El valencià de l'Horta és la forma que tenen els parlants del valencià central o apitxat, que viuen només en la comarca natural de l'Horta de València
Característiques fonètiques del valencià de l'Horta La pronunciacio de la palatal africada sonora com una palatal africada sorda. La pronunciacio de l'alveolar fricativa sonora com una sibilant fricativa sorda. La pronunciacio de la labiodental fricativa sonora com una bilabial oclusiva sonora. Moltes e- atones en posicio inicial de paraula es transformen en a- davant de les vocals o consonants següents: -ix- aixugar (per eixugar), aixir (per eixir). -m- embarcat (per embarcat), ampolsegar (per empolsegar). -n- ancauar (per encauar), anfarinat (per enfarinat). -s- ascala (per escala), aspill (per espill). Caiguda de -e- pretònica per contacte en una -r-: v’ritat per veritat, fredat per feredat, alc’ria per alqueria. Es produix un tancament de e en i per contacte en una consonant palatal: 'dijú' per dejú, 'sinyor', per senyor, 'ginoll' per genoll, 'minjar' per menjar, 'lligir' per llegir etc. La o- àtona inicial sol pronunciar-se au-: 'aufegar' per ofegar, 'aulor' per olor, 'aulorar' per olorar, 'aubrir' o 'aurir' per obrir. Segrega una -i- de la prepalatal fricativa sorda: eixemple, eixercici, eixercit, eixecutar' i no exemple, exercici, exercit, executar.
Característiques del valencià de l'Horta Naturalment, en esta zona s'ha utilitzat els articles definits masculins lo i los, però actualment a causa de la normalització lingüística, se fan servir només en algunes frases fetes i locucions com tot lo món o tots los dies (vulgarment totes les dies). Ús indistint de les formes arribar i aplegar, sent aquesta última una forma autòctona i genuïna en el País Valencià. Els substantius que designen qualitats abstractes tenen la terminació -ea: bellea, perea (pereós), etc. Distinció de gènere, comú en tot el valencià: periodiste i periodista, ocultiste i ocultista.
Categoria:Subdialectes del valencià