La sèrie 3000 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va estar formada per quinze automotors dièsel de vía mètrica de dues marques diferents (3001-3004 de la marca Ferrostaal i 3005-3015 de la marca MAN), a més de tres remolcs que formaren la sèrie 4000. Aquests vehicles varen ser adquirits per la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC), i després propietat de Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), quan la CGFC va abandonar la explotació de les seves línies, i després de FGC, quan es va crear aquesta empresa pública l'any 1979.

Van ser posats en servei entre els anys 1959 i 1968, i inicialment eren automotors i remolcs independents, que es podien acoblar en comandament múltiple. Sempre van circular a les línies que avui es coneixen com a Llobregat-Anoia. Entre els anys 1986 i 1988, FGC els va modernitzar completament, i els va acoblar de forma permanent en cinc unitats de tren de tres cotxes. Es varen retirar del servei comercial el 31 de gener de 1999, malgrat que encara van sobreviure uns anys més a la pròpia xarxa ferroviària de FGC. Més endavant, alguns es van vendre als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i FEVE.

Els automotors dièsel i remolcs Ferrostaal Automotors 3000 i remolcs 4000 Ferrostaal290x276px| miniatura| miniatura| miniatura|

Introducció El procés de reconstrucció del ferrocarril espanyol després de la Guerra Civil va ser molt lent, començant per les instal·lacions i material rodant existent per tal de poder tornar a oferir un servei acceptable. Al principi de la postguerra, es va decidir nacionalitzar els ferrocarrils de vía ample, que fins llavors estaven en mans de companyies privades, creant la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) l'any 1941. Juntament amb aquesta xarxa, existien una multitud de línies de vía estreta que eren explotades bé per diverses empreses privades (la majoria), o directament pel mateix Estat espanyol a través de l'organisme Explotación de Ferrocarriles por el Estado (EFE), creat l'any 1926 per rescatar les línies ferroviàries que havien declarat fallida.

Després de la primera fase de reconstrucció, als anys cinquanta del segle XX es va entrar en una segona fase, amb l'adquisició de nous vehicles. El 17 de juliol de 1953, el dictador Franco va signar una llei sobre un "plan de mejora y ayuda del Estado a los ferrocarriles de vía estrecha." Aquest pla oferia diverses ajudes econòmiques als ferrocarrils de via estreta, destinades tant a les línies explotades per EFE, com a les que eren propietat d'empreses privades. Pel que fa al material rodant, el pla preveia l'adquisició, per part de l'Estat, de diverses sèries de vehicles de models unificats, amb l'objectiu de reduir el preu d'adquisició, i repartir-los entre les diverses empreses que demanaren aquestes ajudes, a les quals se'ls facilitaria els pagaments. Com a conseqüència d'aquest pla, es van adquirir les locomotores dièsel de les sèries 1000 (Alsthom), 1100 (Creusot) i 1200 (Batignolles); els automotors dièsel i remolcs de les sèries 2000/5000 (Ferrostaal) i 2100/5100 (Billard); i els automotors elèctrics i remolcs de la sèrie 3000/6000 (Naval). Aquestes sèries van ser assignades per l'Estat i, en alguns casos, les empreses privades els van canviar els números.

A final de l'any 1956, el Ministerio de Obras Públicas franquista va signar el contracte amb l'empresa alemanya Ferrostaal A.G., de la localitat d'Essen, per a l'adquisició de 25 automotors dièsel (números 2001 a 2006 i 2011 a 2029) i 10 remolcs del mateix tipus (números 5001 a 5005 i 5011 a 5015), dels quals se'n varen adquirir quatre més l'any 1963 (números 5016 a 5019). Ferrostaal va subcontractar la construcció dels 39 vehicles, deu d'ells amb l'empresa alemanya Maschinenfabrik Esslingen AG (números 2001 a 2004, 2011 i 5001 a 5005), i la resta amb l'empresa espanyola Compañía Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques S.A., més coneguda com a Astilleros Euskalduna, que els va fabricar a la seva factoria de Villaverde Bajo. A més, deu vehicles es varen fabricar amb ample de via de 914 mm (una iarda anglesa, els números 2001 a 2005 i 5001 a 5005), i la resta amb ample de via mètric.

Història Originàriament, l'Estat va assignar a la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC) tres automotors (números 2014 a 2016) i tres remolcs (números 5011 a 5013). Varen ser rebuts als tallers de Martorell entre l'octubre de 1957 i el gener de 1959. Poc després, el maig de 1959, es va intercanviar el remolc 5011 per l'automotor 2022, quedant finalment la sèrie formada per quatre automotors i dos remolcs. La CGFC va rematricular tots els vehicles, de la següent manera:

Els automotors 2014, 2015 i 2016 van ser renumerats com 3001, 3002 i 3003, respectivament, sent autoritzats a circular el 10 de febrer de 1959. L'automotor 2022 va ser renumerat com 3004, sent autoritzat a circular l'1 de juliol de 1959. Els remolcs 5012 i 5013 van ser renumerats com 4002 i 4001, respectivament.

Aquests vehicles es van injaugurar el 10 de febrer de 1959, amb un viatge per autoritats entre Barcelona i Igualada. Des d'aquell moment començaren a prestar servei comercial. Tota la seva vida van realitzar serveis entre Barcelona, Igualada i tornada, tot i que també es van fer servir, durant els primers anys, a la línia de Barcelona a Manresa, Olvàn-Berga i Guardiola de Berguedà. Normalment es formaven trens amb un sol automotor, un automotor i un remolc, o dos automotors i un remolc. A vegades es feien composicions de fins a quatre vehicles, acoblant tres automotors i un remolc.

L'any 1965 es va afegir un tercer remolc a aquesta sèrie, el 4003. No obstant, no era un vehicle de la mateixa família tècnica, sinó que es tractava de la reconstrucció d'un antic cotxe de bastidor metàl·lic i caixa de fusta, realitzada per la mateixa CGFC als seus tallers. La caixa original va ser substituïda per una altra metàl·lica, amb xapa corrugada. Uns anys després es va modificar amb l'afegit d'un departament pel servei de correus.

L'any 1977, poc després que la CGFC renunciés a l'explotació de les seves línies en favor de l'empresa pública FEVE, aquesta va assignar altres dos automotors dièsel d'aquest tipus a les línies catalanes. Varen ser els números 2017 i 2018, procedents de la línia de Ferrol a Gijón. Van arribar als tallers de Martorell en molt mal estat, i es van destinar només a subministrar alguns recanvis als que ja estaven en servei, sent ràpidament desballestats.

Tots els vehicles van ser donats de baixa entre finals dels anys setanta i els primers anys vuitanta. El darrer servei que van fer va ser el de l'antiga llançadora entre les estacions de Martorell Enllaç i Martorell Central. Després van ser estacionats durant uns quants anys a les vies de Martorell Enllaç. El 1983, el remolc 4002 va ser modificat per ser acoblat als automotors MAN de la sèrie 3000, i poder així reforçar les composicions. En aquesta reforma es van adaptar els seus acoblaments als automotors MAN, i es va suprimit el department furgó. Finalment, entre els anys 1985 i 1988 els quatre automotors i el remolc 4001 van ser transformats en les unitats de tren de la sèrie 3000; el remolc 4003 va ser desballestat el 1986; i el remolc 4002 va ser retirat de servei el 1986, sent desballestat pocs anys després, probablement abans de 1990.

VehicleAny construccióFabricantAny baixaDestí finalAutomotor 30011957-1959Euskalduna~1980Transformació com a remolc d'UTAutomotor 30021957-1959Euskalduna~1980Transformació com a remolc d'UTAutomotor 30031957-1959Euskalduna~1980Transformació com a remolc d'UTAutomotor 30041957-1959Euskalduna~1980Transformació com a remolc d'UTRemolc 40011957-1959Euskalduna~1980Transformació com a remolc d'UTRemolc 40021957-1959Euskalduna1986Modificat per acoblar-se als automotors MAN el 1983. DesballestatRemolc 40031965CGFC~1980Desballestat el 1986

Descripció tècnica Tant els automotors com els remolcs tenien la mateixa estructura, aparença i mides (15.000 mm de llarg, 2.454 mm d'amplada i 3.44 mm d'alçada). Estaven formats per un bastidor i una caixa metàl·lics, recolzats sobre dos bogis de dos eixos. Aquests bogis també eren iguals pels dos tipus de vehicles. Exteriorment, durant tota la seva existència sempre van anar pintats de la mateixa manera, amb els dos tons de color verd característics dels automotors adquirits per EFE. La CGFC només va fer un petit canvi d'imatge, en pintar els sostres amb el mateix color verd fosc de la part inferior, substituint al color platejat original.

Interiorment, els automotors estaven distribuïts en tres compartiments: les dues cabines de conducció extremes, una de les quals tenia un petit compartiment furgó; i una sala de viatgers central amb 44 seients fixes en disposició 2+2, més vuit seients abatibles a les plataformes d'accés. A més, al costat del furgó, hi havia un WC. Tenien capacitat, a més, per a 41 viatgers dempeus, totalitzant 93 places. Els remolcs tenien dos compartiments: una sala de viatgers amb 48 seients fixes en disposició 2+2, mes vuit abatibles a les plataformes d'accés; i un petit furgó en un extrem. Els remolcs no tenien WC. Podien encabir, a més, 44 viatgers dempeus, totalitzant 100 places. L'accés des de l'exterior a tots els vehicles es feia mitjançant dues portes corredisses per costat a les sales de viatgers, i una porta per costat, de dos fulls batents, per accedir al furgó. A més, a cada testera hi havia una porta batent per poder passar d'un vehicle al consecutiu. Quan es va reformar el remolc 4002 el 1983, es va suprimir el departament furgó i ampliar la capacitat, quedant amb 56 seients fixes i vuit abatibles, podent encabir 53 viatgers dempeuts (capacitat total per 117 viatgers).

Els cotxes motors disposaven de dos motors dièsel Büssing U-13, de quatre temps i sis cilindres en línia, amb 13.539 cm³, que subministraven una potència màxima de 150 CV a 1.500 rpm. Eren del tipus muntat als autobusos, i estaven situats sota el bastidor del vehicle. Cada motor accionava una transmissió hidro-mecànica, amb caixa de canvis ZF Hydro-Media 3HM70 i reductor, que transmetia la força als dos eixos d'un bogi mitjançant cardans i ponts d'engranatges de Renk. El cotxe motor pesava 28 tones en buit, i 32 tones en servei. Tant els automotors com els remolcs podien assolir una velocitat màxima de 75 km/h.

Pel que fa al remolc 4003, disposava d'un bastidor metàl·lic recolzat sobre dos bogis de dos eixos, damunt del qual es va muntar una caixa també metàl·lica. Tenia una longitud entre topalls de 13.750 mm i disposava d'un compartiment de viatgers amb 56 seients fixes, al qual s'accedia des de l'exterior mitjançant dues portes corredisses per costat. Quan es va modificar, va passar a tenir dos compartiments: un per viatgers, amb 32 seients fixes, i un compartiment pel servei de correus.

Els automotors dièsel MAN Automotors 3000 MAN290x276px| miniatura| miniatura| miniatura|

Introducció