miniatura|Christine de Pisan presenta el Livre de la cité des dames a Margaret de Burgundy. El terme "Ginecotopia", etimològicament lloc per a les dones, és un neologisme que sovint es fa servir per a referir-se a utopies en què només hi ha dones. Una ginecotopia s'entén com una societat formada exclusivament per dones, que poden ser irreals (mitològiques o creacions literàries contemporànies) i/o reals, presents a la història.
Una ginecotopia literària és una ciutat de germanes i d'amigues, una ciutat de sororitat, no de famílies. És un sistema polític on el seu poder organitzatiu es basa en l'amistat de dones acuradament seleccionades i no en cap model familiar, de manera que, tot fugint dels esquemes derivats del contracte sexual, les dones recuperen el control sobre si mateixes.
La investigació feta pel Consorci per a la Normalització Lingüística ha localitzat la paraula '"ginecotopia" al pròleg de La ciutat de les dames de Christine de Pisan, traduït el 1990 per Mercè Otero Vidal, catedràtica en Llengües Clàssiques i Creu de Sant Jordi 2019. El terme es fa servir a la presentació de l'obra, para reivindicar la necessitat d'un espai propi per al desenvolupament de les dones i així "compartimentar els espais destinats a home-dona, amb eixamplament de dimensions i de funcions, professionals, culturals o de tota mena que sigui capaç de desenvolupar la dona, en igualtat de possibilitats amb l'home".
Al llarg de la història, ginecotopia, és un vocable que varen fer servir altres autores com Charlote Perkins Gilman,Fa servir el terme "Ginecocentrisme" i "Androcentrisme" a la seva obra El Món de l'home : o la nostra cultura androcèntrica (1898) Ursula K. Le Guin, Eulàlia Lledó i Pilar Godayol. No serà fins segles després que l'investigadora Elaine Showalter va proposar el terme Ginocriticisme per a referir-se als estudis crítics literaris de la dona com a escriptora, concretament: "la historia, l'estil, els temes, el gèneres literaris i les estructures de l'escriptura femenina, a més de la psicologia i la dinàmica de la creativitat femenina así com les possibilitat de fer de la escriptura una carrera, l'evolució i les lleis de la tradició femenina".
Història de les societats feministes a la tradició literària La participació de les dones a la escriptura de ficció i, certament, les seves obres al llarg dels segles, han estat sovint invisibilitzades. A l'àmbit literari, els precedents històrics de les societats de dones es troben als feminaris medievals protofeministes, més endavant desenvolupats en les ginecotopies noucentistes, les modernes utopies feministes a la ciència-ficció i les darreres utopies queer on es dinamiten les fronteres dels gèneres tradicionals dona-home i es parla de la hibridació de cossos i tecnologia a la ficció literària.
Baixa Edat Mitjana: segles XI - XIV miniatura|Primera ginecotopia: Livre de la cité des dames (1405)
Els Feminaris Medievals Representen el protofeminisme literari i són obres on es fa un recull de dones rellevants, reals i literàries, a la història.
Al 1405 es publica la primera ginecotopia de tots els temps: Le livre de la cité des dames de Christine de Pisan. La seva aportació als cercles humanistes del moment inicia la Querelle des femmes, debat que continua fins a la Revolució francesa.
Pisan ubica la seva història a un lloc físic i simbòlic governat exclusivament per dones que al·legòricament representa el restabliment dels antics matriarcats i "per primera vegada a Occident s'arriba a imaginar un espai polític exclusivament de dones i a proclamar la necessitat material i mental de la seva existència".
La ciutat de Pisan s'alça paral·lelament com una edificació al·legòrica de la història occidental en femení, la primera de tots els temps; combina histories de dones mitològiques i santes cristianes amb apunts biogràfics de dones reals.
Amb aquesta obra, Pisan continua el treball biogràfic iniciat amb De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio el 1374 i s'avança més d'un segle a la utopia més celebrada i tòpica, Utopia de Thomas More, publicada el 1516.
Edat Moderna: segles XV - XVIII miniatura|Primera novel·la de ciència-ficció a Europa (1666)
The Blazing World Novel·la utòpica publicada el 1666, és la primera novel·la de ciència-ficció a Europa. The Blazing World va ser obra de Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle, una científica molt competent i primera dona escriptora a la seva època en publicar les seves obres amb el seu nom real.
Edat contemporània Segle i primera meitat segle XX Les ginecotopies noucentistes presenten societats matriarcals amb majoria femenina o bé països exclusius de dones, representen un protofeminisme separatista que reivindica les capacitats de les dones com qualsevol altra persona, per a treballar, estudiar, conviure amb sororitat, governar i fer una societat equilibrada i justa per tothom.
Mizora: a prophecy Obra creada per Mary E. Bradley Lane (1844-1930) publicada de forma anònima en el Cincinnati Commercial a l'hivern de 1880-1881, és la primera utopia feminista a proposar un societat exclusivament femenina.
A la novel·la una noble russa-francesa exiliada a Sibèria, Vera Zarovitch, escapa cap al nord amb vaixell. A través d'una obertura al pol nord arriba al món interior de Mizora, una societat femenina il·lustrada que conviu en perfecta harmonia. Tenen tecnologies avançades que permeten l'oci per a l'educació contínua, la manipulació genètica dels cultius i la creació d'aliments sans. Es mostra a les dones com persones intel·ligents, cooperatives i capacitades per al desenvolupament d'una civilització productiva i pacífica més elevada.
La interpretació del desenvolupament de la societat de Mizora, com a resultat principal dels avenços en la ciència, és bastant notable. Destaca l'existència de videophones, l'enriquiment de diòxid de carboni dels cultius d'hivernacle i la preparació d'aliments fent servir química experimental.
Al seu enfocament de la Ciència i a la seva descripció, hi ha algunes similituds interessants amb el Món Lluent de Margareth Cavendish. Ambdues novel·les s'estableixen en un món alternatiu aconseguit per un mar polar obert: Mizora, a l'interior de la Terra i el Món LLuent un altre planeta a la part superior del nostre, com un collaret. A Mizora es mostren els resultats dels descobriments científics en el context del seu poder per millorar la societat mentre que la Duquessa de Newcastle utilitza els habitants i animals del seu món lluent per a debatre tota mena de teories científiques a partir de l'estructura molecular, la naturalesa de la llum i altres fenòmens físics.
New Amazonia miniatura|Reedició de Nova Amazonia el 2014 per Aqueduct Press. A finals del s. XIX l'anglesa Elizabeth Burgoyne Corbett (Wigan, 1846 - Suffolk, 1930), també coneguda amb el pseudònim de Mrs. George Corbett, publica New Amazonia: A Foretaste of the Future.
Es una ginecotopia noucentista escrita el 1889, en què una escriptora disgustada per una declaració antifeminista signada per dones que s'oposen a la causa del sufragi femení, s'adorm i desperta en companyia d'un fumador d'haixix en un món futur a l'any 2472, una societat socialista ubicada a Irlanda dirigida per dones vegetarianes. La Nova Amazònia conta la història d'aquest món futur i revela les seves brillants i futuristes meravelles, així com els seus aspectes més controvertits administrats pel govern.
Anno Domini 2000; or, woman's destiny Novel·la futurista del Premier Sir Julius Vogel, Anno Domini 2000; o, el destí de la donaAnno Domini 2000; or, Woman's Destiny by Sir Julius Novel. Hutchinson and Co., 1889, London. online at New Zealand Texts Collection. predigué que al final del mil·lenni les dones tindrien els càrrecs més alts del govern i que la pobresa s'hagués esfumat. Publicada al 1889, després de l'aparició dels articles feministes de Mary Ann Müller (amb el pseudònim de Fémmina) al periòdic Nelson Examiner i la publicació en 1869 de An appeal to the men of New Zealand, el primer text a reclamar el dret de vot per a les dones neozelandeses, fet que es conquerirà en 1893.
Aquesta obre va ser la primera novel·la de ciència-ficció de Nova Zelanda, i des del 2001 els premis de l'associació d'afeccionats a la ciència-ficció i la fantasia del país, SFFANZ, porta el seu nom.
Terra d'Elles El 1915 es publica Terra d'elles escrita per Charlotte Perkins Gillman, considerada per les especialistes la primera ginecotopia moderna després de La ciutat de les dames de Pisan al 1405.
Gilman dissenya una societat exclusivament femenina aïllada en algun lloc d'Amèrica del Sud. És una utopia feminista que té al darrere més de dos mil anys d'evolució i progrés sense dependències del sexe masculí, que no es reconeix com cap model de referència. En aquesta terra fèrtil, de climes variats i saborosos fruits, tres milions d'amazones viuen en comunitat i basen la seva convivència en la sororitat, la cooperació i la comunió amb la natura. Amb el temps totes plegades han desenvolupat uns valors i uns sentiments propis.
Les amazones es reprodueixen per la partenogènesi i la seva religió és el «panteisme matern». Els dos eixos de comportament que regeixen aquesta societat femenina són, com apunta Eulàlia Lledó, el pacifisme i l'exclusió de la violència com a resposta davant el conflicte.
Tots dos llibres, el de Pisan i el de Gilmam, no es limiten a meres obres de ficció, sinó que incorporen filosofia, política i tesis vindicatives.
Terra d'elles és considerat un autèntic text fundacional dels estudis feministes. Ann J. Lane també tracta la influència dHerland en altres utopies dels anys setanta del . Moltes de les idees recollides a l'obra com l'ús de la persuasió i el consens per a mantenir l'ordre social, la igualtat de classes, la manera comunal d'educar les criatures, la relació mare-criatura i la llar ideal com a models d'institucions socials, etc., seran una clara influència per a altres ginecotopies modernes d'escriptores com Ursula K. Le Guin, Marge Piercy i Joanna Russ, entre d'altres.
2a meitat del segle XX i segle XXI A la segona meitat del segle XX hi ha moltes més dones escriptores i, per tant, la proporció d'autores de ginecotopies modernes ha crescut exponencialment i, a més a més, se'n conserven les obres. Després de l'època d'or de la ciència-ficció i amb l'auge del feminisme estatunidenc les utopies feministes de dones troben lloc a dins del gènere de ciència-ficció i van popularitzar-se molt més. Aprofitarem per fer uns cinc cèntims del gènere especulatiu.
Orígens de la ciència-ficció: Herstory miniatura|486x486px|Metropolis, la pel·lícula. L'inici del gènere de la ciència-ficció data del 1818, tal com reconeix un històric com Brian Aldiss, amb Frankenstein, o El Prometeu modern de Mary Wollstonecraft Shelley, una dona familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços cientificotècnics, filla de la memorable feminista Mary Wollstonecraft i del filòsof William Godwin.
Frankenstein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblament de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació, que es veu incompresa per la resta del món.
Aquí també es pot afegir el treball literari de Thea von Harbou (1888-1954), autora de la novel·la Metropolis (1926) i el guió cinematogràfic de la pel·lícula Metropolis (1927) dirigida pel seu marit Fritz Lang, amb molt d'èxit.