fou un prevere dominic de la Corona d'Aragó, professor de Filosofia i teologia i gran erudit tomista. Professà en el convent que aquesta orde religiosa tenia a Calatayud i arribà a ser predicador general de la seva orde.
Fou confessor de Jaume II i sembla el primer filòsof tomista de la Corona d'Aragó. Va escriure una Summa iuris actualment perduda.
L'episodi més conegut de la seva vida és la polèmica amb noble català, Arnau de Vilanova del qual havia estat gran amic i confessor, refutant el seu Tractatus de tempore adventu Antichristi (Tractat sobre el temps en què ha de venir l'Anticrist).
Fra Martín mantenia la tesi següent: I aquesta tesi la sustenta en dues raons: (1) Jesucrist quan parlà als apòstols dels temps finals els va dir que aquests temps <<ningú ho sap ni els mateixos àngels del cel>>. (Mc XIII,32: «nemo scit neque angeli in celo»)
(2) segons Agustí d'Hipona és incert el temps que ha de durar l'última (sexta) edat de la humanitat.
Categoria:Teòlegs dels Països Catalans Categoria:Filòsofs en llatí Categoria:Orde dels Predicadors Categoria:Persones de la Comunitat de Calataiud Categoria:Religiosos aragonesos Categoria:Dominics dels Països Catalans Categoria:Teòlegs dominics Categoria:Filòsofs aragonesos Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Frares dominics espanyols Categoria:Filòsofs històrics dels Països Catalans Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Teòlegs aragonesos Categoria:Filòsofs morts al segle XIV