Reinosa és un municipi i ciutat de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya) i el centre administratiu i econòmic de la comarca de Campoo-Los Valles, a més d'un dels nuclis urbans més importants de l'interior de Cantàbria.
Està solcada pels rius Ebre, Híjar, Izarilla i Río de Las Fuentes. És la ciutat càntabra amb les temperatures mitjanes més baixes. El terme municipal està envoltat completament pel de Campoo d'Enmedio. Reinosa és el municipi amb menys superfície de tota Cantàbria.
Reinosa va rebre el títol de «ciutat» i tractament d'«Excel·lència» per Reial Decret núm. 1962 del rei Alfons XIII el 22 de novembre de 1927. Juntament amb Santander, Torrelavega i Castro Urdiales són els únics nuclis urbans que tenen aquesta distinció a Cantàbria.
És una de les localitats del Camí de Sant Jaume del Nord: Ruta del Besaya.
Història El document més antic sobre Reinosa té data de l'any 1000, on figura amb la denominació de «Renosa», un llogaret al qual se li assignen quatre solars concedits pel comte de Castella, Sanç I Garcia de Castella. A partir d'aquí, apareix esmentada en diversos plets i escriptures que descriuen la dependència jurisdiccional de la gent allà assentades respecte a les abadies de Santillana i Aguilar (abadengo), d'una banda, i del marquesat d'Argüeso i del Rey (behetría), per un altre.
miniatura|esquerra|Església de Sant Sebastià () En una relació de propietats de 1404, Reinosa es perfila ja com a centre d'un mercat incipient i, anys més tard, s'hi al·ludeix com a cap de la Merindad de Campoo, i esdevé la seu de l'Ajuntament General. Aquest ajuntament ho componien Reinosa i set Germandats: Cinco Villas, Suso, Yuso, Enmedio, Los Carabeos, Valdeolea i Valdeprado, cadascuna representada per un procurador síndic. Tots es reunien un cop al mes amb el corregidor per tractar assumptes referents a l'administració dels seus territoris.
En aquests anys de transició entre l'edat mitjana i l'Edat moderna tenen lloc a Reinosa dos importants visites reials:
La primera va ser la del príncep don Joan, el 1497. El fill dels Reis Catòlics hi va venir amb el seu pare per trobar-se amb la seva promesa, Margarida d'Àustria. És probable que els nuvis es prometessin o es casessin a l'edifici conegut com La Casa de les Princeses, al centre de Reinosa.
La segona presència reial va ser la de Carles I d'Espanya, que hi va passar durant el seu primer viatge a Espanya procedent de Flandes (1517). Afligit d'una malaltia, es va allotjar a la casa del fundador del convent de Sant Francesc durant nou dies, fins a la seva recuperació. En aquesta data s'estava construint el convent i, un segle més tard, ja comptava amb trenta religiosos. Reinosa, per la seva banda, tenia ja una població d'uns cinc-cents habitants, dels quals bona part eren hidalgos renders dels seus majorats, altres es dedicaven a activitats liberals i la resta vivien del producte de les hortes, del bestiar i del pasturatge.
miniatura|esquerra|La primera fotografia presa a un guàrdia civil es va realitzar a Reinosa entre 1855 i 1857 Aquesta estructura econòmica va canviar a partir del quan, sota el regnat dels Borbons, es construeixen el Camí Reial i el pont de l'Ebre. Aquestes obres contribueixen a l'enlairament econòmic de la comarca. La ciutat es converteix en un lloc bulliciós i pròsper, on els productes castellans s'emmagatzemen en el camí cap al port de Santander. Sorgeixen al voltant d'aquest comerç petits negocis com les ferreries, es construeixen grans molins, s'estableixen companyies i es creen serveis com botigues, farmàcies i notaries. En aquesta època es trasllada el mercat de gra dels dilluns a El Espolón i les dues fires de bestiar anuals, en Sant Jaume i Sant Mateu, atrauen tractants de zones molt allunyades.
Amb l'arribada del ferrocarril, inaugurat el 28 de març de 1857, Reinosa va perdre importància com a cap del trànsit per carretera, però ressorgirà amb la instal·lació d'indústries alimentàries (farina, formatge, xocolata) i d'una important fàbrica de vidre (la de Santa Clara). S'enlaira en aquestes dates també la cultura, amb destacats escriptors com Sánchez Díaz (de la generació de 98), Ángel de los Ríos, Duque y Merino, o pintors com Casimiro Sainz.
Entrat el , la vida econòmica de la ciutat va ser condicionada pels alts i baixos que pateixi la factoria «La Naval», una gran fàbrica de fosa i forja creada el 1919 i que provocarà un espectacular augment de la població. Es tenen dades de que el 1923 ja hi treballen 1324 obrers, sense comptar els llocs de treball de les empreses subsidiàries. Es construeixen canons i armament per a vaixells, el que significa que, durant la Guerra civil espanyola, Reinosa va ser un punt d'interès estratègic per a tots dos bàndols.
Acabada la guerra civil, la factoria i la població continuen augmentant, fins que la crisi del sector armamentístic i la política exterior obliguen a reconvertir la fàbrica. La desocupació i el malestar social arriben al seu punt culminant el 1987, quan les retallades de personal provoquen una crisi econòmica que es tradueix en un augment de l'atur i un descens de la població i dels serveis. Es van succeir en aquest any dures protestes i manifestacions que es coneixen com els Incidents de Reinosa de 1987.
En els últims anys, el sector industrial ha experimentat certa recuperació. Les principals empreses són Siderúrgicas del Norte / SIDENOR (mecànica pesada), Gamesa (generadors elèctrics), Cuétara (galetes), Columbia, de la Fundació ONCE i que dona feina a discapacitats, i Anchoas y Productos del Cantábrico.
Clima
Reinosa és una de les ciutats d'Espanya amb les temperatures mitjanes més baixes. Segons les dades de l'AEMET, a Reinosa es va mesurar la quarta temperatura més baixa de la història d'Espanya des que existeixen registres. Va ser en l'hivern de 1971 en el qual es van registrar, -24,6 °C.
miniatura|Plaça de la Llibertat en Reinosa El clima presenta molts trets de la continentalitat típica de l'altiplà castellà (major insolació i contrastos tèrmics que el que és normal a la resta de Cantàbria) però matisats amb alguna influència del clima atlàntic (precipitacions abundants i distribuïdes al llarg de tot l'any) i de clima de muntanya (baixes temperatures). Tot i la que l'altitud de la ciutat no és molt elevada (851 metres sobre el nivell del mar), a la Serralada Cantàbrica és normal que a aquestes altituds ja es presenten alguns trets del clima de muntanya, el que provoca que Reinosa registri temperatures similars a altres localitats de diferents zones d'Espanya que es troben per sobre dels 1.000 metres d'altitud.
Per aquests motius, els hiverns hi són molt freds, amb nevades abundants i gelades fins a noranta dies a l'any. Els estius són temperats encara més calorosos que a la resta de Cantàbria, a causa de la llunyania del mar. Reflex d'això són les fortes oscil·lacions tèrmiques anuals, amb unes mitjanes de temperatura de 8-10 °C i amb predomini dels vents del nord i del nord-oest. Les precipitacions més importants es produeixen a la primavera i la tardor.
D'acord amb les dades de la taula a continuació i als criteris de la classificació climàtica de Köppen modificada, el clima de Reinosa és de tipus Cfb, és a dir, clima oceànic temperat.
La temperatura mitjana anual de Reinosa és de 5,8 °C i la precipitació anual és de 846 mm.
Comunicació
miniatura|esquerra|Port d'Hoces de Bárcena La comunicació de Reinosa amb Santander al nord estava dificultada pel sinuós tram de la carretera N-611, conegut com el port d'Hoces de Bárcena. Aquesta dificultat ha estat superada després de la construcció de l'autovia de la Meseta (A-67) i el viaducte de Montabliz, un pont de 700 m. de longitud que salva un desnivell de 145 m.«El puente más alto de España», en El Economista. A més, la mateixa autovia ha millorat la comunicació de Reinosa amb la Meseta, al sud.
Abans de l'arribada del ferrocarril, quan el transport de mercaderies entre la costa i la Meseta es feia mitjançant tirs de bous i vaques, la indústria del transport per carretera va ser una de les més importants en l'economia de Reinosa.«El túnel de Reinosa», en Cuadernos de Campoo.
El ferrocarril sempre ha tingut gran importància a Reinosa. La estació es va inaugurar el 28 de març de 1857 quan es va concloure el tram Alar del Rey-Reinosa. Actualment, una línia de rodalies de RENFE (Línia C-1) uneix Reinosa amb Santander. A més, des de l'estació de Reinosa hi ha diversos trens diaris de mitjana i llarga distància que uneixen la ciutat amb Aguilar de Campoo, Palència, Valladolid, Segòvia i Madrid.
Serveis Reinosa, com a capital de la comarca de Campoo-Los Valles, disposa d'un gran nombre de serveis públics, que en alguns casos són superiors als que li correspondrien per la seva població. Tanmateix, això és degut al paper de capital i l'aïllament de la comarca a causa de la gran distància de la comarca de Campoo-Los Valles amb la resta de Cantàbria, i especialment a la llunyania de Reinosa amb Santander.
Així, disposa d'una seu de l'Agència Tributària, oficina d'ocupació, delegació del Ministeri de Foment, oficines del Govern de Cantàbria, una caserna de la Guàrdia Civil, un parc de bombers i un altre de Protecció Civil, diferents agrupacions socials, centres d'avis, i des de l'any 2010 un hospital, l'Hospital Tres Mares, que presta servei a Reinosa i tota la seva comarca.
Patrimoni Les façanes de l'edifici de «La Casona» i el temple parroquial de Sant Sebastià són béns d'interès cultural, dins de la categoria de monument. La zona neoclàssica del Cementiri de Reinosa és bé inventariat.
Altres llocs d'interès són: el convent de Sant Francesc i la Capella de Sant Roc, a més de l'Ajuntament, el pont de Carles III, la font de l'Aurora i els edificis (segles a ) de les torrasses de Navamuel i Manrique i de Navamuel i Calderón. Entre les casones que presenten els seus carrers cal citar la de la Niña de Oro, la casa de Cossío, la de las Princesas (), la de Pano i la casa de Boyet.
Festes La festivitat més important és el «Dia de Campoo», l'últim diumenge de setembre, com a colofó a les festes de Sant Mateu. L'acte principal del dia és una desfilada de carretes engalanades que reprodueixen escenes de la vida quotidiana tradicional, tirades per bous i vaques tudanques. La raça autòctona campurriana es considera extingida des de fa diverses dècades.
El dia de Sant Mateu se celebra també la fira de bestiar, antigament una de les més importants de Cantàbria, actualment ja reduïda a un exigu valor testimonial però amb certa importància per l'abundant sector ramader de la zona.
Gastronomia miniatura|Pantortillas de Reinosa
La gastronomia està fonamentada principalment en els productes del país: patates i horta d'hivern, carn de boví, matança del porc blanc, formatges i derivats lactis i truites de l'Ebre i de l'Híjar.
És famosa per la rebosteria, en la qual destaquen les pantortillas i rosquilles; les dues especialitats són dolços de pasta fullada.
Demografia La ciutat va viure un fortíssim creixement demogràfic a principi del i molt especialment durant la dècada del 1920 amb l'establiment de diverses indústries de metal·lúrgia. Va aconseguir el seu màxim de població durant la dècada del 1980, moment en el qual, amb la reconversió industrial, les factories de la comarca van perdre progressivament importància, el que va obligar a molts habitants a emigrar. Des de llavors, la població de Reinosa ha disminuït, en alguns casos de manera força acusada.
És important destacar que a causa del desenvolupament de les infraestructures, molta població potencial de Reinosa que treballa de forma diària a les fàbriques, centres de salut o centres educatius decideixen residir fora de la mateixa. Això és degut principalment a causa del clima i la posició remota respecte a altres ciutats, poc atractiva per als professionals.