleshores, la moneda de la ciutat tindrà preferència sobre les altres als comerços de la ciutat. 1548: El Castell de Ciutat passa a dependre de la jurisdicció reial amb l'extinció del Vescomtat de Castellbó. Primera evidència de què es feia el Cant de la Sibil·la a la Seu amb motiu de la Missa del Gall.